Fa dies que no tinc paraules sobre el que està passant a Catalunya. Fa dies que intento entendre la lògica d’aquesta cursa inexplicable, la teòrica “construcció de la república catalana”, que ens està portant a un camí sense retorn que trigarem generacions a superar. Catalunya també és el meu país (que no vol dir nació-estat) i també tinc opinió sobre el que està passant perquè me l’estimo i vull el millor pel present i pel futur. I estic profundament preocupada perquè anem al desastre social i econòmic si la rauxa s’imposa definitivament al seny.
Sembla que anem de cap a unes noves eleccions autonòmiques, les quartes en cinc anys. Uns comicis que seguiran evidenciant, al meu entendre, la gran fractura social que s’està generant a partir del denominat “procés”, amb interessos totalment legítims per part de qui els defensa des del sobiranisme, però amb un nivell de suport que ni de bon tros és majoritari ni justifica el que ha passat en els darrers mesos volen imposar un model territorial que no té prou consens i que contínuament menysté i aparta als qui, com jo, no estem d’acord en agafar aquest camí i reclamem més debat i més deliberació al respecte, sense dreceres inexplicables.
Com a regidora que sóc, podria estendrem llargament sobre el que significa de paràlisi per un Ajuntament com Tarragona i, per tant, per les decisions que afecten el dia a dia de les persones, un govern de la Generalitat en funcions des de fa mesos, amb pressupostos prorrogats. Donar la culpa a “Espanya” és molt fàcil, el difícil és ser responsable i governar pensant en el país present i futur des d’accions concretes i efectives i no pas des de les proclames. Només en la meva àrea tenim en l’aire dubtes sobre si podrem o no tirar endavant el festival de fotografia SCAN o si hi haurà suport pel Concurs de Castells, el principal esdeveniment amb projecció internacional d’una manifestació de la cultura popular catalana.
Com a socialista, que vaig creure en un moment donat que una consulta amb una pregunta clara i vinculant podia ser una solució per clarificar el camí, em sento estafada per l’ofensiva pro independentista per terra, mar i aire sense tenir en compte un debat social i seré al respecte i volen convertir les eleccions en plebiscits. Em dol la hipocresia dels qui es queixen que “Espanya” no els escolta i a la vegada són incapaços de tenir en compte l’opinió dels milers de catalans i catalanes que no volem trencar, i que volem un model diferent de relació territorial amb l’Estat. Jo també tinc opinió sr. Mas i li exigeixo com a president, encara, del Govern del meu país que la tingui en compte.
Begoña Floria
Portaveu del Grup Municipal Socialista
Ajuntament de Tarragona
Equip de redacció
