Els de Moreno presenten registres d’ascens després de vint-i-tres jornades. Foto:Nàstic
El pròxim 3 de juny farà deu anys exactes que el Nàstic va aconseguir l’ascens a primera divisió a l’estadi de Chapín a Xerès.
Els grana en van tenir prou amb un empat sense gols per segellar el retorn a la màxima categoria més de cinquanta anys després.
Aquell equip ja forma part de la història del Nàstic amb lletres molt grosses i va fer créixer a un club que en aquell moment va rebre una empenta que podia haver estat decisiva que posteriorment no ha sabut gestionar.
Ara deu anys més tard el Nàstic de Vicente Moreno sembla encaparrat, per constància, persistència i aquella capacitat guanyadora que pocs equips tenen, a com a mínim anar dinamitant els registres de l’equip de Luis César.
El Nàstic actual ja és el millor de la història en una jornada vint-i-tres de la segona A. Els trenta-set punts que té el Nàstic mai cap altre equip grana els havia aconseguit aquesta jornada. No només això sinó que aquest Nàstic ja té un punt més que aquell del 2005/06 que en tenia trenta-sis després de les vint-i-tres primeres jornades.
Pel que fa a l’aspecte golejador el Nàstic de Moreno supera amb set gols a aquestes alçades de campionat a l’equip de Luis César, això sí aquell equip de l’ascens a primera havia encaixat un gol menys que el Nàstic actual vint-i-tres (2005/06) per vint-i-quatre (2015/16).
És cert que les comparacions són odioses però el cert és que el Nàstic de Vicente Moreno, el mateix que ha de rebre a tots els seus rivals directes al Nou Estadi, té certes similituds a aquell dels Pinilla, Diego Torres, Bolo, Ruben Pérez,Codina, Serrano o Buades entre d’altres.
Equip de redacció
