.

El Govern deixa sense efecte la convocatòria del 14-F i anuncia les eleccions per al 30 de maig

15/01/2021

Aragonès i Budó justifiquen l’ajornament “perquè ningú hagi de renunciar al dret a vot”.

El Govern ha signat aquest divendres a la tarda el decret d’ajornament de les eleccions, en què deixa sense efecte la convocatòria del 14-F. Ho ha fet en una reunió del consell executiu extraordinari que s’ha celebrat després de la taula de partits on el Govern ha plantejat endarrerir els comicis fins al 30 de maig. Així, en una declaració institucional, el vicepresident del Govern en funcions i la consellera de Presidència, Pere Aragonès i Meritxell Budó, han anunciat que els comicis se celebraran el 30 de maig -es convocaran més endavant- i han justificat la decisió “perquè ningú hagi de renunciar al dret a vot”. L’executiu haurà de fer altres modificacions, com ara una modificació del cens electoral.

D’una banda, el decret deixa sense efecte la celebració de les eleccions convocades pel 14 de febrer. De l’altra, concreta que els comicis es convocaran perquè tinguin lloc el dia 30 de maig de 2021, “prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques” i amb la deliberació prèvia del Govern. El vicepresident del Govern en funcions signarà un nou decret amb la nova convocatòria.

Després d’alertar que les pròximes setmanes seran “molt difícils” a nivell sanitari, Aragonès ha argumentat que el trasllat al 30 de maig ha de servir perquè les eleccions no coincideixin amb el pic de la tercera onada: “Que ningú hagi de renunciar al seu dret a vot per por a contagiar-se. Volem salvar vides i volem preservar el dret a vot de tothom”.

Ha assegurat que el Govern ho tenia “tot a punt” perquè les eleccions es poguessin fer el 14-F, però que “l’actual evolució” feia que votar com estava previst fos “un risc inassumible a nivell sanitari i un perjudici per la participació que ha de legitimar el procés democràtic”. Preveu que la nova data al calendari comptarà “amb un clima menys propici per la pandèmia i amb una part de la població ja vacunada”.

El vicepresident ha admès que la decisió ha estat “molt meditada i molt raonada”. A la taula de partits, reunida aquest divendres al migdia, la proposta ha comptat amb un consens “majoritari”, a excepció del PSC que apostava per ajornar-les només un mes i celebrar-les el 14 o el 21 de març. Aragonès ha agraït la “predisposició” dels grups per col·laborar amb l’executiu i els ha instat a no contribuir a “confondre més la ciutadania per pur càlcul electoral”. “Siguem responsables i estiguem a l’altura de les dificultats del moment”, ha afegit Aragonès, que també els ha emplaçat a no “distreure’s” en res i estar centrats “exclusivament en l’evolució de la pandèmia”.

Per la seva banda, Budó ha recordat que la possibilitat d’haver d’ajornar les eleccions ja estava prevista en el decret de convocatòria del 14-F. I ha afegit que ara “es veu recolzada per l’opinió de bona part dels experts, l’informe del Síndic de Greuges i per la taula de partits”.

La consellera de Presidència ha detallat que en els pròxims dies l’executiu informarà de com es configura tot el calendari electoral. A tall d’exemple, ha dit, s’hauran de fer canvis al cens electoral. I ha explicitat “la voluntat del Govern de facilitar al màxim tots els procediments ja fets amb les convalidacions d’actes que siguin necessàries”.

“El més important en unes eleccions són els electors, i en les condicions actuals de pandèmia hem de garantir el dret a la participació política, el dret a vot, però també el dret a la salut, el dret a la vida”, ha reblat Budó.

Concretament, el decret recull que els contagis ara mateix “s’han accelerat” i que hi ha “una elevada probabilitat que l’actual situació de la pandèmia es perllongui més enllà del 14 de febrer”. D’acord amb diversos informes, el Govern constata que les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions per al normal desenvolupament d’un procés electoral. “La ciutadania no podria assistir lliurement als actes de precampanya, campanya electoral i votacions”, argumenten. El text també fa referència a la dificultat per als partits de donar a conèixer els programes perquè la ciutadania decideixi el seu vot.

D’altra banda, el text apunta al perill que el resultat final de les eleccions “no respongui a la voluntat de la col·lectivitat, si les persones contagiades, en quarantena, vulnerables o ubicades en determinats àmbits territorials” no poden desplaçar-se per participar-hi. Assenyalen que les condicions epidemiològiques actuals han fet que les mesures per celebrar les eleccions hagin resultat “insuficients per a la plena garantia de la protecció de la salut” i que “afectin l’exercici del dret de vot exigible en qualsevol sistema democràtic”. A més, no veuen possible establir altres mesures que garanteixin la celebració del 14-F amb plenes garanties. El decret es publicarà dissabte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El Govern es compromet a comparèixer “les vegades que faci falta” a la Diputació Permanent

Amb l’allunyament de l’horitzó electoral, el Govern s’ha compromès a comparèixer “les vegades que faci falta” a la Diputació Permanent, un cop dissolt el Parlament. Aragonès ha dit que buscaran també “espais de diàleg i cooperació amb totes les forces polítiques” per combatre la pandèmia.

Reaccions dels partits

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha sortit de la reunió sobre el 14-F refermant que que no li agrada el 30 de maig com a nova data. “Ens oposem a l’ajornament de les eleccions, i més si és per a portar-les al 30 de maig. No es pren per criteris epidemiològics”, ha dit en roda de premsa. Tot i això, ha explicat que el PSC acceptava retardar un mes la votació per “enfortir” les mesures i deixar passar el pic de l’actual augment de casos. Però en ser rebutjada la proposta, Iceta assegura que ara només els queda esperar que el decret que a la tarda signarà el Govern només respongui “a un canvi de data i no de les regles del joc”. En aquest sentit, no ha descartat recórrer’l si permet canvis en les candidatures i coalicions presentades.

ERC ha carregat contra “l’exercici d’electoralisme i gairebé de cinisme” del PSC per oposar-se a ajornar les eleccions fins al 30 de maig. El president dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, ha titllat “d’exercici de frivolitat” que primer rebutgessin un endarreriment i que advertissin “per boca d’altres ministres” que fer-ho podria ser una il·legalitat.

En la roda de premsa posterior a la taula de partits, Sabrià ha dit que tot plegat és “encara més frívol” si es té en compte que el candidat del PSC a les eleccions és el ministre de Sanitat, Salvador Illa. ERC ha celebrat que finalment hi hagi hagut un consens majoritari per ajornar els comicis i no tem sobre la possibilitat que la decisió es pugui impugnar.

El candidat i diputat de la CUP, Carles Riera, ha celebrat que s’ajornin les eleccions, tal com la seva formació ve demanant des del dimarts. Però en roda de premsa des del Parlament, ha reclamat al Govern que fixi “criteris objectivables”, en base de les opinions dels experts, per determinar quan es poden celebrar unes eleccions. I és que, segons Riera, “no es pot admetre de cap manera que a l’abril, un mes abans de les eleccions del 30 de maig, es torni a produir el mateix escenari que avui”.

D’altra banda, s’ha mostrat molt crític amb el PSC, a qui ha acusat de posar-se en la mateixa línia que l’extrema dreta, en referència a Vox. Totes dues formacions polítiques són contràries a ajornar el 14-F.

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha assegurat que la formació dona suport a la decisió del Govern d’ajornar les eleccions al Parlament al 30 de maig però ha demanat “garanties” perquè no es produeixi un nou “endarreriment”. En roda de premsa al Parlament, Artadi ha defensat que cal poder celebrar les eleccions independentment de la situació de la pandèmia on es trobi el país. Per això, la formació de Carles Puigdemont ha emplaçat a la resta de partits a fer un “esforç” per trobar noves “eines” que assegurin que els comicis es poden celebrar el 30 de maig amb “totes les garanties” i ha recordat que JxCat ja va intentar establir el vot anticipat, crear urnes mòbils o vacunar contra la covid-19 als membres de les meses electorals.

Les patronals catalanes adverteixen que l’ajornament de les eleccions perjudica l’economia

Foment del Treball i PIMEC han advertit que l’ajornament de les eleccions perjudica l’economia i han lamentat que s’hagi perdut l’oportunitat de constituir un govern “estable, fort i amb capacitat de prendre les decisions necessàries davant dels reptes sanitaris, socials i econòmics derivats de la pandèmia”. En un comunicat conjunt, les patronals s’han mostrat preocupades per la demora en la presa de decisions i execució de polítiques públiques, “claus” per superar la crisi. En declaracions a l’ACN, PIMEC ha atribuït la decisió a raons electoralistes i ha reclamat a l’Executiu que “s’oblidi” dels comicis i “es dediqui a governar” fins al 30 de maig.

Les dues patronals han alertat d’un possible retard en l’aprovació dels pressupostos de la recuperació econòmica i social o la gestió dels fons europeus. Així mateix, s’han mostrat en desacord amb la data proposada i han afirmat que la celebració dels comicis es pot portar a terme garantint totes les mesures de seguretat.

La Moncloa no valora ara l’ajornament i deixa la questió a mans dels partits catalans

El govern espanyol evita per ara valorar l’ajornament de les eleccions. Després de l’acord entre el Govern i els partits per traslladar els comicis al 30 de maig, fonts de l’executiu espanyol han assenyalat que ara per ara no tenen res a dir i deixen la qüestió a mans de les formacions catalanes. La Moncloa manté silenci avui després que aquest dijous els ministres de Justícia i de Transports, Juan Carlos Campo i José Luis Ábalos, es van mostrar molt crítics amb la possibilitat d’un ajornament que en paraules de Campo suposaria un fet “greu per a la democràcia” o, en les d’Ábalos, afectaria a la “netedat” de les eleccions.

ACN

 

Cap notícia relacionada.