Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla
El Consell de Ministres de dissabte 21 d’octubre de 2017, previ acord entre el PP, PSOE i
C´s, va acordar mesures d’excepcionalitat en aplicació de l’article 155 de la Constitució per
a ser elevades al Senat per a la seva aprovació.
L’activació d’aquest mecanisme, inèdit en la història política recent, suposa l’alteració de
l’autogovern de Catalunya amb mesures com el cessament del president i vicepresident del
govern i dels consellers que integren el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya; la
direcció de la seguretat pública de Catalunya controlant el cos de Mossos d’Esquadra, que
poden ser substituïts per efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat,
l’assumpció de les funcions de govern i administració del Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació i del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya, la
intervenció dels mitjans públics de Catalunya (TV3 i Catalunya Ràdio) i el control i la
limitació competencial legislativa del Parlament de Catalunya, al que se l’impossibilita
d’exercir el control dels òrgans que governin provisionalment Catalunya -que correspon al
Senat- i se l’imposa una censura prèvia en el debat polític.
Dites mesures han subvertit la legitimitat dels representants escollits pel poble de Catalunya
amb la implantació d’una comissió tecnocràtica imposada que no representa l’expressió de
la voluntat popular. Un govern tècnic guiat i dirigit pel govern de l’Estat Espanyol amb
objectius imposats des d’una concepció de l’Estat que separa més que uneix, i amb un
evident perill d’involució del nostre model de societat.
Un conjunt de mesures a executar contràries a la Constitució que s’invoca, i en especial als
drets de participació política, de les llibertats d’informació i d’expressió, i al de l’autonomia
de les nacionalitats i regions. En definitiva aquest acord representa la fallida de l’ordre
constitucional i és un atemptat antidemocràtic al nucli essencial del dret a l’autonomia del
nostre país.
L’actitud bel·ligerant i d’humiliació cap a Catalunya per part del govern de l’Estat Espanyol
forma part de la incapacitat endèmica del PP i C’s però també del PSOE d’acceptar
l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, per tant d’afrontar des del diàleg polític
aquesta realitat per a ells molesta i, tanmateix, innegable i necessària per bastir un model
d’Estat de reconeixement de les nacions.
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat
d’autogovernar-se, amb l’objectiu de construir un país fonamentat en el progrés, la
sostenibilitat, la justícia social, la igualtat de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i
la identitat col·lectiva. Catalunya avui és producte de moltes lluites compartides, individuals i
col·lectives, de persones amb orígens i sensibilitats diverses que han compartit el repte
d’assolir el reconeixement de Catalunya com a nació i el seu caràcter de subjecte polític i
jurídic.
No estem disposats a renunciar ni al nostre autogovern ni a votar el seu futur, per això
davant d’aquesta agressió l’única resposta possible, independentment del nostre
posicionament polític i de no compartir el full de ruta del Govern, és donar suport a les
nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat i defensar la voluntat
de la majoria de la societat de Catalunya de votar en un referèndum reconegut, inclusiu i
amb garanties dins del marc de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia.
L’1 d’octubre no pot substituir el referèndum que Catalunya necessita. Les condicions
d’excepcionalitat en les que es va desenvolupar van impedir que aquest complís amb els
estàndards internacionals. Com a conseqüència, no és circumstància habilitant per declarar
unilateralment la independència i podria instal·lar una profunda divisió en el sí mateix de la
societat catalana. Rebutgem l’immobilisme i la lògica recentralitzadora, però també les
iniciatives unilaterals perquè poden conduir Catalunya a una greu esquerda social.
En aquest moment d’amenaces i d’agressions sense precedents, el món local, ens bàsic en
la vertebració nacional del país i de la seva cohesió social i territorial, ha de ser una sola veu
en la defensa d’una causa col·lectiva: la dignitat de les institucions de Catalunya i del nostre
autogovern perquè està en joc també l’autonomia local i la seva despossessió política.
La societat catalana reaccionarà amb fermesa en defensa del nostre autogovern i en contra
de l’alteració de les nostres institucions. La reacció d’organitzacions socials i de la
ciutadania ha de ser contundent i exemplarment cívica. Des de la imposició i des de la força
no es podrà resoldre la major crisi política, territorial i institucional de la democràcia que ha
de tenir una solució política negociada.
Per això, és més necessari que mai promoure i articular la unitat del conjunt d’institucions
públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar
una resposta des del civisme a la situació institucional i defensar el nostre autogovern.
Tot i la indignació que ens provoca les actuacions que venen de lluny des de l’autoritarisme
de determinades forces polítiques de l’Estat Espanyol; cal reiterar que només el diàleg dins
la legalitat i la democràcia seran les eines per superar la crisi territorial i institucional més
greu des de 1978.
Defensar l’autogovern de Catalunya constitueix l’expressió unitària de les aspiracions de
Catalunya i el nostre horitzó de futur com a país.
En virtut d’aquestes consideracions procedim a fer la següent Declaració Institucional:
1. Manifestar la nostra disconformitat en l’aplicació de mesures excepcionals derivades
de l’activació de l’article 155 de la Constitució que suposen alterar l’autogovern de
Catalunya.
2. Demanar al govern de l’Estat espanyol que desactivi les mesures d’alteració de
l’autogovern de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució i retornin les
competències per a recuperar la normalitat democràtica al nostre país.
3. Articular una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els
partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en
defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió
social del nostre país.
4. Demanar la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats per
defensar les seves idees des de la llibertat i la democràcia.
5. Exigir la retirada dels efectius policials del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil
enviats de manera expressa a Catalunya amb motiu de les votacions de l’1 d’octubre i
que romanen encara al nostre país.
6. Instar el Govern Espanyol que obri un diàleg amb la Generalitat de Catalunya i amb el
conjunt d’actors polítics per buscar solucions polítiques democràtiques al conflicte.
Unes solucions que permetin a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un
referèndum.
7. Demanar al Govern Espanyol el referèndum que Catalunya necessita per tal de poder
decidir lliurament el seu futur, i al mateix temps manifestem que la Declaració
Unilateral d’Independència no és una solució per Catalunya. Rebutgem l’immobilisme i
la lògica recentralitzadora, però també les iniciatives unilaterals perquè poden conduir
Catalunya a una greu esquerda social.
8. Preservar la cohesió social i la convivència cívica i democràtica des de la diversitat i
pluralitat i els valors existents al nostre país.
9.Traslladar aquests acords al president del govern de l’Estat Espanyol, al President de la
Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, al President del
Senat i a la Presidenta del Congrés.
Equip de redacció
