.

Galeria de fotografies al final de la notícia

Torredembarra va sortir aquest dissabte al carrer per celebrar la Processó Votiva del Quadre de Santa Rosalia. Un esdeveniment que, tal com explica el rector de la parròquia de Sant Pere, Francesc Esteso, “té el seu origen l’any 1640. Un pelegrí va arribar al poble, que estava infectat per la pesta, i va assegurar que la devoció que es tenia a Santa Rosalia a Sicília i altres indrets podria ajudar-los. En saber que hi havia un quadre de la santa en una casa de Tarragona, s’hi van desplaçar i la van fer sortir posteriorment en processó. Poc després la pesta va començar a remetre”, explicava Castro.

Més enllà de les arrels de devoció que l’acte encara conserva, l’alcalde, Eduard Rovira, assenyalava que la presència del seguici popular i de les entitats del poble “compleixen una doble funció, la de festa religiosa i també cívica”. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Núria Batet, destacava com el seguici festiu “incorporava els pilars caminants“, així com la coincidència enguany amb el trentè aniversari del Ball de Diables i l’oportunitat de poder escoltar els anomenats villancets. “A cada parada que fa el quadre en el transcurs del recorregut (seguint el traçat que es creu originari dins de vila i aturant-se davant la casa que es creu va acollir el pelegrí tarragoní) es canten aquestes composicions musicals escrites per Ruano i que només s’interpreten aquests dies de l’any”.

La interpretació va a càrrec de la Coral de Santa Rosalia integrada en l’actualitat per prop de 60 persones, segons precisa el seu president, Salvador Rovira), acompanyada per la Fanfara i l’alumnat de l’Escola Municipal de Música. La directora de la coral (juntament amb Jordi Boltà), Natàlia Casasús, comentava com els villancets “es canten des de mitjans del segle passat representant l’arribada del quadre al poble. El seguici es va incorporar posteriorment”.

La processó va sortir de l’Església de Sant Pere Apòstol per, després de completar el seu itinerari per uns carrers plens de vilatans i foranis, tornar-hi i donar peu així a l’esclat final de músiques, focs, balls i danses dels elements del seguici.