Bernard Andrée Sandoval és un guatemalenc de 29 anys seduït per l’oferta de màster de la URV. “Hi vaig arribar des del meu país gairebé per accident. Jo m’acabava de graduar com a metge i després de quatre o cinc mesos d’estudiant de cirurgià vaig decidir donar un tomb a la meva vida”, explicava. “Buscant per internet diverses opcions per ampliar estudis em vaig trobar amb el màster de Nutrició i Metabolisme de la URV. I en el transcurs del màster em va picar el cuquet de la investigació i l’interès per cursar un doctorat”.
Ara bé, davant “del problema existent a Espanya de la manca de fons”, Sandoval admet que “em vaig rendir i vaig deixar d’intentar obrir-me pas en el camp de la investigació. Però tot just quan faltaven dos mesos per acabar el meu màster van llençar una convocatòria per una beca Martí Franquès”. Cofinançada per la universitat i per la UE (a través de la Fundació Marie Curie), l’oferta era una via de sortida que en inici “no vaig valorar. Ho havia intentat altres vegades i no me n’havia sortit. Però davant la insistència de les meves amigues, literalment el darrer dia vaig decidir fer el pas i em vaig presentar a la convocatòria”.
Investigadors prometedors d’arreu del món
Dels gairebé cinquanta aspirants, ell va ser qui finalment es va fer amb la plaça. “Quan em van dir que havia guanyat gairebé no m’ho creia”, assenyalava Sandoval. La beca, amb caràcter general, està convocada per a “investigadors prometedors d’arreu del món. La idea és formar-te no només en l’àrea de la teva elecció sinó també en capacitats transversals, és a dir, que et permetin anar més enllà de la vida acadèmica i poder dur a terme des de divulgació científica fins a treballar a la indústria o en recerca”.
La beca concedida a aquest jove amant de la lectura, el dibuix i del gimnàs li ha permès integrar-se dins d’un equip d’investigadors destinat a completar un estudi sobre l’efecte del consum de pomes de polpa vermella en la reducció del colesterol d’LDL, conegut com a colesterol dolent. La recerca la impulsen des del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de Reus (integrat dins de la xarxa de l’Eurecat) i comparen l’impacte del consum de pomes de polpa vermella amb les de polpa blanca i les infusions d’un fruit vermell anomenat arònia.
Com reduir el colesterol
L’objectiu és analitzar l’efecte de les antocianines, components d’origen natural presents en algunes varietats d’aquestes fruites, en la reducció d’aquest tipus de colesterol. “El que nosaltres fem són assajos clínics controlats. Ara que ja sabem que menjar els fruits rics en antocianines redueixen el risc de malalties cardiovasculars, volem esbrinar com ho fan. I per això agafem un grup de persones aleatòries, les dividim en dos o més grups tractats tant amb pomes vermelles com amb placebos i al final comparem les diferències. D’aquesta manera –relata- podem determinar-ne efectes específics. Com els diferents grups són iguals, nosaltres som els causants de les diferències, per la qual cosa els podem atribuir una relació causa-efecte”. La funció de Sandoval, en tant que metge, “és determinar si les persones són aptes per entrar i continuar en l’estudi, i intentar veure si tenen efectes secundaris. I posteriorment fer l’anàlisi dels resultats i el processament de les dades”.
El grup de recerca està encapçalat per la doctora Rosa Solà, “cinc investigadores postdoctorals i entre sis i set predoctorals”. Un equip que s’està forjant en una àrea que interessa també al mercat, perquè pretén “determinar de quina manera diferents components de diferents plantes afecten el risc cardiovascular, la tensió arterial o el flux de sang a les venes. I particularment –puntualitza Sandoval- al nostre grup el contracten les empreses per intentar determinar propietats dels seus productes”. Entre ells el govern de l’estat de Florida, que “volia invertir per conèixer si un determinat component que tenen les taronges ajudava a baixar la tensió. El nostre grup va presentar un pla d’estudi i va guanyar-ne finalment la licitació. I amb això els fons per poder-lo executar”.
Tot aquest cúmul d’oportunitats han de permetre Sandoval, que es defineix com a “metge de base”, ampliar horitzons professionals. “Em feia molta falta adquirir coneixements en l’àrea de la investigació. I particularment en un camp com el de la nutrició, encara molt novedós, molt complex i amb molts interrogants per desvetllar. Gràcies a aquesta experiència puc compaginar el meu vessant més clínic amb el d’investigador”.
De fet, un cop acabi el doctorat el febrer del 2021 el propòsit de Sandoval “és tornar a casa. És el Tercer Món i hi ha moltes necessitats de moltes coses, i metges especialitzats en nutrició n’hi ha molt pocs”. Les estadístiques parlen per si soles. “A Guatemala es detecta desnutrició severa en sis de cada deu nens menors de 5 anys. Aquest és un problema real, i tinc molt d’interès a aprendre per poder traslladar aquest coneixement al meu país”, afirmava mentre feia valdre la qualitat de l’ensenyament rebut a la URV. “M’ho va dir l’altre dia la nostra investigadora en cap i tenia tota la raó. Ens hem d’adonar que des d’aquí juguem a les grans lligues”, malgrat reconèixer els hàndicaps la manca de fons en el contractament de recursos humans o en la necessitat de compartir l’ús dels aparells. “Amb les habilitats adquirides aquí sé que puc competir a tot arreu. I la meva intenció és ser algú reconegut en un futur a escala mundial. Dit això, i si em permets que et sigui honest, no m’esperava el gran nivell de qualitat de la URV, particularment en nutrició”, es deixa anar.
“Des d’una ciutat de poc més de cent mil habitants es coordinen estudis internacionals. Un dia li vaig preguntar a la meva cap com podia ser que una zona tan petita fos tan potent, i la seva resposta em va semblar molt encertada: al final l’aposta per la qualitat i l’exigència dels investigadors principals dels diferents grups de recerca ha actuat com a pool d’atracció, més enllà de la dimensió de la població”.
Jordi Siré
Equip de redacció