El director Carlos Marques-Marcet el passat divendres a Tarragona durant la projecció de 10.000km. Foto: Tarragona 21
El jove director Carlos Marques-Marcet va aconseguir el passat 2014 el Goya com a millor director novell amb 10.000km, un film amb el que plasma la relació d’una parella a distància. Els protagonistes (Alex i Sergi) interpretats per Natàlia Tena i David Verdaguer representaran les avantatges i els inconvenients del que suposa mantenir una relació a través de les noves tecnologies.
En el marc de la 15a edició del REC que començarà el proper 3 de desembre, Marques ha concedit una entrevista a Tarragona 21 per explicar algunes de les claus de l’èxit de la seva obra.
Un guió molt original … com se’t va acudir?
Va sorgir arran d’una beca que em van concedir per anar a estudiar cinema a EEUU. Em vaig veure obligat a parlar a través d’ Skype amb família i amics i vaig pensar que retratar una relació d’amor a distància a través de l’ordinador era molt cinematogràfic.
Molts joves avui dia viuen aquesta situació…
Sí, per mi era una experiència col·lectiva necessària de retratar.
Quina és la idea que amaga aquest llarg plano seqüència a la primera part del film?
A través d’aquest plano volia crear un cop d’efecte potent en l’espectador en el moment de tallar. L’objectiu era plasmar la distància entre estar a prop i estar lluny i per això aquests canvis de recursos audiovisuals. He de reconèixer que el guió va donar moltes voltes però el que volíem expressar és que no és el mateix estar davant d’algú que davant de la imatge d’algú.
Com vas escollir a Natàlia i a David?
Al David el vaig trobar fent un curtmetratge i s’ajustava perfectament al personatge que buscava. Un actor que no tingués por de mostrar la seva vulnerabilitat i que utilitzés el sentit de l’humor per amagar els seus sentiments.
El cas de la Natàlia va ser molt diferent. Teníem a una altra actriu escollida però amb un mes d’antelació ho va deixar per incompatibilitat amb un altre projecte. Quan estàvem a punt d’anul·lar el rodatge vaig descobrir a la Natàlia em va agradar pel personatge i el film va tirar endavant.
Goya com a director novell. Què vas sentir quan el vas rebre?
Tot m’ha vingut una mica de rebot. Mai m’ho hauria imaginat pel tipus de cinema que em pensava que acabaria fent. En el moment de rebre’l estava més nerviós assajant el que diria que del que representa. He de reconèixer que em va fer molta il·lusió per la família.
Confessa’ns un somni o un repte de futur?
(riu) Per ara seguir treballant i ser feliç
A on.. a Barcelona o a EEUU?
He de reconèixer que m’agrada molt Los Àngeles. Allí tinc una productora amb amics que funciona molt bé però per circumstàncies personals ara estic més temps a Barcelona. Tot i així, la meva idea és seguir anant i venint.
Equip de redacció
