.

El preuat líquid daurat podria arribar a preus inassolibles. Foto: Pixabay

El preuat líquid daurat podria arribar a preus inassolibles. Foto: Pixabay

Si a finals d’aquest 2022 el preu de l’oli d’oliva havia augmentat al voltant d’un 50% en el punt de venda, les previsions auguren que la corba continuarà pujant. I és que arriben males notícies des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que alerta que la campanya d’oli d’oliva 2022-2023 podria caure fins a les 16.000 tones. Aquesta seria la pitjor campanya dels darrers 15 anys, fins i tot per sota de la previsió de 19.000 tones realitzada al setembre i gairebé un 25% inferior a les 20.600 tones de la campanya 2018/19, la següent més baixa. La producció mitjana d’oli a Catalunya és de 31.000 tones.

Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la FCAC, argumenta que “la sequera que arrosseguem després de dos anys consecutius amb dèficit de pluviometria, agreujada per les onades de calor que es van succeir des del mes de maig i les fortes gelades de l’abril, han provocat una caiguda històrica de la collita d’oli d’oliva, d’un 50% inferior a la mitjana de Catalunya que ha afectat greument a les zones de secà. Les expectatives no són bones i la FCAC ja hem sol·licitat una reunió urgent al Departament d’Acció Climàtica perquè cal que s’estableixin mesures per fer front a la situació que pateixen les cooperatives del sector de l’oli d’oliva a dia d’avui amb l’objectiu d’evitar que ens veiem abocats a un augment substancial en el preu de l’oli al consumidor”.

Per zones productores, al Baix Ebre i Montsià la caiguda podria suposar més del 80% en relació amb la mitjana i se situaria en 4.500 tones. A Lleida (Garrigues i Segrià) la reducció seria al voltant del 50% (6.000 tones) i a la resta de zones productores de Tarragona, la situació és variable depenent de la producció obtinguda la campanya anterior. A les províncies de Barcelona i Girona s’obtindrien unes 1.000 tones, un 33% menys.

A nivell europeu es preveu una caiguda del 35% de la producció, que se situaria en 1.470.000 tones, fet que suposa una reducció de la disponibilitat d’oli al mercat internacional de gairebé 800.000 tones.

Alhora, la davallada de la producció es veu agreujada per l’increment del preu dels inputs i de l’energia, que s’han quadruplicat en un any. A banda que la invasió russa d’Ucraïna va disparar el preu de l’oli de gira-sol —del qual Ucraïna tenia gairebé la meitat de la producció mundial-—provocant que la resta d’olis vegetals també incrementessin el preu perquè, en alguns casos, es poden utilitzar com a productes substitutius.

Així les coses, un dels productes més reconeguts de la dieta mediterrània pot acabar sent inassolible per a les butxaques de la majoria de la gent. El preuat “or líquid” pot acabar desapareixent de moltes cuines catalanes.