Arranca a Tarragona la batalla per les generals amb quatre cares que repeteixen i cap dona de número u

🔊 Escoltar la notícia

Quinze formacions concorren a les eleccions generals a la circumscripció electoral de Tarragona en una campanya que arrenca aquesta mitjanit i que a l’època de la revolució feminista no presenta cap dona encapçalant una llista amb possibilitats de ser escollida. De les 15 opcions, només dues formacions residuals, Recortes Cero i Per Un Món Més Just, obren amb una dona. Són Rut Clemente i Rosario Muñiz, respectivament.

La campanya s’inicia a Tarragona ciutat sense la clàssica imatge de la penjada nocturna de cartells. Els partits han decidit seguir el dol oficial de dos dies que va decretar l’Ajuntament per la mort, dimecres passat, de la regidora de l’equip de govern Ana Santos, i evitar la imatge de mostres d’alegria electoral.

Són sis només els diputats a elegir i les enquestes varien substancialment el panorama electoral viscut en les darreres eleccions, quan la fragmentació va ser màxima: sis formacions van empatar a un diputat i per segon cop consecutiu, una formació situada a l’esquerra del PSC, els Comuns (En Comú Podem) les va guanyar, en número de vots. El seu cap de llista, el carismàtic alcalde d’Altafulla Fèlix Alonso, no reptirà per obra i gràcia de Podem, que el feia triar entre l’alcaldia i el Congrés. El macrosondeig del CIS li atorga entre zero i un diputat. Un desconegut Ismael Cortés, sense relació amb Tarragona, ha aterrat com a candidat.

Força candidats repeteixen, no obstant això. Portem dues eleccions consecutives que s’han celebrat sense exhaurir el calendari per la manca de majoria estables, en 2015 i 2016. Aquestes seran les terceres en cinc anys.

ERC, que el CIS la situa amb una històrica victòria amb tres diputats, repeteix amb l’exsindicalista Jordi Salvadó al capdavant. El PSC torna a situar Joan Ruiz a la casella de sortida i Ciutadans fa el mateix amb Sergio del Campo. Ruiz haurà de treballar-se el segon diputat, una possibilitat que fixa la macroenquesta del CIS. La reusenca Sandra Guaita haura de picar pedra.

Segueix la mateixa línia el PP, que col·loca Jordi Roca de cap de cartell. Roca remarà contra el sondeig del CIS, que el deixa fora de l’hemicicle. De fet, a Catalunya preveu un deblace del PP, que passaria de sis diputats a un (per Barcelona).

A Junts x Cat és on hi ha novetats sonades: l’estratègia de Puigdemont de situar els líders empresonats i en procés judicial al capdavant de les llistes fa que al terrassenc Josep Rull, exconseller de Territori i Sostenibilitat, li toqui la rifa d’encapçalar Tarragona. La seva vinculació amb la província també és nul·la. Qui anava de número u a les passades eleccions, l’exalcalde de Tortosa i home fort del partit al territori, Ferran Bel, passa a ser segon. El CIS no li dóna cap diputat, el que seria històric per una formació hereva de CDC.

Interessant és la presència d’un sector de la CUP que concorre a les eleccions: Poble Lliure. Encapçala la llista Ferran Reyes. Destaca també l’estrena de VOX, amb Alejandro de Anta de cap de llista, la presència un cop més del Partit Animalista (PACMA), a qui el sondeig del CIS atorga la possibilitat de treure dos diputats al conjunt d’Espanya, i una altra estrena: Convergents. El partit de l’exconseller Germà Gordó presenta un històric al capdavant: Santiago Campos, exalcalde de Móra d’Ebre per CiU i fundador de Convergents a les Terres de l’Ebre.

La tradició comunista perdura i com gairebé sempre dividida: hi concorren el Partit Comunista del Poble de Catalunya i el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, subtils diferències semàntiques. A l’esquerra de l’espectre figura també Izquierda en Positivo i finalment, dues formacions eclèctiques pròpies del moment polític i de presència recurrent a les generals: Recortes Cero i Per Un Món Més Just. Ni animalistes, ni comunistes ni esquerranosos obren cartell amb una dona.

Al Senat, 13 són les formacions que hi concorren. La nota mes destacada potser és que el PSC presenta el primer secretari de l’Agrupació de Tarragona, Santiago Castellà.

El que s’ha aconseguit

Temps hi haurà a partir d’avui de centrar els temes de debat electoral. Inevitablement, Catalunya en serà un dels focus centrals, especialment atiat per les formacions independentistes i per la dreta espanyola, un recurs que es reatroalimenta mútuament. A Tarragona, només ERC ha apuntat les línies del programa electoral.

Els dos mandats passats s’ha aconseguit des del Congrés desencallar algunes temes destacats per la província de Tarragona, com aprovar la bonificació de l’autopista AP-7 al seu tram per l’N-340, donar impuls al Corredor del Mediterrani, invertir en millores a rodalies a les línies R14, R15 i R16, desencallar la neteja dels llots contaminats de l’Ebre al seu pas per Flix, aprovar la normativa de les xarxes elèctriques tancades, una millora dels impostos per als autònoms o doblar el pressupost d’inversions del Port de Tarragona (2018). També tirar endavant el desdoblament de l’A7 a La Móra.

La vida parlamentària té sovint efectes retardats. És el que li passarà al ja exdiputat Fèlix Alonso (En Comú Podem), que veurà com aquest divendres, el Consell de Ministres aprovarà el soterrament de la via fèrria al seu pas per Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat, una històrica petició local. Ell hi va insistir com a membre de la Comissió de Foment del Congrés.

En matèria social, els ‘divendres socials’ del govern de Pedro Sánchez han suposat que 160.000 pensionistes de la província viuran una pujada de la seva pensió en funció de l’IPC, a més d’un increment per a les mínimes i per a vídues, mentre més de 1.500 tarragonins majors de 52 anys, a l’atur i sense prestacions, podran percebre-les. Els permisos de paternitat han passat de 15 dies a vuit setmanes i amb el compromís d’arribar a les 16. Finalment, els discapacitats intel·lectuals podran votar per primera vegada.

Els ‘divendres socials’

Així, enmig del marasme català, l’actual president del Govern central, Pedro Sánchez, ha aconseguit introduir un menú de temes socials que han calat, almenys per la repercusió als sondejos que estan tenint les mesures que el Consell de Ministres aprova en els seus famosos ‘divendres socials’, molt qüestionats pel PP. La primera fou l’increment substancial del salari mínim interprofessional fins als 900 euros. Justament, ERC porta temps reivindicant que a Catalunya es governi el dia a dia i amb mesures socials. L’enfrontament intern al propi PDeCAT i el desencís pel procés està debilitant la formació hereva de Convergència, que focalitza en el judici del procés la seva aposta electoral.

L’estratègia del PSOE és seguir aquesta línia i sobretot, no cometre errors, que no es tornin a repetir declaracions com les del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va insinuar un referèndum a Catalunya si el 65% de la població ho demanava. La divisió de la dreta espanyola afavoreix el PSOE, que segons el CIS podria governar amb majoria absoluta amb Ciutadans, o bé amb la combinació de Podem, PNB i formacions no independentistes. Tot i que el macrosondeig s’ha fet amb una mostra excepcional de més de 16.000 enquestes (l’habitual són 3.000), hi ha crítiques sobre la ‘cuina’ del mateix. Sorneguer, el candidat del PP, Pablo Casado, afirmava en conèixer-se els resultats: “El PSOE treurà 415 diputats” (al Congrés només n’hi ha 350).

A la circumscripció electoral de Tarragona podran votar 571.783 electors, dels quals 18.103 viuen a l’estranger. A tota Espanya ho podran fer gairebé 37 milions.

Consulteu les llistes completes per la circunscripció de Tarragona en aquest enllaç.

Jaume Garcia