Carlos, l’aventura d’anar de L’Argilaga a Ucraïna per dur-hi material humanitari i tornar amb refugiats

🔊 Escoltar la notícia

Carlos Ocampo, un pintor de L’Argilaga, la pedania de La Secuita, partirà la matinada d’aquest dissabte amb una autocaravana i un company seu de Vimbodí que acaba de conèixer en direcció a Ucraïna per dur-hi el material humanitari que la gent dels quatre nuclis de La Secuita -La Secuita, L’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles- està recollint aquests dies atenent la crida que l’Ajuntament i ell van iniciar dilluns passat per les xarxes socials.

Serà un viatge carregat d’anada i carregat de tornada, però carregat d’humanitat. La seva intenció és la de traslladar de retorn cap a L’Argilaga fins a cinc refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra, ‘ja veurem si dones i nens o homes, ja m’ho trobaré allà’, explica a Tots21. El Carlos, que porta tres anys residint a L’Argilaga, va decidir ‘anar a pulmó’, com ell diu i nosaltres diríem ‘tirar-se a la piscina’, sense tenir res preparat, però el van convèncer que s’ho organitzés bé abans de marxar i aleshores va fer una crida a la ciutadania per tal que l’ajudessin. El material que enviï acabarà al front de guerra a través de milícies, explica el Carlos, però ell no anirà a zona de guerra.

 

 

 

Així, va contactar amb l’Associació d’Ucraïnesos de Vila-seca, que són els que li han indicat que primer ha de fer una aturada en una població polonesa de nom impronunciable -Szczebrzeszyn-, per des d’allà accedir a Ucraïna, ‘suposo que a la zona fronterera’ per lliurar el material. ‘L’Associació m’està gestionant recollir els refugiats’, afirma.

Al Carlos li va sortir del cor ‘fer alguna cosa’ pels ucraïnesos i s’embarcava d’inici pagant-se totes les despeses ell, però finalment està rebent resposta a la seva crida feta per les xarxes socials: ‘Tinc gent gran que se m’han acostat a donar-me 20 euros’, afirma emocionat. La seva idea inicial era fer un viatge, però s’ho ha repensat i hi anirà ‘més d’un cop. Jo aquí tinc feina de pintor, no tinc problemes per treballar, però els ucraïnesos, sí tenen problemes’, afirma.

Els veïns que passen per davant de casa seva i el veuen carregant caixes amb menjar o productes de farmàcia el saluden afectuosament. No viu sol, té una companya, la Vero, a qui li demana disculpes, gairebé plorant: ‘Perdona, Vero’, diu amb aquesta veu encantadora que l’acompanya.

J. Garcia