.

.

TOTS 21

L’alcalde de Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia. Foto: Cedida

L’alcalde de Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, i el seu equip té un projecte sostenible molt definit per al seu municipi, que està desenvolupant especialment des d’aquest mandat que acaba i que es manifestarà més clarament el que ve, i té en la implementació de l’energia fotovoltaica un dels seus punts forts. L’alcalde detalla per a +Oxigen les principals fites.

Hi ha un debat obert sobre el Fons de Transició Nuclear. El PSC ha demanat que els recursos del fons es quedin al territori

Els socialistes hem demanat aquesta reversió i que la resta de Departaments de la Generalitat reverteixen també envers el territori. Els diners s’han de posar aquí per generar les oportunitats de futur del territori. La diversificació econòmica s’ha de treballar amb temps i, per tant, els recursos s’han d’anar vertebrant al territori.

Es demana a la Generalitat que el decret que reguli el Fons de Transició Nuclear inclogui que el percentatge destinat als fons dels municipis del territori sigui del 50% i no del 20%

Els socialistes han presentat una proposta de modificació de la llei perquè sigui del 50%. Es votarà aquesta setmana i sembla que hi ha els suports necessaris. Es vol també que canviï el model de governança. Es tracta d’aconseguir molts més recursos, un model de governança diferent. És un repte molt interessant per poder emprendre.

Una de les sorpreses del mandat ha estat la proposta que vau fer de centre de tractament de càncer a través de protons, que voldríeu instal.lar a l’antiga central Vandellòs-I. En quina fase es troba?

Es tracta d’una oportunitat per al territori ja que convertiria un centre de producció nuclear en un centre mèdic molt avançat, amb tractament de pacients i un centre de recerca en prontoteràpia. La principal dificultat rau en el desplegament del que serà el nou pla de residus i com afectarà a Vandellòs-I. Enresa no ho veu clar i per tant, hem d’aconseguir que tots els agents del territori i agents superiors ens ajudin a fer arribar la pressió necessària perquè Enresa pugui fer canviar la planificació del desmantellament de Vandellòs-I.

L’obstacle, per tant, és Enresa?

Sí. Quan es va tancar la central nuclear es van planificar tres fases del desmantellament. La primera va acabar el 2003, després ve la segona fase, fins al 2028, quan els residus van perdent latència. I a partir de 2028 començarà la tercera fase del desmantellament, que deixarà el lloc com una esplanada. El que diem nosaltres és que no cal que ho facin i que mantinguin l’edifici, de manera que s’estalviïn costos, com també amb el centre de prototeràpia s’estalviaran els costos de derivació a Europa dels casos de tractament dels pacients.

A més, el centre generarà capacitat d’atreure talent. Volem que sigui un centre públic. Estem parlant d’una inversió de 130 milions d’euros, que seria purianual i suportada amb fons europeus. No és una obra desaforada. Hem parlat amb la URV, amb el món sanitari català, amb el Consejo de Seguridad Nuclear, i amb l’institut Carlos III, a banda de la Generalitat. No farem la competència a Barcelona. A l’Estat només hi ha dues sales privades que ho utilitzen. Així les coses, hem de convèncer Enresa de les bondats del projecte i que és factible fer-ho a les seves instal.lacions.

Esteu en fase de començar a implantar la recollida selectiva porta a porta

Comencem el 12 de desembre a L’Hospitalet. Tenim una petita experiència amb la matèria orgànica feta amb recursos municipals: des de fa quatre anys, ho fem a Masriudoms i després ho hem instal.lat a Masdemboquera, i també als grans productors a l’estiu. Ara ho farem des de la via fèrria vella cap amunt, amb població consolidada. Garantirem que la ruta sigui totalment nostra i podrem copsar millor els encerts i errors de la ruta, destriant on es fa bé la selecció dels residus. La pandèmia havia relaxat el costum de seleccionar bé la brossa. Entenem que és una bona iniciativa de cara al reciclatge i també es tracta de fer pedagogia: hem de pensar que el tractament dels residus és caríssim i ho acabarem pagant tard o d’hora. Incentivarem els que reciclin bé.

Desapareixeran els contenidors?

Sí, menys en unes àrees d’emergència. Facilitarem un cubell als ciutadans i es pautarà els dies d’extracció de la brossa.

Com ho faran als blocs d’apartaments?

Encara no hi entrarem. Hi haurà cubells més grans, però ho està treballant l’empresa comarcal Secomsa.

Teniu un índex de recollida del 47%. La UE demana al 2030 que sigui del 60%. És millorable…

Sí, clarament millorable. I el tractament és clarament més gravós. Cal fer pedagogia, cal incentivar més que penalitzar. Estem fent reunions amb els veïns i els resultats són molt positius.

A l’estiu tenen problemes amb els grans productors -càmpings, hotels,…-?

No, al contrari, ens agraeixin que els ajudem. Als restaurants passarem al migdia i a la nit.

El problema és tenir els contenidors al carrer i sobretot a peu de carretera, vessant de brossa

Aquest és el problema, i més a l’estiu amb les olors. Les bateries d’emergència no estaran a peu de carretera.

Teniu també en marxa un nou carril-bici a la zona dels Corralets

Ja el tenim acabat. Intentem generar una petita infraestructura de carrils-bici i anar lligant els diferents nuclis. Arribar dels Corralets al polígon serà la següent fase. Busquem que la principal trama urbana de L’Hospitalet tingui carrils-bici no només perquè és un mitjà sostenible. Que L’Hospitalet sigui pla també ho afavoreix. Ens trobem ciclistes sèniors que la fan servir molt, el cap de setmana ve molta gent al mercadet. Es tracta d’un procés, hem de generar la infraestructura, culturitzar la població, com estan culturitzats els estrangers, i mica en mica provocar que tothom l’usi.

Com voldríeu que fos l’Hospitalet quant a carrils-bici?

Hem dissenyat una trama que uneix els principals equipaments públics en bici. I anar-la tramant a partir d’aquí amb canals segregats majoritàriament.

Teniu un projecte de fons Next Generation associat a la Mancomunitat amb Tivissa i Pratdip. Què demaneu?

Hem presentat un projecte molt engrescador on intentem interrelacional els diferents atractius dels municipis de la Mancomunitat. En el nostre cas treballem molt el senderisme, relligant els pobles amb un camí de Mestral que existeix, però reforçant-lo amb senyalètica, recupent l’estació vella de L’Hospitalet com a punt de sortida, amb un reforç de cruïlles, recuperant el nostre patrimoni natural. El Camí de Mestral uneix els tres municipis, és un territori senderista al final de la serra prelitoral. Busquem que l’oferta provoqui que els visitants es quedin dos o tres dies.

El consistori ha instal.lat 800 plaques fotovoltaiques en dos espais esportius municipals. Foto: Cedida

L’Ajuntament ha fet un desplegament molt ampli de les plaques solars al pavelló i a la piscina coberta. Quin és el propòsit?

En aquest mandat ens hem fixat implantar la transició energètica al municipi. Una primera passa va començar de la mà de la Diputació, amb el PAES, instal.lant una petita xarxa de calor amb biomassa en diferents equipaments de Vandellòs. A L’Hospitalet, on el recurs és el sol, hem fet dues instal.lacions, a la piscina coberta i al pavelló, lloc d’on se subministra energia als 15 edificis municipals en un radi de 500 metres. Es tracta d’antics terrenys d’Hifrensa que són municipals.

Tenim en procés la construcció de plaques fotovoltaiques al polígon industrial Les Tàpies, i subministrar-hi a les seves empreses. Esperem que entri en funcionament abans de Nadal. Ho fem a través de l’empresa municipal IDETSA, fet que permet agilitzar els tràmits. I amb la possibilitat d’arribar al segon polígon quan la normativa acabi ampliant el radi d’acció del subministrament, dels 500 metres actuals als dos quilòmetres.

Volem revertir l’estigma del Vandellòs nuclear i esdevenir un municipi diferent, un municipi caracteritzat per les energies renovables.

Jaume Garcia