La consellera Rigau torna a vendre fum respecte l’aplicació de la LOMCE. Ha dit amb claredat que l’aplicarà, tot i presentant idees sobre futurs decrets. Puntualitzo que aquests s’estan gestant sense consultar el professorat i els professionals que tant costat li hem fet contra la llei Wert.
El que sí que podem afirmar amb rotunditat és que el Departament farà un Desplegament curricular de la LOMCE maquillat, però aplicant-lo d’una manera que inicialment és lesiu per als centres en particular i la comunitat educativa en general, ja que s’està fent d’esquenes a ella.
D’entrada, diria que més que una proposta seriosa ens trobem davant d’una pluja d’idees de la consellera més que no pas d’una possibilitat oberta a canvis i consensuada entre totes les parts implicades. Sembla ser que en els propers dies ens visitaran pels centres per a vendre’ns les excel·lències de la darrera ocurrència.
Al meu entendre, per allò que puc deduir del que he llegit en la presentació que s’està enviant als instituts i escoles, és que es poden generar interferències importants en el currículum dels centres. Tot seguit us faig uns quants apunts i reflexions:
Limitació de l’autonomia curricular de centres
El projecte de decret, si es pot anomenar així ja que s’ha anunciat en conferència de premsa, però del qual les organitzacions sindicals no en tenim cap còpia, limita clarament l’autonomia de centres, ja que segons han informat fonts periodístiques: «la Generalitat retira temps de lliure disposició dels centres (en els quals cada col·legi o institut desplegava les àrees addicionals que establia el seu projecte educatiu) per reforçar l’àrea de matemàtiques i llengua estrangera.»
Considero que des del Departament han de ser més clars i precisos en les propostes: si s’augmenten les hores de matemàtiques, en detriment de quina assignatura o activitat serà? De les que cada centre disposava en funció del seu projecte? Què vol dir això, que ens carreguem de cop l’autonomia curricular i l’optativitat de les matèries a secundària amb l’increment de les 35 hores?
La sisena hora és una eina vàlida, cal recuperar-la!
El que ens haurien d’explicar és com ara es volen incrementar les hores de matemàtiques a primària en 175 hores i es vulgui vendre com una cosa magnífica quan aquest govern és el que va suprimir la sisena hora que tant d’esforç va originar per a ser aplicada. Justament aquella hora diària servia per atendre les necessitats educatives de l’alumnat, sense limitar-la a l’almoina del SEP.
Cal millorar la formació contínua del professorat abans d’imposar-los obligacions
Un altre punt molt fosc de tot plegat, és el de la formació del professorat, indispensable per a promoure canvis significatius. El govern tripartit en el seu dia va fer una aposta clara per ella i va crear el Pla de l’Impuls de les llengües estrangeres, fomentant les estades en països de llengua anglesa, amb un nombre important de beques. Les retallades de CiU van minimitzar els cursos de formació, limitant a més les possibilitats del professorat a rebre formació i actualitzar-se.
El camí paradoxalment és l’oposat: s’exigeix més al professorat sense donar-li ni les eines ni les possibilitats de formació.
Com es pretén que el 2019 el màxim d’alumnes assoleixi el B1, quan la gran majoria dels seus professors no el tindran perquè no els han donat l’oportunitat ni de matricular-se en una EOI? Això només es pot aconseguir si es fan plans de formació als centres per a tenir el B1 i B2 de les llengües estrangeres que formin part del projecte educatiu de cada centre. És clar que per art de màgia ningú no aprendrà cap llengua que no li ensenyin prèviament.
Els objectius segons la consellera és que els alumnes rebin 35 hores d’alguna assignatura en llengua anglesa. Com s’arribarà, doncs, a donar el 12% del currículum en llengua estrangera? Hi estic totalment d’acord, però per fer-ho possible, caldrà primer que el professorat assoleixi el nivell adequat format per la pròpia empresa, no en el seu temps lliure i pagant-s’ho de la seva butxaca, especialment després d’haver regalat el sou d’una any des que s’iniciaren les retallades!
En el món liberal que tan agrada a CiU, les empreses tenen cura en formar i pagar els cursos de formació dels seus treballadors. Per què no fa el mateix el Departament i incrementa el nombre de cursos i places en les EOI? Tenim els centres, tenim els professionals per a impartir els cursos i alumnes! Només ens cal una voluntat ferma i clara dels polítics per a prioritzar aquest punt des del servei de llengües i els plans de formació de zona, centre o intensius d’estiu o extensius durant tot l’any.
Com s’explica que més de 50.000 alumnes que volien entrar a les EOI es quedin fora i no es contracti més professors d’idiomes?
Ell professorat ens haurem d’esperar que ens toqui la rifa de les places com si es tractés de la rifa de cap d’any? O tindrem una bona oferta que s’ajusti a les necessitats del sistema i del país?
La doble via per anar a batxillerat o cicles formatius
En la presentació -ppt se’ns diu que la doble matèria compactada «aquest escenari és viable des de centres d’una línia». Què entén per viabilitat?
Al nostre entendre l’increment de les dues matèries per tal que els alumnes puguin optar per les dues possibilitats pot presentar un problema d’organització horària de l’alumne en particular i del centre en general. Quan es faran aquelles dues hores addicionals?
Quan i com rebrà les assignatures extres? Què faran més hores cada dia? Es contractarà més professorat? Com afectarà l’horari marc? Això ens pot tornar un altre cop a l’autonomia de cada centre respecte el seu horari escolar.
És realista pensar que un alumne a l’edat de 15 anys voldrà fer dues hores extraordinàries en l’itinerari de la suposada tercera via que l’habiliti per optar per anar a batxillerat o cicles Formatius? Sincerament ho veurà més aviat com un càstig que no pas com a una oportunitat si això implica que ha de venir una tarda per a fer aquelles dues hores.
Si ha de venir una tarda, què passa amb la jornada continuada? Hi haurà servei de menjador per a aquests alumnes? I el tema del transport escolar? Com afectarà?
Els consells escolars podran prendre alguna decisió al respecte? O tot vindrà imposat a l’estil Wert però des del Departament?
Hi ha, al meu entendre, uns quants punts que necessiten debat per tal d’arribar al consens que necessitem. El model català, ha de marcar una diferència real amb del model que tots diem que ens en volem desprendre, el del senyor Wert, i la seva LOMCE.
Parlem-ne! En el MUCE, amb els sindicats, amb el professorat, amb la FAPAC, però no pas només amb els sectors afins que ballen al so que toca la nostra gralla!
Jesús Martín Rivera
FETE-UGT (Federació de Treballadors de l’Enseyament-UGT)
Equip de redacció
