El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, amb els alcaldes amb les vares en alt a les escales del Parlament. Foto: Roser Recasens / ACN
El Parlament de Catalunya ha declarat aquesta tarda, a les 15:25 hores, la independència de Catalunya de manera unilateral amb un total de 70 a favor, 10 en contra i dos en blanc. Alguns diputats de Catalunya Sí Que Es pot hi han votat a favor. Ciutadans, PSC i PPC han abandonat l’hemicicle i ho han votat.
La proposta “constitueix la República catalana” i inicia el procés democràtic constituent, amb la voluntat “d’obrir negociacions amb l’Estat espanyol sense condicions prèvies” i “en peu d’igualtat”.
El Parlament ha instat el Govern a aplicar-ne els seus efectes desenvolupant la llei de transitorietat jurídica i obrint el procés constituent. El text aprovat estableix, en la seva part declarativa, que s’assumeix el mandat del poble de Catalunya expressat a l’1-O i declara que “Catalunya esdevé un estat independent en forma de República”. Així mateix, el text també insta el Govern a dictar “totes les resolucions necessàries” per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república així com obrir el procés constituent.
El diputat tarragoní d Junts pel Sí Jordi Sendra, en el moment de votar
Les propostes de resolució de Junts pel Sí i la CUP han estat votades amb vot secret i urna, cosa que ha provocat la penúltima polèmica a l’hemicicle.
El dramatisme del moment de les votacions ha fet que intervinguessin la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela, i del PPC, Xavier García-Albiol, que han demanat que els diputats de Junts pel Sí i la CUP “donin la cara” a l’hora de votar i no ho facin en secret. El diputats del PPC han desplegat als seus escons banderes d’Espanya i de Catalunya.
Així, s’han aprovat les propostes de resolució presentades per Junts pel Sí i la CUP i han estat rebutjades les de l’oposició, per 83 vots en contra i 53 a favor, menys les de CSQP, que ha rebut més vots en contra.
Els diputats de Ciutadans, PSC i PPC han abandonat l’hemicicle quan s’han votat les propostes de Junts pel Sí i la CUP.
Abans de les votacions clau, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha fet púbic l’advertiment dels lletrats del Parlament que els qui votin a favor de la independència poden incloure en responsabilitats penals.
El ple ha acabat amb el cant del Segadors.
La jornada coincideix amb l’aprovació al Senat de l’aplicació de l’artice 155 de la Constitució.
Després de la votació, la sessió ha acabat amb els parlamentaris cantant ‘Els Segadors’. S’han mostrat llavors algunes banderes reclamant l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A la tribuna hi havia l’expresident de la Generalitat Artur Mas i també els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com la dona de Puigdemont, Marcela Topor. Puigdemont ha abandonat l’hemicicle bastant ràpid, després d’abraçar alguns companys com el conseller Toni Comín. Oriol Junqueras, en canvi, s’ha quedat saludant els diferents diputats.
La resolució
Pel que fa a la resolució, la part declarativa, que no s’ha sotmès a votació, conté la declaració d’independència que constitueix Catalunya en república. Sí que s’han votat els efectes d’aquesta declaració, que es concreten en l’obertura d’un procés constituent i en l’activació de la Llei de transitorietat jurídica.
Així, la introducció de la resolució reprodueix el text de la declaració que els diputats dels dos grups van signar a l’Auditori del Parlament el passat 10 d’octubre, que ja constituïa “la república catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social” i disposava l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica. Així mateix, apel·lava als estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la república catalana com a estat independent i els demana que intervinguin per aturar la “violació de drets civils i polítics” i a fer el seguiment del procés negociador amb l’estat espanyol.
Ara bé, la resolució afegeix un nou paràgraf: “Assumim el mandat del poble de Catalunya expressat en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i declarem que Catalunya esdevé un estat independent en forma de República”.
Rebuig al 155
La proposta conjunta també expressa el rebuig a l’acord del Consell de Ministres sobre les mesures del 155. “Les mesures proposades, al marge del propi estament jurídic actual, suposen l’eliminació de l’autogovern de Catalunya”, defensa el text. En aquest sentit, denuncien que situen el govern espanyol com a substitut del Govern i censor del Parlament, “una mesura que no tan sols no es pot acceptar sinó que és un atac a la democràcia sense precedents en els darrers 40 anys”, conclouen.
JxSí i la CUP defensen que han obert negociació i diàleg i que la resposta de l’Estat ha estat l’article 155 i l’eliminació de l’autogovern. En aquest sentit, es queixen que la reacció ha estat d’una “contundència política similar a l’ús de la força del dia 1 d’octubre”.
En aquest context, i un cop aprovada la resolució, el Parlament insta el Govern a “dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”, posant especial atenció en alguns aspectes com l’expedició dels documents acreditatius de la nacionalitat catalana; promoure davant tots els estats i institucions el reconeixement de la República Catalana; establir el règim d’integració dels funcionaris en l’administració de la Generalitat; promoure les actuacions legislatives necessàries per a la creació d’un banc públic i per a la creació del Banc de Catalunya, i elaborar una proposta de repartiment d’actius i passius entre Espanya i la república catalana, entre d’altres.
Investigar si el Govern espanyol ha comès delictes
També s’ha aprovat obrir una comissió d’investigació per determinar si el govern espanyol i les seves institucions han comès delictes relacionats amb la vulneració de drets fonamentals per evitar l’exercici del dret a vot l’1-O. Una comissió que ha d’estar formada per diputats, persones expertes en l’àmbit nacional i internacional, de l’Oficina Antifrau, de la Sindicatura de Greuges i de l’advocacia catalana, entre d’altres.
Pel que fa al procés constituent, el text aprovat aposta per constituir en el termini de quinze dies el consell assessor del procés constituent per tal d’assessorar la fase deliberativa liderada per la societat civil organitzada i també, en el mateix termini, constituir la comissió parlamentaria de seguiment del procés. Així mateix, també s’estableix que es convocaran eleccions constituents “un cop culminades totes les fases del procés constituent”.
Equip de redacció
