.

Dídac Nadal, el dia en que va ser presentat com a substitut d’Albert Abelló al grup municipal del PDeCAT. Foto: Tarragona21

(ÚLTIMA HORA: Jordi Sendra ha anunciat aquest matí la retirada de la seva candidatura a l’alcaldia de Tarragona

La situació convulsa que ha viscut en aquest mandat a l’ajuntament de Tarragona el grup municipal del que era CiU i ha acabat sent PDeCAT està sent pilotada, en la condició de portaveu, per Dídac Nadal. Un advocat amb passats del quals no renega, però més preocupat pel futur que es crea treballant el present d’una formació que reclama el seu dret a ser vista com a nova. Aquest dimecres la seva proposta s’enfrontarà en primàries a la de Jordi Sendra, en unes primàries del partit a Tarragona destinades a escollir el cap de llista de la formació a les eleccions municipals de l’any vinent. L’agenda de Nadal posa damunt la taula parla de models però també de generacions. “Han passat moltes coses i som una generació que les recull i que volem plantejar al partit que estem disposats a assumir responsabilitats també pel que fa a l’ajuntament”, afirma.

Pregunta.- Què us separa de Jordi Sendra?

Resposta.- Per sintetitzar, tenim models diferents. Nosaltres som un grup de gent que vam assumir la responsabilitat del comitè local ja fa uns anys, com una conseqüència immediata d’agafar el timó del PDeCAT. És notori que hi ha un canvi generacional, basat en una sèrie de pilars. Hem recollit una herència amb gent molt vàlida que la fem nostre i de la qual ens sentim orgullosos. I ho combinem amb una nova política, més receptiva en el que està passant al nostre context i amb més receptivitat. Han passat moltes coses i som una generació que les recull i que volem plantejar al partit que estem disposats a assumir responsabilitats també pel que fa a l’ajuntament.

Això es confronta amb un model molt, molt experimentat com és el del Jordi Sendra, amb molta experiència en tot tipus de polítiques en l’àmbit local, al Senat, al Parlament…

P.- Un toc d’ironia?

R.- No, per a res. És així. El que passa és que l’experiència política en determinats moments ha estat un actiu i ara algú pot ser que el discuteixi més. Però nosaltres no volem atacar a ningú. Som gent amb formació i poca experiència política, aquest és el nostre model, i el Jordi en presenta un altre basat en la seva experiència en diferents àmbits. I ara ha arribat el moment en el qual el partit ha de decidir quin és el model que vol pels anys vinents. Més democràcia no hi pot haver en un partit.

P.- El partit serà imparcial?

R.- Us referiu a l’estructura del partit?

P.- Sí

R.- Si parteixo de la meva estructura de partit: presidència local, Albert Puñet, 31 anys; a la vegueria, l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, relativament jove també; executiva nacional, Marta Pascal, David Bonvehí… Ja hi ha hagut un canvi generacional en aquestes estructures. Dóna la sensació que el partit, sent absolutament imparcial, possiblement advocaria més per la meva alternativa que per la de Sendra. Per una qüestió de model. Però quan vam establir el congrés fundacional del PDeCAT vam establir les primàries, de les quals estem molt orgullosos. A partir d’aquí serà el col·lectiu que decideixi.

P.- Teniu la sensació que el partit li deu alguna cosa a Sendra?

R.- Crec que Sendra durant tota la seva trajectòria ha conviscut amb Convergència, Junts pel Sí i ha vist néixer el PDeCat. Jo crec que dir ara que qui li deu alguna cosa al Jordi és el PDeCAT i la nova executiva nacional ens estaríem equivocant. Ve de molts contextos diferents. El que sí que pot sentir és que, per exemple, té una experiència molt dilatada amb tot el tema de Madrid i Barcelona i jo entenc que a les darreres llistes de Junts per Catalunya hauria d’haver-hi estat present. Però no crec que ho pugui atribuir al PDeCAT.

P.- Jugarà a l’herència de l’antic alcalde?

R.- Al final, malgrat que jo pugui sentir cert recolzament del partit sent com serà absolutament imparcial en el moment de les primàries, en una votació a escala municipal pesaran molts factors. Però al final les primàries es resumeixen en què setanta o vuitanta persones i es tenen en comptes molts factors més interns i personals. Alguns militants coneixen des de fa molts anys al Jordi Sendra, em coneixen des que era petit, coneixen a l’alcalde Nadal, vénen de la colla de Joan Aregio o de l’entorn de la Victòria Forns… Llavors, es pot tenir en compte l’alcalde Nadal, sí, però també amistats i coneixences.

P.- Hi ha massa grupets dins del partit encara?

R.- Jo diria que històricament és el moment en què menys famílies hi ha al PDeCAT i en el que més propostes es troben cordialment reunides. Per exemple, i ho trobo extraordinari dins d’un sistema de primàries, és que després no passarà res, no hi haurà cap trencadissa, i tot continuarà dins de la normalitat. Si el model de Sendra s’imposa, veureu com jo em retiro amb absoluta normalitat. I és bo que els periodistes sapigueu que jo he prestat el meu aval al Jordi Sendra i ell ha fet el mateix amb mi. Nosaltres, per damunt de ganes de liderar el partit o l’ajuntament, del que tenim ganes és que canviïn les coses. I aquest instrument de què ens hem dotat com són les primàries volem que sigui clar, transparent i demòcrata. I ens ho creiem, perquè som una generació que hem vist com això passa a Anglaterra, Estats Units i França i no passa absolutament res. Llavors, què deu passar en aquest estat nostre tan ranci on les primàries només provoquen guerres i trencadisses? Posem fil a l’agulla en aquesta tema! I en això estem.

J.S.