.

.

TOTS 21

La Fundació ‘la Caixa’ ha concedit 110 beques de doctorat i postdoctorat a investigadors que duran a terme els seus projectes en universitats i centres de recerca de referència d’Espanya i Portugal. D’aquesta manera, l’entitat dona suport a joves talents i fomenta la recerca innovadora i d’alta qualitat a la península Ibèrica. Entre els becats hi ha dos joves tarragonins que realitzaran la seva recerca a centres catalans i tres investigadors que faran els seus projectes a Tarragona.

El programa de beques de la Fundació ‘la Caixa’ és el més important dels que promouen les entitats privades d’Espanya i Europa, tant pel nombre de beques convocades com per la varietat de les disciplines. En la convocatòria 2021, s’han atorgat 65 beques de doctorat i 45 de postdoctorat a investigadors excel·lents, als quals s’ofereix un entorn atractiu per desenvolupar els seus projectes.

L’objectiu d’aquests ajuts, als quals l’entitat ha destinat 19,2 milions d’euros el 2021, és retenir talent local d’excel·lència, i atraure investigadors estrangers oferint-los salaris competitius i oportunitats complementàries per a la capacitació en habilitats transversals.

Programa de doctorat INPhINIT

Aquest programa està dirigit a investigadors de totes les nacionalitats que estiguin interessats a dur a terme estudis de doctorat a Espanya o Portugal. Les beques tenen una durada de 3 anys, una dotació econòmica total de 122.592 euros per a tot aquest període i un programa de formació complementària integral en soft skills, benestar de l’investigador i preparació per al futur.

A la convocatòria 2021 s’han rebut 1.308 sol·licituds. Dels 65 becaris seleccionats, 24 són espanyols, d’11 províncies diferents, i 41 són estrangers, de 30 països.

Les 65 beques atorgades s’han distribuït entre 47 centres de recerca i universitats. Pel que fa a les especialitats, la biologia humana i molecular encapçala la llista amb 10 becaris, i el segueixen la física, amb 8 becaris, i la medicina, també amb 8.

Igor Dmitriev (Ucraïna, 1998). Foto: Cedida

Entre els seleccionats, Igor Dmitriev (Ucraïna, 1998) farà el seu postdoctorat a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), al camp de la bioconjugació mediada per la llum.

Programa de postdoctorat Junior Leader

Cofinançat per la Comissió Europea a través de l’Acció Marie Skłodowska-Curie COFUND en el marc d’Horitzó 2020, aquest programa està destinat a la contractació d’investigadors excel·lents de qualsevol nacionalitat que vulguin continuar la seva carrera investigadora en territori espanyol o portuguès en les àrees de les ciències de la salut i de la vida, la tecnologia, la física, l’enginyeria i les matemàtiques.

A aquesta convocatòria s’han presentat més de 700 persones per optar a una de les beques. Dels 45 investigadors seleccionats, 20 són espanyols (de 14 províncies diferents) i 25 estrangers (procedents de 14 països).

Aquestes beques de postdoctorat, que tenen una durada de 3 anys i una dotació de 305.100 euros per beca, inclouen un programa de formació complementària la finalitat de la qual és consolidar les habilitats de recerca i fomentar la carrera científica independent com a opció de futur professional, tractant temes com el lideratge, la resolució de conflictes o la comunicació.

En el marc d’aquestes beques, Luis Gómez Gener (Reus, 1987), investiga des del CREAF el paper de les capçaleres dels rius a alta muntanya com a reguladors de les transferències de carboni des de la Terra fins a l’atmosfera i el mar. Per aconseguir-ho, crearan una xarxa d’estacions de seguiment de darrera generació equipades amb sensors multiparamètrics per recollir simultàniament dades hidrològiques i biogeoquímiques del terreny i dels cursos d’aigua a cinc conques d’alta muntanya contrastades dels Pirineus espanyols.

Xavi Domingo (Tarragona, 1988). Foto: Cedida

Xavi Domingo (Tarragona, 1988) duu a terme des de la Fundació Eurecat una recerca entre l’enginyeria, la química i la biologia, que combina la bioinformàtica i la química analítica per dissenyar nous mètodes computacionals per a l’estudi del metabolisme utilitzant la metabolòmica basada en l’espectrometria de masses. En concret, el seu projecte abordarà la necessitat fonamental d’identificar metabòlits cel·lulars que no tenen dades d’espectrometria de masses de referència, utilitzant mètodes d’aprenentatge automàtic. Com a resultat, generaran un nou atles del metaboloma cel·lular que incorporarà dades sobre un singular conjunt de metabòlits i proporcionarà a la comunitat científica les eines necessàries per mesurar metabòlits que actualment no es poden identificar.

Fabio Juliá (Cieza, 1987). Foto: Cedida

El murcià Fabio Juliá (Cieza, 1987), arriba a l’ICIQ de Tarragona per desenvolupar un projecte que suposi una alternativa a l’ús del pal·ladi, un metal precios cada cop més esgotat, per fer la síntesis de productes de la nostra vida quotidiana com els medicaments, els productes agroquímics i els telèfons intel·ligents. La seva proposta aborda aquest repte mitjançant l’ús del ferro, un metall barat, inesgotable i no tòxic, com a substitut del pal·ladi en aquells processos d’especial importància per a la societat. Aquest programa de recerca es basa en un projecte innovador que té com a objectiu utilitzar l’energia de la llum per alimentar reaccions químiques, de manera similar a un fenomen relacionat que trobem a la natura: la fotosíntesi.

La colombiana Katherine Villa. Foto: Cedida

La colombiana Katherine Villa realitza el seu postdoctorat a l’ICIQ, on aborda el desenvolupament de sistemes fotocatalítics eficients per a la conversió en fase gasosa de CO2 en presència d’aigua sota irradiació de tipus solar i cicles de foscor. L’objectiu principal és fabricar fotocatalitzadors amb suport mitjançant heteroestructures unidimensionals per millorar la captació de llum i la mobilitat dels electrons, cosa que permetrà assolir rendiments fotocatalítics superiors als obtinguts amb els semiconductors de substrat. A més, aquests sistemes fotocatalítics tenen capacitats avançades de conversió de la llum, com a resposta a llum NIR i emmagatzematge/alliberament d’energia lumínica. Aquestes noves característiques seran fonamentals no només per promoure la seva fotoactivació a tot el rang de l’espectre solar, sinó també per mantenir la seva fotoactivitat sota cicles intermitents de llum/foscor, d’una manera semblant als sistemes fotosintètics naturals.

Redacció