.

Imatge de l’hora de fer balanç al centre internacional de Premsa dels Jocs, ubicat al Palau Firal. Foto: Tarragona2018

A hores de la cerimònia de cloenda, tocava posar nota als Jocs. “Estem molt contents. i si tenim en compte tots els elements, han estat un èxit i amb un nivell excel·lent”, afirmava el president del Comitè Internacional, Amar Addadi. “Tenim la sensació real i objectiva que hem estat a l’altura de les circumstàncies en uns Jocs complicats”, assegurava l’alcalde i president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros, admetent que “el context polític no ens ha ajudat excessivament”. “El resultat sempre podia haver estat millor, però aquests han estat uns Jocs magnífics i em sento molt orgullós”, ha resumit a tall de posicionament oficial. “Malgrat tots els avatars als quals s’ha hagut de fer front, els Jocs s’han celebrat i s’han salvat totes les dificultats. S’ha fet un treball fenomenal”, reblava per la seva banda el president del COE, Alejandro Blanco. Tots ells, juntament amb el director executiu dels Jocs, Víctor Sánchez, han protagonitzat aquest matí la roda de premsa de balanç d’un esdeveniment esportiu “que tenen una importància que de vegades no se li ha sabut donar” per part de la premsa estatal, en paraules d’un Blanco compromès fins al final en la seva arribada a bon port.

A l’hora de buscar explicacions sobre les errades i desajustos organitzatius, Sánchez ha recordat que aquesta edició dels Jocs “han suposat un rècord d’esportistes inscrits (3.648)” que només es va poder xifrar “a partir del 7 de juny, data límit per a confirmar la participació”. El llistat final, afavorit pel canvi de freqüència en els Jocs (el fet de celebrar-los per necessitat dos anys abans de les Olimpíades ha fet que no interfereixin en el calendari de preparació o classificació dels esportistes), va suposar “un increment de fins a 600 respecte a les primeres estimacions”. I alhora, un augment fins a xifres “dignes d’uns Jocs Olímpics” del nombre de seleccions apuntades per disputar modalitats tradicionalment al límit de ser excloses del programa per manca d’interès, com handbol i voleibol indoor. Tot plegat, a més, “amb una qualitat competitiva molt alta en línia generals”, amb presència de campions mundials i medallistes olímpics.

Tanmateix, Addadi i Ballesteros han volgut rebatre les crítiques assegurant que “tots els comitès olímpics, les federacions internacionals, els seus comitès tècnics i els mateixos atletes ens han felicitat per les condicions generals en les quals han estat acollits”. El batlle ha reconegut l’existència de “complicacions” especialment durant el primer terç dels Jocs”, encara que ha denunciat l’obstinació “d’alguns per convertir quatre o cinc cosetes que no passen de ser anècdotes en categoria”. I ha volgut ressituar el debat sobre l’assistència als estadis (“que ha anat de menys a més mentre s’anava apropant-se a les finals”) jugant amb el fet que la mitjana haurà estat per damunt de la registrada a Mersin. I això que la ciutat turca suma 1,2 milions d’habitants, “mentre que a Tarragona i al territori en som uns 300.000”.

Entre els punts més positius, Ballesteros ha afirmat que bona part dels elogis se’ls ha emportat “la Villa Olímpica”, exemple de bona “solució” davant d’uns “pressupostos molt ajustats per la crisi política i econòmica. Hem de tenir en compte que els Jocs van ser concebuts el 2007, en uns temps molt diferents. Aquests són els primers Jocs Mediterranis que fan que els atletes quedin allotjats en una vila mediterrània configurada en hotels, en aquest cas a Port Aventura. Segons el batlle, aquesta va ser una manera d’esquivar les despeses que haurien suposat construir nous allotjaments dels quals dubtaven que se’n pogués treure partit més tard.

Blanco també ha volgut deixar laseva empremta en el debat “des del punt de vista esportiu”. I ho ha fet amb contundència. Davant les crítiques rebudes ha etzibat als periodistes “perquè no pregunteu als voluntaris, públic i representants dels comitès olímpics i els atletes quina opinió tenen d’aquests Jocs? Mai es poden valorar a partir de les anècdotes i m’agradaria dir a la premsa d’aquí que aquests Jocs han tingut una importància que ningú li ha donat”. El president del COE ha esmentat com “a pesar de tots els avatars polítics i econòmics, en un període on hi ha hagut quatre presidents de la Generalitat i tres presidents del govern espanyol, s’han acabat celebrant”.

Blanco: “De veritat que s’ha de parlar de fracàs perquè no soni un cop un himne?”

Agraint “l’extraordinària” feina duta a terme per Addadi “en la defensa de Tarragona” i per tots els responsables de l’organització i seus, Blanco afirmava que “és clar que hi ha d’haver crítiques. Però amb objectivitat i coneixement. I s’han criticat moltes coses sense ni una ni l’altre”. “Hi ha hagut 245 cerimònies d’imposició de medalles. De veritat que s’ha de parlar de fracàs -assegurava Blanco- perquè un cop no soni l’himne? Quants cops no falla una connexió en directe a les televisions en un directe i ningú no ho considera un fracàs? O pel fet que un àrbitre es negui a xiular per desconèixer el reglament i perjudicant la competició?”. Blanco, conscient de l’embolcall polític en què s’ha hagut de jugar, ha considerat la cita com “un triomf del respecte. No s’ha xiulat ni un himne ni s’ha faltat al respecte en cap moment a cap esportista. S’ha fet un llarg recorregut i s’han salvat les dificultats”, ha remarcat.

Finalment, Ballesteros ha destacat l’esforç de voluntaris i seus i ha anunciat que la cerimònia de cloenda serà “una festa d’agraïment” on “la cultura catalana també es veurà representada” per part de l’empresa encarregada de la seva organització (FOCUS). En aquest punt ha recordat que durant la inauguració “el 60% del meu discurs va ser en català” i que “les colles castelleres van ser invitades a participar-hi però ho van rebutjar”.

J.S.