Drets.cat facilita la presentació de denúncies per la violència policial de l’1-O

🔊 Escoltar la notícia

Els advocats tarragonins Ramon Setó i Ramon Maria Sans, acompanyats del president local d’ERC i ferit en la càrrega policial de l’1-O a la plaça Imperial Tarraco, Sergi Albarran, han protagonitzat aquest dimarts una roda de premsa a la seu del Col·legi de Periodistes on, en nom de la Plataforma Drets.cat, han anunciat les mesures per facilitar la presentació de denúncies per les diferents formes de repressió policial (vexacions, cops o robatori de material informàtic) viscudes el dia del referèndum. Entre les accions planejades hi figuren tant la creació d’un compte de mail (afectats10.tarragona@gmail.com) per obrir un canal de comunicació directa amb tots aquells que vulguin fer un pas endavant i anar als jutjats, com la voluntat de desplaçar-se als vuit municipis tarragonins on es van viure intervencions policials per reunir-se amb els afectats, centralitzar la recollida de testimonis i elements probatoris i ajudar en els tràmits judicials.

“Si no denuncien, no ha passat”, afirmava Albarran, que xifrava en 74 el nombre de ferits de diversa consideració durant el dia de la votació arreu del territori, si bé Setó reconeixia que la xifra no està encara contrastada. A hores d’ara, hi ha vuit diligències obertes als jutjats tarragonins per violència policial. Des de Drets.cat tenen “entre tres i quatre denúncies en marxa” (a més de la del mateix Albarran, que sí es troba ja en procés de diligències), a l’espera de l’arribada de més documentació.

La intenció d’aquesta entitat, que actua de manera desinteressada i sense cap vincle amb el Col·legi d’Advocats, és la de defensar els drets de tots aquells que van patir “agressions absolutament il·legítimes”. Setó detallava que per a poder tramitar una denúncia “ens cal un informe mèdic de les lesions, un breu redactat de les circumstàncies concretes de l’agressió, noms de testimonis i tot el suport gràfic que es pugui recollir”. Pel que fa als que vulgui denunciar robatoris, “haurien de presentar-nos les factures d’adquisició del material i també un breu relat dels fets”. Segons Albarran, “s’ha de fer una relació de què va passar per poder-ne veure la magnitud real. Oblidem que molts dels nostres drets s’han vulnerat i tenim l’obligació moral de registrar els fets de l’1-O i arribar on puguem dins l’àmbit judicial per poder reclamar responsabilitats”.

Tan Sans com Setó han admès que el col·lectiu d’avocats tarragonins decidits a donar assessorament de cara a l’1-O sota el paraigua de Drets.cat “ens vam preparar per problemes d’un altre caràcter. Esperàvem -explicava Setó- una quantitat important de detinguts per presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desobediència. El mateix Ministeri de Justícia va ampliar el nombre de jutjats de guàrdia a Tarragona d’un a dos aquell dia. Però al final, vist el que va passar, potser en comptes de jutges les guàrdies les haurien d’haver fet metges i ATS”. Per la seva banda, i a preguntes dels periodistes, Sans ha precisat que “la junta del Col·legi d’Advocats de Tarragona no ha condemnat els fets ocorreguts l’1-O en cap moment. Sí s’ha fet a través de la secció de Drets Humans del col·legi, per mitjà d’un manifest al qual s’han sumat alguns membres de la junta”.

J.S.