Diumenge va acabar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, un esdeveniment promogut per la Comissió Europea i al qual ens hem afegit 1869 ciutats, amb l’objectiu de fomentar i promocionar mesures que afavoreixin l’ús a les nostres ciutats de mitjans de transport alternatius al cotxe i plantejar un nou escenari de la via pública on el vianant recuperi el protagonisme. El lema d’enguany ha estat “‘Tria. Canvia. Combina” i han estat moltes les iniciatives que s’han dut a terme arreu, i també a Tarragona, per obrir reflexions que ens ajudin a canviar hàbits i viure en ambients més saludables.
D’entre les activitats organitzades, hi ha hagut espais de debat com el seminari “La Mobilitat sostenible i segura als centres de treball’ organitzat pel sindicat CCOO dijous passat on vaig poder participar en un interessantíssim debat. Una de les conclussions del debat va ser la hiperdependència del cotxe i la dificultat d’impulsar polítiques públiques en aquest àmbit, el de la restricció de l’ús dels vehicles privats, sense una forta resistència social (si mireu el video insertat sota aquest article hi ha un resum de la meva intervenció on ho explico).
Begoña Floria és regidora del PSC a l’Ajuntament de Tarragona.
Tarragona, amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, ha fet apostes valentes com la regulació del centre, amb sistemes de pagament que van des de zones dissuasives a un euro (zones taronges), a zones de residents (verdes) o zones d’alta rotació (blaves). Això ens ha permès guanyar un 70 per cent en la capacitat d’aparcament al centre cosa que permet deduir que s’han reduït col·lapses, soroll i contaminació. Hem rebut el reconeixement de la Unió Europea per bones pràctiques (estem dins del programa Push & Pull) i altres municipis ens demanen compartir l’experiència, però seguim tenint una gran resistència d’una part de la ciutadania, que posen l’aparcament com a segon element de preocupació.
El concepte aparcar, està lligat únicament al cotxe, perquè estem en una societat fonamentada en la idea de velocitat. És per això que defenso que en realitat el que ens hauria de preocupar com a societat és com ens podem moure millor, per tant caldria parlar de MOBILITAT en majúscules, és a dir, en global on s’incloguin els vianants, el transport públic i la bicicleta. Sé que lluitar contra això és difícil, però cal començar a fer la reflexió si volem realment ciutats pensades per les persones i no pels cotxes, ciutats més humanes.
Equip de redacció
