Dídac Nadal, durant la conferència de ciutat que ha ofert avui. Foto: Tarragona21
L’alcaldable del PDeCAT per Tarragona a les municipals del proper mes de maig ha presentat en societat aquesta tarda les línies mestres de la seva proposta política que implantarà a la ciutat si la seva formació acaba governant i ell n’és l’alcalde. Nadal, que ha reunit unes 300 persones al vestíbul del Teatre Tarragona -entre elles, el seu pare, l’exalcalde Joan Miquel Nadal- ha receptat que “cal un canvi generacional” que encapçali la seva generació ja que “Ballesteros ja no ens donarà els millors anys de la seva vida”.
Una certa sensació de déjà vu ha recorregut la platea del vestíbul del teatre entre els més veterans, platea convertida en un improvisada cafeteria on se servien pastes i cafès entre els assistents a l’acte. Un déjà vu perquè Nadal ha fet servir algunes línies argumentals que els socialistes usaven quan eren a l’oposició -la brutíssia de la ciutat, la desatenció del patrimoni- i que en alguns moments contradiuen el que Nadal pare havia fet a Tarragona amb el que proposa Dídac Nadal, com una aposta pel patrimoni o per enviar autobusos a Boscos. Joan Miquel Nadal va viure uns mandats enfrontat constantment amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i va protagonitzar una pasmosa reconversió del circ romà de Tarragona en un aparcament soterrat, el de la plaça de la Font.
Dídac Nadal ha dibuixat deu prioritats per la ciutat i les primeres que ha citat situen el marc ideològic que presenta: “Retornar la il·lusió a Tarragona”, superant les imatges -que ha mostrat en un vídeo- de cotxes trinxats, escombraries pels carrers, escales mecàniques que no funcionen,… Dídac Nadal vol “que siguem capaços de recuperar l’orgull, la capitalitat i el lideratge”, sent a més “capital del territori” i transformant una Tarragona “amb paràlisi crònica en una ciutat d’il·lusió”.
La participació ciutadana a partir d’una dotació de dos milions d’euros en pressupostos participatius que siguin escollits pels veïns -com passa en altres poblacions de les comarques de Tarragona, amb un baixísim nivell de participació, tot sigui dit-, recuperar la figura del regidor de barri, i fer de l’Ajuntament “una administració àgil al servei del comerç i dels emprenedors”, són les següents prioritats, com dotar amb més planter la Guàrdia Urbana i instal·lar més càmeres de videovigilància als carrers.
L’orgull de ciutat, la imatge que ofereix Tarragona, la participació dels veïns en una part del pressupost i més policia local, com a primeres propostes que ha citat. I un dard en tota regla als regidors socialistes: la seva manca de presència als barris de Tarragona.
Autobusos a Boscos
En mobilitat, Nadal demana “treure el cotxe de la ciutat de forma amable”, creants més espais per a vianants, la Illa Corsini i actuar a la Part Baixa. Reclama mes freqüències horàries dels autobusos municipals per als barris perifèrics, fet que el PSC també reclamava a l’oposició i l’aleshores equip de govern (CiU o CiU i PP) rebutjava per insostenible, i que ara els socialistes al poder tampoc apliquen a fons per la mateixa raó. La dura realitat. Era el president de l’EMT d’aleshores, Santi Pallàs (CiU), qui afirmava que no es podia enviar un bus a Boscos per recollir una persona, el mateix argument que fan servir ara els socialistes.
En aparcaments, Nadal proposa la tarifa de tres euros al dia i ha estat punyent en afirmar que “els meus amics no viuen a Tarragona, sinó als pobles del voltant”.
En matèria cultural, Nadal dispara fort: “Proposo treure la cultura al carrer, per convertir-la en el motor del comerç”, cultura que tindrà un pla d’equipaments, ara inexistent. Ha promès “recuperar el Banc d’Espanya, la Tabacalera i el Camp de Mart, que els destinarem a la cultura”. Ha titllat de “trist” el panorama del patrimoni, amb equipaments tancats i falta de personal, “una manca d’autoestima”. S’ha compromès a recontractar els 25 treballadors acomiadats del Museu.
En esports, la seva vocació personal, ha afirmat que implantarà un pla d’equipaments, amb participació ciutadana que aclareixi els horaris d’usos dels espais municipals. Ha exigit un “manteniment immediat” dels camps municipals i ha passat de puntetes sobre els Jocs Mediterranis, on s’hi hagués pogut recrear.
La vuitena pota de la llista de prioritats ha estat, finalment, els serveis socials, allò que teòricament més defineix l’esquerra. Ha reclamat personal especialitzat al Centre d’atenció de la violència de gènere i que no es dilatin les primeres atencions en Serveis Socials. Ha subratllat que si Serveis Socials funcionessis al cent per cent en aquest tema “no hi hauria entitats privades que s’hi dediquessin”.
Ha maldat el poc nombre de places hoteleres que té la ciutat i ha demanat que a l’estiu es posin en circulació autobusos llançadera cap als càmpings, que tripliquen l’ocupació respecte als hotels de la ciutat.
Ha acabat senyalant amb el dit el govern socialista: “Tarragona no té orgull de sí mateixa” quan governen els socialistes i a més no exerceix “ni capitalitat ni lideratge”. S’ha compromès que cap servei públic que no sigui municipal es perdi i ha acabat fent una crida que altres persones se sumin al projecte usant una figura molt PDeCAT: “En aquesta pinya hi cap tothom”.
Jaume Garcia
Equip de redacció
