Cambrils descobreix que va ser porta d’entrada de la revolució del Neolític a la península

🔊 Escoltar la notícia

Al Neolític Antic es va viure la major revolució econòmica, social i cultural de la història, la transformació de l’home de nòmada a sedentari. Suposarà això un canvi d’hàbits tant gran que encara avui en som hereus directes. El jaciment de Cavet de Cambrils, d’una datació de 7.500 anys, ha confirmat que va ser un dels principals punts d’entrada de la revolució neolítica a la península ibèrica, i que des d’aquest punt costaner, ple de dunes i aiguamolls, es va comunicar, a peu, amb l’interior.

Els experts parlen ja que al Cavet van arribar “els primers pagesos i pescadors de la península ibèrica”.

Venien originàriament d’Orient Mitjà, en vaixell per la Mediterrània i s’instal·laven en zones costaneres. Per això colonitzaven les costes abans que l’interior. Duien tot el que necessitava aquesta revolucionària cultura: els animals (ovelles, bous) i els nous cerelas, com l’ordi o la civada.

Conviurien amb la cultura nòmada, però es dedicarien a plantar el gra i criar animals, unes pràctiques incomprensibls per als nòmades, que duien milions d’anys dedicant-se a la caça i la rcol·lecció. No viurien episodis de violencia, aquesta es donaria al Neolític Mitjà, quan havent colonitzant espais amplis, s’iniciarien les disputes territorials entre els hereus dels pioners. I comerciarien.

Des dels orígens de la humanitat fins als nostres dies la mobilitat dels homínids ha estat una constant. L’excavació que aquestes dies s’efectua al jaciment neolític, descobert només fa 20 anys, ha aportat noves evidències en aquest sentit. Concretament, són eines de pedra, algunes de les quals han estat confeccionades amb varietats de sílex procedent de zones allunyades d’aquest territori, com el Montsant (Priorat) i els Monegros (Aragó).

Es desplaçaven a peu, no s’havia inventat la roda i els bous no eren usats encara per al transport.

“Molt probablement s’intercanviava sílex de bona qualitat de l’interior per productes del litoral, com poden ser petxines i cargols marins, que eren utilitzats per la fabricació d’ornaments, que localitzem en jaciments terra endins”, afirmen Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, codirectors de l’excavació i membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta hipòtesi es basa en l’abundant indústria lítica recuperada durant la campanya d’excavacions, elaborada amb un ampli ventall de roques locals com la corniana i la quarsita recollides a les rieres que flanquegen el jaciment, però que en el cas del sílex a més es troben varietats que procedeixen de zones allunyades de l’indret.

L’aparició de les peces

Aquestes peces han aparegut en el punt on s’ha documentat la potència sedimentària més important del Cavet, amb una profunditat d’uns 3 metres. En aquest dipòsit es documenten les fases més antigues del jaciment, corresponents al neolític antic, moment de l’arribada a la Península Ibèrica de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders.

Una altra descoberta important ha estat el que podria ser una franja d’un fossat de protecció d’un poblat del neolític antic, és a dir, el fossar protector que podria tenir una muralla de fusta al capdamunt.

Els investigadors treballen amb la hipòtesi que el fossat va ser construit a l’inici de l’assentament, en el moment de l’arribada, com a mesura preventiva, però que al cap de poc temps el van abandonar perquè probablement no el necessitaven. És per això que posteriorment el van fer servir d’abocador i al seu interior s’hi han trobat peces de cerámica cardial del neolític antic. L’IPHES seguirà treballant en aquesta línia i si la hipòtesi es confirma el fossat del Cavet seria el segon de la península, després del que hi ha al jaciment Mas d’Is d’Alacant.

El Cavet és un dels jaciments de referència per a l’estudi de l’arribada i colonització del territori per part d’aquestes comunitats, constituint un cap de pont primer per a la colonització de les planes litorals i posteriorment, per a la penetració cap a les conques interiors. Tçe 150 sitges localitzades on dipositaven el gra. El poblat era de gran extensió, ubicat entre dues rieres i a prop del mar.

D’altra banda el disposar d’una seqüència sedimentària contínua permet obtenir una relació de mostres per obtenir dades arqueobotàniques, a partir de l’anàlisi dels pòl·lens i fitolits, que ens donin informació sobre l’impacte sobre el medi que va suposar la roturació de les zones boscoses per a l’obtenció de terres de conreu i les activitats agrícoles i ramaderes.

Coincidint amb la nova campanya d’excavació, aquest matí l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i el regidor de Cultura, Lluís Abella, han visitat l’excavació acompanyats del director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Robert Sala; la gerent d’aquest centre de recerca, Maria Targa, i el director del Museu d’Història, Gerard Martí.

L’alcaldessa de Cambrils ha destacat l’aposta de l’Ajuntament de Cambrils perquè es pugui continuar estudiant aquest jaciment i per posar en valor el patrimoni. Per la seva banda, el director de l’IPHES ha assegurat que el Cavet és un jaciment històric de primer ordre i ha afirmat que la col·laboració entre l’Ajuntament de Cambrils i l’IPHES és un èxit.

Justament enguany es compleixen els 10 anys de recerca en aquest jaciment, des que l’any 2006 el Museu d’Història de l’Ajuntament de Cambrils va signar el conveni marc amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Aquesta és la setena campanya d’excavació des de llavors i l’Ajuntament, a través de l’àrea de Cultura, hi ha destinat 5.000 euros.