Cornudella de Montsant (Priorat) ha consolidat després de deu any el seu interès per la literatura local que s’escriu i es publica al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Ho ha fet de la mà de la Jornada Literària. Dissabte passat arribava a la desena edició una proposta ideada per l’escriptor cornudellenc Jesús Maria Tibau, conegut pels seus microcontes.
La vetllada literària on es reuneixen escriptors i escriptores en un marc addient ha tingut els darrers anys un aperitiu en forma de ruta literària i musical per diferents indrets de Cornudella, on grups de vilatans llegeixen contes i microcontes d’autors diversos. Enguany han estat l’entrada al Celler Cooperatiu, la font del Parc i l’entrada a un portal antic molt ben conservat del carrer Major els llocs triats per Tibau, records de la seva infantessa a Cornudella.
El plat fort arribava després al Casal Jaume I, l’imponent casalot que acull el claustre i la Bilioteca Municipal amb els seus 15.000 volums. Era el torn que els autors parlessin i era el torn d’escoltar la veu i la guitarra de Toni Just i Jesús Fusté.
Sergi Oset, especialista en minificció positrònica; la vallenca Margarida Aritzeta, (l’encara) mediàtic Martí Gironell, la reusenca Carme Andrade, Agustí Clua (de Camarles) i Francesc Valls Calçada, tarragoní nascut a Santa Coloma de Queralt i ab arrels a Cornudella, foren els protagonistes de la sessió, com també ho foren els rapsodes cornudellencs que llegiren fragments de les obres presentades, obres acabades de publicar, però amb alguna llicència: Martí Gironell es permetia ‘re-presentar’ ‘El pont els jueus’, “ara que fa deu anys que es va publicar”, els mateixos anys que té la Jornada Literària. Qui va fer el pont, per què té aquella forma tant característica, ho relata Gironell en la seva exitosa novel·la.
De jueus també en parla Francesc Valls Calçada a ‘Un regal per al führer’, novel·la sorgida d’una entrevista a un dels set únics supervivents de l’holocaust que van patir els 70.000 jueus de Salònica.
Agustí Clua demanava als joves que abandonessin les pantalles dels smartphones i agafessin “ni que fos un tros de diari per llegir”. La reusenca Carme Andrade, autora del poemari ‘Gosadies’, es preguntava què és la bellesa, mentre reclamava, amb l’experiència dels seus 40 anys de professora, que l’art s’estudiï a les escoles. Des de la mirada interior situa les seves ‘Gosadies’.
Margarida Aritzeta retrata una història real a ‘La filla esborrada’, el relat de l’oblit buscat, forçat pel pes dels tabús socials, un oblit dolorós que durarà no només tota una vida sinó tota una eternitat fins que Aritzeta recuperarà la història de la noia que es va saltar les impertorbables normes de la seva classe social i es va abrandar a un maquís en ple franquisme.
La vetllada acabava amb la signatura de llibres per part dels autors al mateix claustre del Casal i amb el lliurament d’un guardó a Tibau per part de l’alcalde. Un tinter, una ploma i una placa de metacrilat en forma de llibre.
Equip de redacció