Cambrils acomiada un extraordinari Any Vidal i Barraquer reactualitzant la figura del cardenal de la pau

🔊 Escoltar la notícia

Cambrils ha protagonitzat avui un acte d’impacte nacional en cloure solemnement l’Any Vidal i Barraquer, una tasca que ha suposat un sobreesforç per posar davant les generacions actuals el llegat moral d’un home que va haver d’exilar-se del país i mai va poder tornar-hi per haver-se negat a signar la infame carta col·lectiva dels bisbes espanyols donant suport, en plena guerra civil, al bàndol franquista i batejant la confrontació com una Creuada, una taca moral que molts bisbes espanyols signataris portaran per sempre.

Perseguit ja des dels temps de la dictadura de Primo de  Rivera per “l’ultracatolicisme espanyolista”, la seva estela a favor del poble català, de la llengua i especialment, la seva defensa aferrissada del diàleg i del rebuig de les armes el van situar en terra de ningú, perseguit pel franquisme i per l’anarquisme més radical.

La jornada de cloenda de l’Any -que celebrava el 150 aniversari del seu naixement, el 75 de la seva mort i el 40 del trasllat de les seves despulles des de Suïssa fins a Cambrils i Tarragona- tenia el punt àlgid en la presentació del llibre que recull al seva vida en fotografies. ‘El cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, una vida en imatges’ és obra de Manel Tarés i Pedro Ortiña, historiadors que han recollit un ampli ventall de fotografies de la vida del cardenal, molts d’elles inèdites, gràcies a la cessió d’imatges i documents facilitada per la família.

L’Any Vidal i Barraquer, una allau d’activitats celebrades a Cambrils i a diferents punts de Catalunya, ha tingut en el president de la comissió que es va crear, l’exalcalde de Cambrils Josep Maria Panicello, i en les facilitats donades per la família, dos eixos centrals, junt a la tasca desenvolupada des de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de Cambrils, a part de l’àrea de Cultura i Alcaldia de l’Ajuntament

Panicello recordava les desenes d’actes celebrats en un any a Cambrils, conferències, taules rodones, exposicions, visites a indrets, creació d’itineraris, la vinguda de pensadors de l’alçada d’Armand Puig o el pare Massot, o l’acte solemne que va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat presidit pel president Quim Torra, o la missa celebrada a Barcelona amb mil assistents. Un desbordament inimaginable en una població de la grandària de Cambrils.

La figura del cardenal depassa Cambrils, és un referent nacional. No va ser un pensador, sinó un home d’acció, com recordaven els autors del llibre, on “el diàleg i l’enteniment” eren els seus lemes, com al seu torn la doctora en Filosofia Margarida Mauri s’ocupava de dir en la conferència que ha acompanyat l’acte. Una acció de vida que té validesa en l’actualitat: “És l’esperança que l’església pugui ser un referent moral i espiritual per al poble”. Mauri, doctora en Filosofia per la UB i experta en el cardenal, acabava la seva intervenció citant Soló, un dels set savis de l’antiga Grècia: “Al poble vaig donar tot el que es mereixia”.

Vidal i Barraquer perdonà sempre els seus enemics, relatava l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Un cardenal “de la tercera Espanya”, com l’havia qualificat l’historiador i monjo Hilari Raguer, feia esment per la seva part el director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan. La Generalitat ha quedat impactada per la commemoració protagonitzada per Cambrils: “Una feina ingent i magnífica, de la que tot el país us n’està agraït”.

L’alcaldessa, Camí Mendoza, posava l’èmfasi que l’Ajuntament ha volgut “posar en valor les seves idees i la defensa de la llengua catalana, i no permetre que l’oblit s’emportés una figura clau en la nostra història”. No oblidar-lo és la segona tasca ingent que li queda a Cambrils especialment en una època de notòria laïcitat i tant allunyada de la realitat dels anys 40 del segle passat, feia esment Manel Tarés, un dels autors del llibre.

Una reactualització de la seva figura que el maig de 2020 pot viure un nou episodi apassionant per als investigadors amb l’apertura, ordenada pel Papa a l’Arxiu Vaticà, dels arxius de Pius XII, que va mantenir una estreta relació amb el cardenal cambrilenc.

L’alcaldessa també feia un anunci, una notable primícia: la família ha cedit els drets d’ús de les memòries del secretari del cardenal, Joan Viladrich, una documentació “que farà que coneguem més la figura del cardenal”. Tal com va arrencar fa un any la commemoració, l’alcaldesa s’ha acomiadat amb un record actualitzat: “La presó i l’exili no van frenar l’empenta, com avui tampoc podran frenar la nostra ferma voluntat”.

Jaume Garcia