TARRAGONA 21

Albert Borràs Rius (Doctorant en Geopolítica) i Elisa Alegre-Agís (Doctoranda en Antropologia) i membres d’En Comú Podem Tarragona

Des de fa dies, a la muralla romana es van penjar llaços grocs, representant la voluntat de l’alliberament del presos polítics. Aquest fet, des d’un punt de vista  patrimonial,  ha generat un cert malestar ja que es poden causar desperfectes a la muralla. El problema resideix en la metodologia emprada per penjar-los, on es col·loca una “femella” amb un cordill lligat al llaç per a tal de que, al llançar-ho contra la muralla, es pugui quedar penjat a la malla protectora que la cobreix. Un informe tècnic ja està en procés per a detallar que la pràctica no és adequada per a la protecció i conservació d’un bé considerat d’interès nacional i Patrimoni de la Humanitat. Però, la dimensió del problema va molt més enllà, i implica posar damunt la taula una sèrie de reflexions que ens agradaria apropar a la ciutadania: l’espai públic és comú, és de totes i tots. Això vol dir que hauríem d’avançar cap a un enteniment “cohesionat”, plural i representatiu de totes les sensibilitats polítiques i ideològiques de l’espai públic i institucional, evitant que es produeixi una “guerra” simbòlica a la nostra ciutat, una Tarragona que totes sabem que és heterogènia i plural.

Actualment, ens trobem a les portes de una situació de “trauma” social, ja que estem en vistes d’una sentència judicial que és rebuda i viscuda per la societat des de diferents punts de vista. Ja ho va a dir en Roger Torrent (ERC), l’actual president del Parlament de Catalunya: la sentència “farà irreversible la ruptura entre la ciutadania catalana i les institucions espanyoles”. Des de la nostra formació política (En Comú-Podem) ens oposem frontalment a la judicialització de la política, a la presó preventiva que pateixen els presos i als greus càrrecs que se’ls imputen. Ara bé, oposar-se a això és, evidentment, defensar la democràcia, però  no podem deixar de ser conscients del greu error de polititzar els espais públics i les Institucions (que ens son pròpies a totes i a tots), amb els problemes que tot això comporta, com per exemple, confrontacions socials fruit d’aquesta “guerra” simbòlica del espai.

L’independentisme polític (és a dir, JuntsxCat, ERC i CUP), com bé vam veure amb la fulla de ruta unilateral (junt amb Òmnium i l’ANC), van organitzar aquest procés sense tenir força suficient (així ho reconeixen importants veus independentistes). No hi havia suficients suports internacionals (ni qualitativament ni quantitativament), ni havia suficient suport social (seria necessària almenys una majoria qualificada per evitar una greu fractura social), ni tampoc va controlar efectivament el territori, tot i que ho van intentar simbòlicament.

Òmnium Cultural i l’ANC, després de les detencions d’en Cuixart i d’en Sánchez, van engegar una campanya per “empapelar els barris” on es van adherir els CDR, que n’acabarien sent els principals promotors. Aquesta campanya amagava un factor menys innocent, el d’aparentar el control efectiu del territori. Val a dir que, dins de l’espai públic, qualsevol persona és lliure d’expressar-se, i volem aclarir que la nostra formació política defensa la llibertat d’expressió. Però, hi ha una diferència quan la voluntat és expressar, recolzar o defensar políticament una causa i quan aquesta llibertat es converteix en una eina d’assenyalament per aquells que no combreguen amb les teves idees, ja que, és així que l’espai deixa de ser de  totes. Els llaços s’han acabat convertint, malauradament, en un símbol independentista, més enllà dels presos polítics (coneixem be l’origen simbòlic del llaç, però tot element simbòlic es resignifica i es transforma). Pel que fa a les institucions, creiem necessari que aquestes mostrin de debò una imparcialitat, un govern sempre ha de governar per a tothom. A més a més, la ciutat de Tarragona, com bé vam constatar a les eleccions, no es majoritàriament ni independentista ni sobiranista. Tarragona és especialment plural i, les institucions han de cuidar de tota la ciutadania.

L’ocupació simbòlica de l’espai públic per alguns sectors independentistes no es banal, donat que va generar la resposta de la societat civil espanyolista, que ja portava mesos organitzant-se. Així és com es va generar una creixent “tensió” social vers la lluita de l’espai públic que va acabar en desenes d’enfrontaments entre bàndols identitaris. A Tarragona va aparèixer un dels grups mésactius, anomenat Resistència Alta Tabarnia. És preocupant la falta de reflexió d’alguns partits independentistes, com també la de determinats partits “espanyolistes” com C’s, que tenen incidència als Grups de Defensa i Resistència (GDR), com el de Resistència Alta Tabarnia. En definitiva, des de la nostra formació creiem innecessari jugar amb la simbologia política a l’espai públic i a les institucions.  La nostra formació representa gent que té tot tipus de sensibilitats nacionals, però a més a més, tenim la responsabilitat, com a part del govern de Tarragona, de preservar la convivència social de la nostra ciutat i la de Catalunya. Formem part d’un govern municipal, això vol dir que hem vingut a “fer ciutat”, a posar per sobre de tot el benestar de la ciutadania, a fer polítiques socials per a tothom, sense fer judicis de valor sobre les postures ideològiques que pugui tenir la gent envers el tema nacional.

Albert Borràs Rius i Elisa Alegre-Agís

Assessors d’En Comú Podem Tarragona

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies