Albert batet, durant un acte de campanya.
El telèfon d’Albert Batet és d’aquells que tenen fil directe amb el president exiliat, Carles Puigdemont. La línia no està mai comunicant entre dos homes que es van conèixer com a diputats al Parlament i que han acabat forjant un camí junts. Per Catalunya. El vallenc és ara el candidat de la formació acabada de sortir del forn i encara les eleccions del 14-F amb les idees clares: “El vot útil a Junts és per a una bona gestió, però també per a forjar el procés d’independència. Nosaltres volem guanyar amb un missatge nítid i no rendir-nos”.
Pregunta.- Quan escolteu el candidat Salvador Illa dient en espots publicitaris que no preguntarà a ningú què ha fet durant els últims 10 anys, no us pregunteu que ha fet el PSC durant aquest període?
Resposta.- El PSC ha estat de la mà del PP aplicant la repressió a Catalunya. I l’exemple és que porten a la presó i a l’exili més temps en un govern de Pedro Sánchez que en un de Mariano Rajoy. Sense el PSC no s’hauria aplicat el 155. Sense el PSC no s’hauria cessat el govern de la Generalitat ni dissolt el Parlament. Sense el PSC no s’hauria aplicat el 155 sanitari a l’inici de la pandèmia… Són màxims responsables de la repressió la involució que vivim a Catalunya.
P.- Vostès tenen dos flancs oberts: ERC i els sobiranistes que volen rescatar l’espai de Convergència. Què els separa?
R.- Som aliats, perquè entenem que tots busquem un objectiu comú com és la independència de Catalunya. Per això fem una campanya en positiu, sense retrets. Però és evident que són projectes polítics diferents. Per exemple, nosaltres no vam donar suport a la investidura del Pedro Sánchez, ni als pressupostos. I ara s’estan veient les conseqüències de les polítiques de Pedro Sánchez. Espanya, segons deia el Banc Central Europeu la setmana passada, és el país de la UE que ha dedicat menys recursos a la lluita contra la Covid, tant des del punt de vista sanitari com d’ajuts directes a les empreses i emprenedors. Per això no vam votar els pressupostos de Pedro Sánchez, perquè no resolen les necessitats a curt termini. I també perquè l’independentisme, el sobiranisme i el nacionalisme català moderat, del qual jo provinc, no hem donat mai vots gratis a Madrid. Sempre ha estat a canvi o bé del Port de Tarragona, dels Mossos d’Esquadra, de no fer la mili, d’un millor finançament o de més competències.
Fa tres anys que el govern de Pedro Sánchez està governant a canvi de res. No volem ser còmplices d’aquesta mala política. Volem que els vots tinguin valor. Volem ser exigents, i a la vegada oferir negociacions. Tenim voluntat d’arribar a acords, tant des del punt de vista de millors polítiques socials i econòmiques per a Catalunya i Tarragona, com per trobar una solució al conflicte català.
P.- Com s’ho prenen quan els diuen que governen amb control remot des de Waterloo?
R.- Això no és veritat. El govern de la Generalitat està presidit pel president Torra, els consellers i els membres del govern. Però a la vegada, és cert, que el líder del nostre partit i pel president legítim de l’1-O, el president de la República, és el president Puigdemont. I té un lideratge del procés nacional enorme. És un dels polítics més importants de Catalunya del segle XXI. I per tant és un goig tenir-lo com a líder del nostre espai polític.
P.- Vostè parla de República, però no creu que la societat catalana necessita gestió?
R.- Sí, però és que gestionar bé és fer República. Que la fibra òptica pugui arribar a tots els pobles de Catalunya és gestionar bé i fer República; tenir un bon sistema de salut i social i garantista de la gent gran, és fer República; que es puguin desenvolupar infraestructures viàries, ferroviàries i de transport públic arreu del territori, és fer República; que els empresaris tinguin eines fàcils per desenvolupar els seus projectes emprenedors i no hi hagi una administració que posi bastons a les rodes, això és fer República; que puguem tenir una Generalitat que gestioni els fons Europeus des d’aquí i no des de Madrid, això és fer república. És a dir, la bona gestió, governar bé, és essencial per poder avançar com a país. Per això el vot útil a Junts és per a una bona gestió, però també per a forjar el procés d’independència.
P.- Teniu por a l’abstenció?
R.- Els catalans sempre que han anat a votar després de l’1-O han tret, en favor de l’independentisme, més vots, més diputats i més percentatge. Va passar clarament el 21 de desembre del 2017, quan l’Estat convoca unes eleccions imposades, com ara, en les quals el TSJC ha decidit per damunt dels experts en salut. Llavors vam treure un 47,5%. A les europees, malgrat totes les dificultats que ens van posar, Junts per Catalunya va treure un 49,5% de vots. I ara, és una nova oportunitat. Sempre que hi ha una urna és una nova oportunitat per avançar o retrocedir.
P.- D’acord, però us fa por l’abstenció?
R.- És essencial que la gent entengui que el vot és l’eina més poderosa que té, i que l’ha d’utilitzar. Hem avançat votant, i cal entendre la importància que no quedi cap vot per perdut. I també que quan vas a votar, no sigui un vot perdut. Ja que hi vas, vota a algú que tingui possibilitat de representació al Parlament i defensar els teus interessos.
I en aquest sentit, en aquestes eleccions tenim dos objectius com país. El primer és aconseguir una majoria independentista molt potent. El segon, arribar al 50% de vot i fer per primer cop una dona presidenta de la Generalitat. Això només passa perquè hi hagi molta participació.
P.- Els votants creieu que no penalitzaran el desgovern que ha viscut Catalunya en aquests darrers mesos? Esteu preparats per passar a l’oposició?
R.- Nosaltres treballem per guanyar, per governar. I volem guanyar bé per governar bé. Tenim tots els focus posats per aconseguir que Laura Borràs sigui la primera dona presidenta de la Generalitat. És evident que el context de repressió ha afectat. La inhabilitació del president de la Generalitat enmig de la segona onada de pandèmia, és evident que ha tingut efectes sobre el govern, i que el govern no ha sigut tan eficient a la segona com a la primera onada, en la qual el president Torra liderava i proposava acompanyat d’experts. Són les circumstàncies que tenim. I confiem que pugui haver-hi un govern independentista després de les eleccions.
P.- ERC sembla jugar al tripartit.
R.- Bé, nosaltres som el vot útil per evitar un tripartit del 155 ni un com el que hi ha a l’ajuntament de Barcelona o al govern de Madrid. És a dir, ‘ni tripartit a cambio de nada’
P.- Digueu-me un sol projecte que s’hagi fet aquest darrer mandat al territori.
R.- Doncs un de molt treballat ha estat el desplegament de la fibra òptica. Tota la feina que ha fet el conseller Puigneró per poder arribar a totes les comarques, a la Ribera, a la Conca o a la mateixa Valls, on s’ha pogut connectar tot el polígon industrial amb fibra òptica, és un projecte essencial per al futur. Perquè per al futur calen desenvolupar infraestructures viàries però també digitals. Que puguis estudiar a la universitat connectada digitalment des de la Pobla de Massaluca, o des d’Arnes fins a Cunit, és clau per a la formació de les noves generacions. I alhora hi ha altres projectes, com el del Hard-Rock, del qual s’ha fet un impuls molt important durant aquest mandat malgrat la situació de la covid.
P.- Per què hi ha diners pel Hard-Rock i no per a les sirenes de la petroquímica?
R.- Hard-Rock no ha costat diners a la Generalitat, ni el govern ha avançat cap diner. La Generalitat de Catalunya no aporta diners al Hard-Rock. És un tema de tresoreria, d’avals i de garanties. Però aquest projecte és molt important per al territori. Recordo que PortAventura, al seu moment, va significar un impuls essencial al turisme de la Costa Daurada. Vam passar de tenir un turisme de dues o tres estrelles, a un de quatre líders en turisme familiar al sud d’Europa. I amb els conseqüents increments de totes les retribucions que es dediquen al sector turístic. I en aquesta nova era, també s’evidencia que hem de ser capaços de crear espais de seguretat sanitària per a les persones.
P.- Us ho pregunto d’una altra manera. Per què no hi ha diners per a les sirenes?
R.- Sí que hi ha diners per a les sirenes. Però és que el problema no són les sirenes del 112. El problema és que potser les sirenes ja són antiquades. Perquè jo que tinc família a la Canonja, i m’aprecio Bonavista des de fa molts anys, el pet ja el senten abans que les sirenes. Això no té secret. Doncs segurament rebre instruccions a través dels mitjans actuals com mòbils o tauletes demana una actualització del PLASEQTA. És a dir, que sigui gestionat des d’aquí. I per sort tenim actius al nostre territori. Si podem crear un corredor segur que connecti l’aeroport de Reus amb un complex turístic que garanteixi seguretat sanitària i ser un revulsiu econòmic, el fet de tenir el centre del 112 en un lloc estratègic i amb l’última generació en matèria de seguretat pública i de la protecció ciutadana és una manera d’aprofitar recursos també en aquest àmbit. I tal com va quedar reflectit a la comissió creada arran de l’accident d’IQOXE, és evident que les empreses químiques han de poder invertir en seguretat.
P.- Des d’un punt de vista ideològic, on esteu en el vector esquerra-dreta?
R.- Això és molt antic. Nosaltres ja no ens movem en aquests paràmetres. Ho fem en termes d’ecologisme i de transició energètica i canvi climàtic. Aquest és un punt fort nostre, com el del feminisme amb polítiques d’igualtat. Però també un Estat del Benestar potent en àmbit d’hospitals residències i centres sociosanitaris. Però això passa per tenir una empresa competitiva, que tingui les coses fàcils per poder crear llocs de treball.
P.- Sector públic o privat?
R.- Els dos. La societat catalana, com no ha tingut un estat, l’ha hagut de construir: les mútues, les cooperatives, les caixes, els hospitals… L’hospital de Valls, igual que el de Reus, no neix perquè vingui Papa-Estado i ens el faci. Neix d’iniciatives locals o de l’església, o de l’ajuntament que s’uneix. Com també passa amb el model d’Escola Catalana. Hem construït aquest país amb iniciatives públiques i privades. De fet, aquí ha estat un model d’excel·lència i creiem que s’ha de potenciar.
J.S.
Equip de redacció
