Dídac Nadal: ‘Crearem un sistema per estar en contacte permanent amb el comerç’

🔊 Escoltar la notícia

El nou regidor de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona i president de l’empresa municipal de Desenvolupament Econòmic -EMDE-, Dídac Nadal, afronta els dos anys de mandat amb un doble objectiu: les necessàries sinèrgies entre departaments municipals que toquen sectors similars i desplegar una fórmula per estar en contacte permanent amb el comerç de la ciutat. Ho explica en aquesta entrevista que ha concedit a Tots21.

Vostè demana que les conselleries municipals estiguin més en contacte. Què proposa?

Hauríem d’intentar entre tots, funcionaris, alts càrrecs i polítics, intercedir entre nosaltres. Hauríem de lluitar en contra de l’estanqueïtat entre departaments perquè és una mala acompanyant. Hi ha gent molt interessant a l’Ajuntament i tothom té grans idees i bona predisposició. Succeeix, però, que penses en gran, però de seguida et fas petit perquè anem justos de recursos. Si la meva modesta aportació fos la capacitat de generar teixit entre departaments, entre les conselleries i les empreses públiques crec que seria un èxit.

Ho parlava amb l’alcalde: hi ha una necessitat urgent que les conselleries de Comerç, Cultura i Turisme vagin més lligades. Si jo, des de Comerç, puc aprofitar qualsevol aportació de les altres conselleries, potenciarem les accions de cara a la ciutat i amb els mateixos recursos. Aquesta proposta s’està estudiant i analitzant amb rigor.

És un problema històric, una tradició a l’Ajuntament, l’estanqueïtat dels departaments?

Sí. La responsabilitat del funcionament de l’Ajuntament és una corresponsabilitat dels treballadors, alts càrrecs i polítics. Ho tinc claríssim. És feina del polític, amb l’acompanyament de Recursos Humans, intentar fer desaparèixer aquesta estanqueïtat. Es poden millorar els resultats coordinant les diferents àrees.

Esteu governant. Què s’ha trobat i quines són les prioritats?

M’he trobat una situació de pandèmia en una conselleria de Comerç, que hauria d’estar bolcada al carrer quan el carrer estava sensiblement restringit. És una contradicció. M’he trobat amb un gran equip humà a la Conselleria, que té els objectius clars i ara els establirem i els ordenarem. La feina virtual ha provocat encara més estanqueïtat personal. No és el mateix treballar uns dies des de casa que tenir jornades àmplies i conjuntes.

Com ordenaran els objectius? Què faran a Comerç?

Els objectius fonamentals de la conselleria els establirem com a prioritats. De tot allò en penjarà una subprogramació, que des de mercats i des de l’EMDE ho treballarem. Farem que la conselleria de Comerç porti els grans temes de ciutat i intentarem provocar que dels pilars fonamentals pengi una programació de ciutat. Tot això es farà obrint radicalment les portes a tots els col.lectius de la ciutat, sobretot als agents com la Cambra de Comerç, la Pimec, la Via T, les associacions dels barris de la ciutat i les persones que han tingut interès en el comerç i s’hi han significat. Tot aquest gruix, amb els grans operadors, estan convidats a matenir reunions per definir les propostes comercials i els objectius de la ciutat a curt i mitjà termini.

Es busca una conselleria molt participativa?

No hi ha altra manera de treballar. Hem d’intentar que la societat civil lligada al comerç tingui presència a la conselleria.

De quina manera?

Ara mateix acaba de passar una empresària de l’hostaleria de Tarragona -certament, durant l’entrevista- i en un moment ens ha dit que ahir -dia plujós- va tenir molts turistes, que li venien dels càmpings i que també tenia gent de Salou i altres ciutats. Qui en sap del comerç, de la restauració? La gent que hi treballa. Només cal estar atents i escoltar les seves propostes. M’he reunit ja amb la Cambra de Comerç, amb la Pimec, amb la Via T de manera permanent i ara començarem amb tots els àmbits de la ciutat. Hi ha una primera fase que és la d’escoltar, la de la diagnosi.

Què els diuen, els comerciants i restauradors?

És curiós perquè no trobo pànic amb la pandèmia. Tothom està encoratjat. Tenen clar que estarem uns anys sota els efectes d’ella. Tots coincideixen en la diagnosi: falta una mica de llum per les nits, falta millorar la neteja, programar accions, falta dinamització, falten espais per a vianants, per què no utilitzar l’urbanisme efímer i per què no tenir polítiques intenses quant a l’arribada del client final, que a més és de la nostra ciutat o en disfruta d’ella. Millorant només un sol d’aquests elements no obtindrem cap resultat, cal millorar-los tots.

Busquem donar més protagonisme al vianant amb el tancament de carrers i fent espais de vianants. Cal també millorar la il.luminació i programar activitats. Si fem aixo, la resposta la tindrem, també en el turisme i en la cultura.

Com tenen el projecte de l’Illa Corsini?

L’Illa Corsini existeix. L’únic que cal és posar en joc decisions polítiques com l’espai per a vianants. Tot això serà una realitat. La política de tancament de carrers es va posar en joc amb la pandèmia i d’alguna manera ha de ser possible la combinació de tots els elements que li comentava abans: si som capaços d’establir la delimitació de l’Illa Corsini, de coordinar-nos amb el comerç de la zona i de millorar l’oferta comercial, si som capaços de dinamitzar de cara al nostre client i si som capaços de ser un clam de cara al turista i que tingui interès a venir a la ciutat, aleshores l’Illa Corsini anirà sent una realitat.

I en altres zones de la ciutat?

No ens podem perdre, però, en l’Illa Corsini. En tenim una altra a Rambla Nova, una altra a plaça Verdaguer, carrer August i Comte de Rius. També tenim l’illa de la Part Alta, i la de la plaça dels Carros, amb tentacles al carrer Reial, Apodaca, Smith, del Mar,… Si anem a Torreforta tenim tot l’espai de la Granja, del Mercat de Torreforta, que com el Mercat Central fa de dinamitzador de la zona. I a Bonavista, la plaça i el mercat creen un àmbit de sinèrgies que es pot inerconnectar i on poden passar coses. En cada barri de la ciutat trobaràs un espai que serà el cor del barri. Aleshores, la política comercial de Mercats Municipals i de l’EMDE és la d’ocupar aquests espais: tenir una fira de l’oli que no només ocupi la plaça Corsini, sinó altres espais de la ciutat i clogui a l’espai firal. He de ser capaç de convèncer a Cultura de treure una exposició al carrer i que el comerciant en tregui rèdit.

Se suposa que els creuers tornaran a Tarragona amb el declivi de la pandèmia. Quina idea teniu al respecte de l’apertura dels comerços en dies festius en què atraquen creuers al port?

La gent ha de ser conscient que tots els establiments amb una superfície inferior als 700 metres quadrats poden obrir els diumenges. No és una decisió unilateral de la conselleria de Comerç si la ciutat està oberta o no els diumenges. Si algun creuer ve a Tarragona, ara mateix la decisió d’obrir o no els diumenges provocaria l’apertura automàtica de totes les grans superfícies. Algú em pot dir si el petit comerç i el comerç dels barris obrirà els diumenges? Aquest ja ens ha donat mostres que per diferents motius no està obrint.

El primer propòsit de la conselleria de Comerç és que a partir del mes d’octubre sortirem a preguntar als comerços de la ciutat què és el que passa. Configurarem un base de dades que interconnecti tot el comerç de la ciutat. Tot és tot, i tot comerciant que tingui cert interès a saber sobre el comerç de la seva ciutat serà una obligació de la conselleria de Comerç i del propi comerciant estar en contacte permanent amb la conselleria. Aquesta eina li facilitarà estar en contacte permanent amb la resta de comerciants.

Què faran?

La primera ordre que he donat és que aquest estudi es farà i si no s’ha fet ara és perquè som a l’agost. Tots els comerciants sabran de la conselleria de Comerç, i la conselleria tindrà un retorn de tots els comerciants i en funció d’aquest, s’establirà una estratègia per afrontar el dia a dia comercial de la ciutat. Els comerços no estan obrint els diumenges, tot i que ho poden fer. S’ha d’analitzar per què succeeix això, i abans de prendre una decisió he de saber per què els petits no estan obrint. Estan preparades ja totes les accions que durem a terme, que serà a partir d’equips humans, que sortiran a la ciutat.

Com ho faran?

Tenim convenis amb centres educatius i a través d’ells buscarem fer sortir personal dels instituts amb formació comercial. Hi havia greus dificultats en les bases de dades de què disposaven a Mercats Municipals i el primer que hem fet ha estat corregir-ho. Ara mateix tenim totes les dades de concessionaris de mercats i podem fer una pregunta en cinc minuts. Amb el comerç hem de fer el mateix. No som Barcelona, no tenim grans pressupostos i l’únic que tenim és la voluntat d’estar a disposició del nostre comerç i sobretot, ser capaços de respondre el més ràpid possible qualsevol inquietud que tinguin. El model de l’Illa Corsini, l’hem de repetir a tota la ciutat. Servirà també com a espais de dinamització per intentar arribar a tot arreu.

Parlem de turisme. Quin model defensa per a Tarragona?

Volem una ciutat eminentment turística? Aquesta és la primera pregunta. Jo no la vull. Vull que el turisme sigui un pilar de la ciutat, però no l’únic. Vull que la meva ciutat sigui el resultat de diferents equilibris, on tots els sectors portin a una ciutat que no doni la sensació d’estar esgotada de turistes, que no sembli que sigui una ciutat del turista, que compti amb un teixit industrial correcte, eficient, traballador, modern, i que això es combini amb una política portuària adequada, intensa, que doni servei al teixit industrial i amb un comerç que sigui viable per sí mateix.

Tenim un motor que és un pol d’atracció de talent, com és la URV, l’Institut de Recerca Química, un hub químic, tenim Portaventura, un aeroport molt proper i som la ciutat amb bagatge més propera a una ciutat internacional com és Barcelona. Tarragona ha de ser la suma de moltes polítiques, entre elles, la turística. Amb la pandèmia, hem vist que ciutats focalitzades en el turisme tenen una capacitat de remuntada justa. No podem posar tots els ous en el mateix cistell. Hem de ser la millor ciutat perquè els seus ciutadans hi resideixi.

Volem a la Savinosa un hotel de cinc estrelles perquè hem de ser una ciutat turística? No.

Què hi faria?

Sobretot, un parc de la ciutat, i ampli. Estaria disposat que hi hagués un referent arquitectònic, que hi hagués algun equipament i puc entendre que hagi d’anar acompanyat d’alguna inversió per intentar que tingui l’equilibri financer, però m’ho imagino com una continuació de la Marquesa i dels nostres espais verds.

Queden dos anys de mandat. Quines són les prioritats i què pot fer l’Ajuntament?

No només l’Ajuntament. La conselleria de Comerç pot fer coses, però les tramitacions són complexes. La conselleria ha de tenir les portes obertes i no tancar-les. Estem al servei de la ciutat i del seu comerç, mai a l’inrevés. Es poden fer moltes coses, tot el que els expedients administratius ens permetin. Si cal un gran espai de dinamització dins l’empresa pública de Mercats Municipals, també tenir-lo. Qualsevol tramitació pot ser més ràpida.

Ostentant la presidència del palau firal, cal utilitzar sinèrgies entre Mercats i EMDE, de manera que el recinte escapi del seu espai, com ara realitzar una fira a qualsevol parc de la ciutat. Es tracta de fer activitats a l’exterior, coordinant-ho amb cultura i turisme de manera que tota la restauració de la zona se’n beneficiarà. Ho estem treballant amb l’alcalde i la consellera de Cultura.

Què es pot fer en els dos anys que queden al respece de la planificació urbanística arran de la sentència que va tumbar el POUM?

Si un POUM s’impugna i es declara nul, i havent passat pel punt d’inflexió d’una pandèmia i per un accident químic de nou risc, no tens cap altra alternativa que començar el POUM de zero. Si ara col.loco el pla de prevenció en risc químic en el POUM -sense tenir en compte l’accident d’IQOXE-, la primera persona que ho impugni, el Tribunal Suprem el tornarà a declarar nul al cap d’uns anys. Si agafo els mateixos plans de creixement de la ciutat d’abans de la pandèmia, succeirà el mateix. Si agafo el POUM i dic que els habitatges hauran de ser amb un únic pati de llums, potser ara surti una nova normativa d’habitatges que digui que tots han de ternir balcons… per la pandèmia. Tot aquell que cregui que el POUM s’ha de tirar endavant des de fases avançades és que no en té ni idea d’una tramitació d’administrativa d’aquestes característiques i del risc de potencial impugnació que pot patir.

La meva opinió és que els polítics no hem de tocar res i que es comenci un protocol de participació ciutadana d’una profunditat absoluta.

Això és com començar de zero

És començar de zero. Tinc la impressió que aprendrem a treballar sense POUM. Ballesteros no tenia pla B. No va actuar amb negligència, però no va ser diligent. El nou POUM tadarà molts anys a ser una realitat. Ara bé, crec que la Generalitat facilitarà fer revisions del pla del 1995 per poder avançar.

Hem tingut un nyap amb el baixrelleu de la Minerva. El substituiria per una rèplica, com demana la Reial Societat Arqueològica?

La Reial Societat Arqueològica en sap molt més que jo, d’aquests temes. Santa Maria de Taüll ha de tenir el conegut pantòcrator al Museu Nacional de Catalunya? Tinc la percepció que hi ha elements tecnològics que poden substituir l’original. En el cas de Minerva, parlem de la marca més antiga existent a fora de la península Itàlica. Si gent que en sap molt et demana de preservar-la, potser s’ha de valorar. Ho han de discutir els que en saben de la matèria i el polític ha de prendre la decisió.

Què tal és la relació amb els socis de govern?

Venim d’una època d’oposició on hi havia vincles personals. A títol personal, la nostra relació amb l’equip de govern quan érem a l’oposició ha estat tan solvent que no s’ha notat un canvi notori quan hem entrat a govern

Jaume Garcia