.

El doctor Jaume Pujol. Foto: ACN

Tal com va avançar Tarragona21 el mes de setembre de l’any passat, a l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, li toca la renúncia al seu càrrec en acomplir, el proper 8 de febrer, els 75 anys, i ho fa sense que se sàpiga si el relleu es produirà de manera ràpida o restarà un temps en el càrrec, una pràctica que se sol donar i que ja ha afectat a altres alts càrrecs de l’Església. El mateix arquebisbe desconeix a hores d’ara si restarà més temps en el càrrec i de no ser així, quan de temps hi seguirà.

Així s’expressaven fonts de l’Arquebisbat i de l’església tarragonina consultades per Tarragona21. En les dates de Nadal, l’arquebisbe anunciava al seu entorn que desconeixia la data del recanvi i la persona que ho serà.

L’Arquebisbat farà un posicionament públic, una ‘nota aclaratòria’, dirigida a l’opinió pública, que en principi es difondrà el proper dilluns, 4 de febrer, a partir de la qual arrencarà el procés de renúncia. Aleshores s’anunciarà el dia exacte de la renúncia. Divendres de la setmana vinent, 8 de febrer, és quan Pujol compleix 75 anys i per dret canònig ha de comunicar el seu adéu. Renunciar no vol dir un adéu immediat i aquest és el tema de debat.

Com sol ser habitual en l’Església, res no se sap fins al darrer moment. Analitzar les tendències o les preferències de la Santa Seu és com exercir de kremlinòleg a l’època de la Unió Soviètica, salvant les enormes distàncies. S’hi suma a més el fet que la renovació d’un càrrec de tanta dignitat i importància a Catalunya és motiu de batalla soterrada, habitualment entre sectors conservadors i progressistes de la pròpia església, però a més a més, s’hi ha afegit el cas del procés català, que ha introduït una variable molt més complexa.

Ja ha aparegut un primer nom d’un possible substitut, tot i que podria tractar-se d’un globus sonda per copsar la reaccions que provoca o una manera de pressionar des d’un sector més dretà de l’església.

Així, al web ultradretà Germinans Germinabit ha llençat el nom de l’aragonès Angel Pérez Pueyo com a possible substitut del doctor Pujol. Actual bisbe de Barbastre-Monsó, havia estat a Tarragona com a professor al Seminari Menor als anys 80. En entorns de l’església de Tarragona encara se’l coneix com a “Angelito”. Altres situen Pérez Pueyo com a candidat a substituir l’arquebisbe de Saragossa, Vicente Jiménez, que acaba de complir 75 anys.

La potestat del recanvi i de la de la continuïtat durant un temps de Pujol en el càrrec és de la Santa Seu.

Fonts de l’Església de Tarragona recalquen “la incertesa” sobre qui serà el relleu i recorden l’absoluta sorpresa que va suposar l’arribada de Jaume Pujol a la seu tarragonina, membre de l’Opus Dei. “El doctor Pujol era fora de totes les travesses i el seu nomenament ens va agafar a tots amb el pas canviat”, afirmen aquestes fonts.

El títol d’arquebisbe de Tarragona va associat a un altre molt destacat, primat de les Espanyes. Segueix una antiquíssima tradició, confirmada pel papa Lleó XIII, que qualificà públicament l’Església de Tarragona com a “seu principal de l’Imperi Romà a la Península Ibèrica i primada de les Espanyes”.

El procés per al relleu

El procés per al relleu de l’arquebisbe s’inicia quan en una diòcesi el bisbe és a prop de complir l’edat de jubilació, 75 anys, i per tant, abans de la presentació per carta de la seva renúncia davant el Sant Pare. En aquest moment la Nunciatura Apostòlica de cada país, encapçalada pel Nunci, ha de posar en marxa una sèrie de contactes amb els membres de l’església de la diòcesi on es farà el relleu i, també, amb la Conferència Episcopal, per elaborar de comú acord i sota secret una llista de preveres.

Cada vegada que es produeixi una vacant en una diòcesi, el Llegat pontifici –Nunci, Pronunci o Delegat apostòlic– ha de proposar a la Santa Seu una terna de noms, prèvia una investigació sobre la idoneïtat dels candidats i altres circumstàncies que concorrin en la diòcesi: ha de preguntar a l’Arquebisbe metropolità, als altres Bisbes de la província eclesiàstica, al president de la Conferència Episcopal, i a alguns personatges rellevants de la diòcesi la vacant que es tracta de cobrir: es prescriu la consulta d’alguns membres del Col·legi de Consultors i del Capítol de la Catedral, i si ho veu convenient pot demanar l’opinió de clergues regulars i seculars així com de laics «que destaquin per la seva saviesa». En la terna de noms poden aparèixer preveres i bisbes d’altres diòcesis, el trasllat es proposa.

Jaume Garcia