.

APP per gestionar el voluntariat de la tortuga babaua, feta per l’estudiant Sergi Sigró Barruz. Foto. URV

Dos estudiants del grau en Enginyeria Informàtica de la URV, Sergi Sigró Barruz i Arnau Pelejà Pi, han dissenyat i desenvolupat unes aplicacions mòbils per al seguiment i conservació de dues espècies del territori en perill d’extinció: la tortuga babaua i el corriol camanegre. Les aplicacions oferiran a la ciutadania i als voluntaris del grup ecologista GEPEC les eines necessàries per al seguiment i gestió de les espècies. Entre altres, fer torns en la custòdia dels nius de la tortuga babaua i registrar observacions i localitzacions del corriol camanegre.

Ambdues aplicacions son el resultat dels seus Treballs de Fi de Grau, que s’han emmarcat en el Programa d’Aprenentatge Servei (APS) que ofereix la URV, pionera en aquesta metodologia. Es tracta d’una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i servei a la comunitat, de manera que els estudiants es formen donant resposta a necessitats d’una entitat del territori, com és el GEPEC.

Vigilància de la tortuga babaua

Sergi Sigró Barruz, autor del treball “Desenvolupament d’una aplicació mòbil per a la gestió de voluntariat tortuga al litoral català”, ha explicat com la seva experiència prèvia amb voluntariats de tortugues i l’interès per fer un treball que tingués un impacte social i mediambiental el va motivar a realitzar aquest projecte APS amb el GEPEC. Sigró ha centrat el seu treball en el desenvolupament d’una aplicació mòbil per a la conservació i vigilància de la tortuga babaua a les platges de Catalunya, que proporciona informació rellevant, facilita la protecció dels nius a través de torns i ofereix una eina de gestió per als membres del GEPEC.

Sergi Sigró Barruz durant la presentació del treball “Desenvolupament d’una aplicació mòbil per a la gestió de voluntariat tortuga al litoral català”. Foto: URV

L’enginyer informàtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyera (ETSE) ha valorat l’experiència com a única i gratificant, i està convençut que la seva aplicació serà de gran utilitat: “L’aplicació encara té molt potencial i, juntament amb el GEPEC, s’aconseguirà crear una App molt potent”, ha afirmat.

Gestió de dades sobre els nius del corriol camanegre

Per la seva banda, Arnau Pelejà Pi ha explicat que la necessitat del GEPEC per crear un mitjà més eficaç per compartir dades sobre els nius del corriol camanegre el va motivar a centrar el seu treball en una aplicació mòbil que simplifiqui aquest procés, que fins al moment tenia lloc per grups de WhatsApp.

Arnau Pelejà Pi durant la presentació del treball “Disseny d’una aplicació mòbil de ciència ciutadana per l’observació del corriol camanegre”. Foto: URV

En aquest sentit, el seu projecte, “Disseny d’una aplicació mòbil de ciència ciutadana per l’observació del corriol camanegre”, se centra en el disseny d’una App amb una interfície intuïtiva i opcions prèviament definides que permeten als voluntaris crear observacions de manera més ràpida i senzilla. Addicionalment, “permet als tècnics descarregar les dades en format Excel o veure-les en un mapa per al seu posterior tractament i anàlisi”, ha explicat l’autor.

Tot i que la primera versió encara no està disponible per a tothom, ha comptat amb les propostes de voluntaris per millorar algunes opcions.

Pelejà ha valorat com a “enriquidora” l’experiència, tant a nivell acadèmic pels coneixements adquirits, com per l’impacte social que comporta: “L’experiència m’ha permès veure de primera mà el procés de creació d’una aplicació mòbil i, juntament amb això, cooperar amb el GEPEC ha estat gratificant”, ha explicat.

Imatge de la presentació. Foto: URV

Xavier Jiménez Llobera, president del GEPEC, ha valorat positivament la col·laboració generada entre la universitat, i el Grau en Enginyeria Informàtica, i una entitat de conservació com el GEPEC per crear eines per seguir treballant en la conservació de la biodiversitat. “És destacable que un grau com el d’Enginyeria Informàtica, que en principi no es relacionaria amb la conservació, acabi implicant-se generant aquestes eines tan necessàries”, ha explicat.

Jiménez ha considerat important aquesta implicació per seguir treballant intensament perquè no desapareguin aquestes dues espècies en greu perill d’extinció, com son la tortuga babaua i el corriol camanegre. “És una implicació que penso que s’ha de prorrogar en el temps, amb altres col·laboracions, però que iniciem en molt bon peu”, ha conclòs.

De fet, la sostenibilitat és un objectiu del mateix GEPEC i de les titulacions de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV, que a través del programa d’APS pot trobar una aplicació directa.

Els projectes es van donar a conèixer en un acte de retorn entre l’ETSE i l’entitat ecologista. Hi van intervenir Xavier Jiménez Llobera, president del GEPEC; Àngel Cid Pastor, director de l’ETSE; Avril Lombardi, tècnica del programa APS, i Pere Millán i Montse García, tutors acadèmics dels treballs.

V.Tapias