TARRAGONA 21

Dr. Antoni Jordà Fernández, Catedràtic d’Història del Dret, URV.

L’Ajuntament de Prades ha organitzat , per segon any, les Jornades d’estudi entorn de la reina Margarida de Prades (1388-1430). Qui fou Margarida de Prades? De la família dels contes de Prades, a finals del segle XIV entrà al servei de la cort de la reina Maria de Luna (primera muller del rei Martí l’Humà) com a dama de companyia. Morta la reina Maria de Luna i mort també el fill i successor de la corona (Martí el Jove), l’any 1409 el rei Martí l’Humà es mullerà amb la jove Margarida de Prades, amb l’objectiu de donar hereu a la corona. Mesos després el rei Martí morí sense successió, i finalment, després del compromís de Casp (1412), arribà una nova dinastia pels regnes de la corona d’Aragó: la casa Trastàmara.

La reina vídua participà en les vicissituds del cisma d’Occident, donant suport al Papa Benet XIII (el papa Luna. Per les seves qualitats personals fou lloada i enaltida per joglars i trobadors. Va contraure matrimoni en secret amb un noble valencià (Joan de Vilaragut), amb qui va tenir un fill (Joan Jeroni de Vilaragut) també mantingut en secret,  per conservar les migrades rendes i l’estatus que com a reina vídua li corresponien. La parella es refugià en el monestir de Valldonzella a Barcelona, i després de la mort del marit, Margarida hi continuà com a monja professa. Després es traslladaria al monestir de Bonrepòs (la Morera del Montsant), on seria nomenada abadessa. Sabem que Margarida de Prades fou senyora de Prades i de Cornudella, i que sojornà a la vila vermella l’any 1428. Morí de pesta a Riudoms el 1430, i fou sepultada inicialment a Bonrepòs i més tard a Santes Creus. El seu fill fou criat secretament a Barcelona, i posteriorment  lliurat al monestir de Santes Creus. Descoberta la seva identitat, el fill de la reina Margarita s’exclaustrà i intentà recuperar la fortuna familiar paterna.

Les Jornades d’enguany sobre la reina Margarida s’han centrat especialment en el seu entorn familiar més personal. La cloenda de les Jornades va anar a càrrec de la germana Teresa Forcades, teòloga i monja del monestir de Sant Benet de Montserrat, que va intervenir entorn dels canvis experimentats sobre  l’espiritualitat femenina en els inicis del segle XV, i com la “devotio moderna” podia haver influït en un cercle cultural femení tan distingit com el de les corts de les reines Maria de Luna i Margarida de Prades. Una reina, aquesta darrera, que fou objecte d’atenció de Pilarin Bayés (il·lustradora del llibre “Petita història de la reina Margarida”), i que obsequià als assistents amb uns dibuixos dels diferents estadis de la vida de la reina: jove soltera, casada, vídua i monja.

Algunes de les novetats exposades pels investigadors han estat la probable naixença de Margarida de Prades a terres valencianes, a les propietats de l’àvia paterna Sança Ximénez d’Arenós a Torres Torres (prop de Sagunt), on s’havia refugiat part de la família. També s’ha destacat el món turbulent de mitjan segle XV a València, on el fill de Margarida, Joan Jeroni de Vilaragut, era conegut per les seves baralles i maniobres per eludir la justícia. Tot plegat, una setmana plena de referències històriques a la reina Margarida. S’ha avançat en el coneixement de la reina Margarida de Prades. Encara hi ha llacunes, algunes importants. Esperem que en ocasions futures es puguin donar a conèixer a un públic interessat que, de forma molt massiva ha acompanyat tots aquest dies a la reina Margarida, de qui es va dir era “Reyna bonica y adorable”.

Dr. Antoni Jordà Fernández, Catedràtic d’Història del Dret, URV.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies