TOTS 21

Imatge del pregó des de dins i fora de la sala de l’Edifici Època, i de l’encesa del tro d’inici de la festa. Fotos: Tots21

Coreografia perfecta en l’inici de la Festa Major de la Canonja aquest divendres. El pregoner, Aleix Mañé, és membre de la Companyia Nacional de Dansa i ha passat de ballar damunt del raïm de la cooperativa a fer-ho en els principals teatres del món. Poc abans d’explicar les seves vivències, el Seguici Popular de la localitat inaugurava nou ball -compost des dels Grallers de l’Orfeó Canongí- per a uns gegants que són el símbol de la unió entre el nucli de Masricart i la Canonja, la colla a més estrenava nan en la figura del Pagès i el Mamut i el Mico del segle XXI sortien a passejar mostrant el seu potencial de foc i diversió. Tot plegat era històric, perquè era el primer passi del Seguici Popular un cop les entitats que hi formen part s’han constituït en coordinadora. Fruit de la Covid, tots els actes habituals d’una celebració que ha aconseguit salvat l’essència es van traslladar a la Rambla 15 d’Abril, que es va constituir en carrer de la Festa controlat i acotat. Els espectadors, distribuïts en cadires, van poder seguir tant la desfilada com el pregó per mitjà de pantalles de vídeo. De fet, el discurs de Mañé, d’aquells que fan posar la pell de gallina després d’un vídeo que reproduïa un tast selecte de les seves actuacions, va tenir com escenari un Edifici Època gairebé per estrenar encara i limitat, pel que fa al públic dins de sala, als representants de les entitats locals de cara a garantir les mesures del Procicat.

De tarannà tranquil i acostumat a treballar sota pressió, un Mañé emocionat admetia trobar-se «nerviós» davant un auditori ple d’amics «des de la llar d’infants», coneguts i familiars com la seva cosina Gisela. a qui va agrair ser tan tolerant quan li demanava que la portés amb ella a les classes de ball encara que només fos per mirar. «Aquí apareixes tu, Eva (la seva primer mestressa en aquest art), de qui vaig aprendre viure l’amor per allò que t’apassiona». Els records d’una infància «lliure, feliç i molt de poble» rememoraren «tardes als garrofers fent obres de teatre, la revista Zombi que editàvem amb uns amics i el programa de ràdio del Luismi». També, és clar, «al meu pare portant el tractor a la cavalcada de Reis, els meus avis ballant havaneres i als meus tiets sardanes a la festa major i els concerts de la plaça Catalunya».

Finalment, el que va «va començar sent un hobbie va acabar sent una carrera de fons. Ha estat com si m’emportés un corrent d’aigua que m’ha portat avui aquí fent el pregó», afirmava. Als seus 11 anys ja competia en concursos internacionals de dansa i després de passa per estudis que el van portar a Barcelona «davant el desconcert dels meus pares a l’estació de Vila-seca que no entenien per què hi havia d’anar als meus 15 anys», les següents passes es van encadenar a ritme de vertigen. Fins a arribar a la seva promoció final a la companyia principal de la Companyia Nacional de Dansa el 2010 («un any que va ser bo per a tots perquè La Canonja va tornar a ser poble») i el seu posterior desdoblament en coreògraf amb creativitat desbordant. El punt final, precedit d’un agraïment a una vida que l’ha ensenyat els valors del «sacrifici, la humilitat i tocar de peus a terra» tan necessaris en un món professional «ple de competitivitat i gelosia» era un prec a l’alcalde, Roc Muñoz. La voluntat de Mañé és la de poder apropar la dansa de qualitat als seus veïns i veïnes aprofitant les instal·lacions del teatre de l’Orfeó Canongí. «Si podem aconseguir apropar la dansa d’alt nivell de manera senzilla i oberta a tothom em sentiria molt feliç».

Els geganters estrenen ball i Nano

La Colla Gegantera és l’entitat escollida enguany per vendre la samarreta de la festa. Foto: Tots21

L’estrena del ball dels gegants, el Bià i l’Esperança en honor als patrons del poble, i del Nano Pagès, amb barretina i faixa color lila com es tradició al Camp de Tarragona. Fotos: Tots21

A peu de carrer, les emocions també estaven a flor de pell. El Marc Riu és membre de la Colla Gegantera. Ell era un dels que estaven al peu del canó venent les samarretes de la festa. «Enguany ens ha tocat a nosaltres, i amb el que aconseguim com a entitat i el que anem recollint per altres vies renovarem el vestuari del gegant i la geganta, que ja fa falta. La venem a 5 euros, i té el valor afegit que està feta des de l’associació Topromi. «Actualment som una dotzena de membres» després del recanvi generacional d’ara fa dos anys. «Però esperem que la presentació avui del Nano Pagès juntament amb el de la Daina, que va veure la llum la festa major de l’any passat, sigui un incentiu per fer més colla. Al final hi surt guanyant tot el poble», afegeix, mentre el Robert apunta que «amb l’entrada de gent jove i amb ganes al capdavant. I quan tens ganes les coses van sortint», apunta per entendre el perquè de la creació de la coordinadora d’entitats enguany. No és l’única novetat, perquè «presentem també el Ball dels Gegants propi», explica el Marc.

El nou Mico del Segle XXI

Els integrants del Mico de la Canonja amb la versió actualitzada de la figura. Foto: Tots21

Per la seva banda, el president de l’associació juvenil del Mico de la Canonja (constituïda com a tal a partir del 2019), Joel López, transmetia il·lusió contagiosa. «Ara mateix som cinquanta i escaig. Cada any ha anat variant, i certament enguany amb la covid hem baixat una mica. Però hem aguantat i ja tenim persones pendents d’apuntar a partir de setembre». Els seus components oscil·len entre «primer de l’ESO i els 23 anys com a màxim». I d’energia no els hi falta, perquè la seva presència a les xarxes per donar a conèixer el Mico actualitzat ha estat de traca i mocador. «Cada any fem un projecte d’estiu. És l’activitat prèvia a la Festa Major, com per exemple buscar bananes pel poble. Enguany ho teníem molt clar des del principi. I per això vam fer un vídeo a les xarxes socials en el qual el Mico volia fer un canvi i plantejava un repte al tradicional a una espècie de lluita final en forma d’obra de teatre. Al final es van fer amics i la persona que va guanyar el concurs que vam fer va ser el primer que el va poder veure de tot el poble».

La creació «ve del Taller Avall de Reus i enguany l’hem pogut estrenar tot just quan fem cinc anys d’aniversari. L’altre el tenim guardat i li tenim molta estima, però aquest és molt més vistós. La idea és sortir a diferents pobles i ciutats perquè vegin que els joves de la Canonja està activa i per fer conèixer també el nostre poble», explicava López.

La sensació del Mamut dins del món del foc català

El Mamut del Ball de Diables causa sensació. Fotos: Tots21

Finalment, el Ball de Diables també estava d’enhorabona. La figura del Mamut ha provocat sensació no només dins del món associatiu popular i del foc, sinó també entre tots aquells que els agraden simplement les obres d’art. Sensible, pensat al detall i amb expressivitat fora del comú, aquest element dissenyat i construït per l’escultora Dolors Sans fa dentetes. El seu president, Miquel Sabaté, afirmava a Tots21 que «des de la seva presentació hem rebut felicitacions de premsa i de moltes colles que han contactat amb nosaltres. Sabem que ha causat molt bona impressió en el món de les bèsties de foc. No és un drac ni un animal típic», un toc heterodox «que ha fet que el món del foc ens aculli molt bé. Ara, quan es pugui, el passejarem arreu». Sabaté aprofitava per negar que la peça acabi traient aigua per la trompa, una possibilitat amb què s’havia especulat. «No ho farà. En principi la mateixa artista va proposar la idea. Però després vam pensar que, sent un mamut de foc no lli posarem coses que no hi lliguin. A més, cal tenir present que amb aigua guanyaria pes i faria que no el poguéssim ballar tant».

La intervenció dels diables va ser un acte de caràcter estàtic, perquè la covid obliga a molt. «Fa dos anys que no sortim, no podem fer res més enllà de la sortida per Sant Joan, un petit espectacle amb la gent asseguda. Sí que hem aprofitat per presentar, l’any passat, un nou web i logo, i enguany hem treballat els vestits del mamut, a més de la figura per si sola. i el toc solemne. Ara bé, hem notat que a la gent li costa venir. De socis som uns 60, però la massa social que movem ara com ara no és massa. Avui serem una trentena», relatava Sabaté.

L’alcalde i la utilitat de l’Edifici Època

Poc després d’encendre el toc de festa, l’alcalde, Roc Muñoz, destacava la figura d’un Mañé que traspassa fronteres. «El pregó ha estat molt emotiu per ell i per a tots nosaltres. Això de reconèixer i parlar de les seves arrels i de la gent del poble ens ha emocionat». Com el fet que, malgrat tot, el món gira. «La realitat no es pot aturar. I enguany potser ha estat pitjor que l’any passat, amb actes amb més restriccions. Tot això de preparar escenaris, posar cadires, limitar aforaments és un problema. Cal afegir que no hi pot haver servei de bar als actes com els concerts. Tot plegat és una llàstima». És clar que la creació de la coordinadora del seguici popular té una lectura immillorable, com és la vitalitat de la societat civil. «El recanvi generacional pot acabar sent un problema en problemes com el nostre. I en aquest sentit, algunes de les entitats sabem que no podran sobreviure», admetia abans de reconèixer que, a mitjan mandat «encara ho tenim tot per fer. Tinc un llistat de coses per fer de gran abast. Però tenim una dificultat: Disposem de diners i projectes, però en un ajuntament com el nostre ens falta personal tècnic i administratiu per poder elaborar licitacions per fer-ho possible».

En tot cas ,l’Edifici Època, cap i casal del pregó d’enguany, és un exemple de com fer bé les coses. «El d’avui ha estat el segon acte que hi fem. El primer va ser la presentació dels deu anys (d’independència), en realitat 11 perquè el 2020 no es va poder fer. I aquest setembre ja el posarem en marxa a disposició de la gent del poble com a centre cívic per a la gent gran del poble. Ara bé, també estarà obert a altres possibilitats. No vull que només sigui per a la gent gran».

J.S.