Imatge dels alcaldes i representants de la Generalitat que han subscrit avui el pacte territorial. Foto: Mauri
Els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; Reus, Carles Pellicer; l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; i els batlles de Salou, Pere Granados, i Vila-seca, Josep Poblet, juntament amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, han presentat avui el pacte territorial per impulsar les infraestructures estratègiques del Camp de Tarragona. Aquest 2018 està previst que entri en servei la doble via entre Vandellòs i Tarragona, fet que ha de permetre millorar els serveis ferroviaris actuals i impulsar noves infraestructures que dotin el territori de millor connectivitat amb els principals pols d’activitat econòmica.
El pla comú del mapa ferroviari del Camp de Tarragona també compta amb el consens de la Costa Daurada. Si fa uns dies els alcaldes de Tarragona i Reus presentaven un pacte “històric” d’ambdues ciutats que concentrava les principals necessitats del Camp de Tarragona en un mateix acord, ara aquest s’ha engrandit amb els projectes de Cambrils, Vila-seca i Salou.
L’acord territorial dels cinc municipis passa per dues propostes bàsiques. La primera, i més immediata, és la millora de les connexions amb Barcelona, amb la incorporació de nous serveis un cop es posi en marxa la variant entre Vandellòs i Vila-seca -el temps de viatge es reduirà a menys d’una hora. El desmantellament de la via de la costa en el tram des de Mont-roig a Salou és l’altra prioritat bàsica de l’acord, presentat aquest dijous, i que també recull una nova connexió al nord de Tarragona, pressupostada en 150 milions d’euros, la connexió de Vila-seca a Perafort, noves estacions ferroviàries i el projecte del tren-tramvia.
L’objectiu d’aquesta entesa territorial, que parteix de “trobades silencioses” amb la Generalitat des del 2015, és llançar un missatge únic al Ministeri de Foment, al qual se li donarà compte d’aquest acord. “Es tracta de no tenir mirada campanar, sense renunciar a allò que es fonamental en cadascuna de les nostres ciutats”, ha dit l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Remodelació dels trens regionals
L’acord inclou la remodelació dels trens regionals, amb millors freqüències, més ràpides i millor cadenciades. Hi haurà 4 trens diaris de l’R16 que circularan per la línia d’alta velocitat de manera que es podrà arribar de Cambrils a Barcelona en 52 minuts. Els Intercity Tarragona-Barcelona passaran de 2 a 5 freqüències/dia i hi haurà dos trens més del servei convencional. També hi haurà 5 Intercity Reus-Barcelona, amb un temps de trajecte d’1.13 hores, 38 minuts menys que la connexió actual.
Dibuix de l’entorn central del Camp amb la nova distribucio ferroviària
També es crearà una nova línia R17 que connectarà l’estació de Salou/Port Aventura i Barcelona amb quatre freqüències al dia. Aquesta nova línia exigirà una actuació d’ampliació i millora de l’estació de Salou/Port Aventura. Les rodalies territorials es reforçaran.
Millora de l’accessibilitat a l’aeroport de Reus
La nova connexió Vila-seca – Perafort amb la línia d’alta velocitat i l’execució immediata de les obres ja contractades de l’Estació Intermodal permetran implementar nous serveis per arribar més ràpidament a Barcelona. Els trens regionals provinents de les Terres de l’Ebre i de Tarragona utilitzaran la línia d’alta velocitat. Així, es podrà arribar en 50 minuts de Tarragona a Barcelona i en poc més d’1 hora des de Reus. A més, aquesta estació haurà de ser la porta d’entrada a l’aeroport de Reus, ja que permetrà arribar a Barcelona amb un temps a l’entorn dels 40 minuts. D’aquesta manera la instal·lació aeroportuària podrà assumir el paper de complementària respecte l’aeroport de Barcelona, d’acord amb els estudis realitzats en el marc del Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya.
Els cinc ajuntaments i la Generalitat també estan d’acord en impulsar una nova connexió ferroviària al nord de Tarragona, que aprofiti l’alta velocitat i que permeti connectar aquest àmbit amb Barcelona en 40 minuts. Per assolir aquest objectiu caldrà construir un nou corredor de connexió entre la línia convencional i la línia d’alta velocitat al nord de la ciutat.
Esbós de l’hipotètic tramvia del Camp
Desmantellament de les vies i implantació del tren-tramvia
Un altre element clau, llargament reivindicat pel territori, serà la implementació d’un tren-tramvia des de Cambrils i Salou fins a Tarragona i Reus, que enllaci amb una nova connexió amb el Vendrell i el Baix Penedès. El document aposta pel desmantellament i integració urbana de les vies entre Cambrils i Salou/Port Aventura, que ha d’executar Adif en compliment de la Declaració d’Impacte Ambiental, i la implantació posterior d’aquest tren-tram, que tindrà una demanda total estimada de 2,5 milions de passatgers l’any.
Noves connexions per a les mercaderies
La importància de l’activitat industrial i del Port de Tarragona en aquest territori fa necessària la connexió dels principals pols en ample estàndard europeu (Castelló-Nus de Vila-seca, Nus de Vila-seca-Reus, Nus de Vila-seca-Castellbisbal i Reus-Polígon Nord), així com la planificació i programació d’una variant interior de mercaderies aprofitant trams de la línia Reus-Roda, juntament amb les variants de Roda, Reus i Vila-seca, i el nou accés al port.
I per fer arribar les millores dels serveis ferroviaris al conjunt del territori és imprescindible reforçar els serveis de transport públic per carretera a través de noves connexions des de Reus, Tarragona i els nuclis més turístics de la Costa Daurada amb l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona i amb l’aeroport de Reus.
40 minuts er anar de Tarragona a Barcelona
Josep Fèlix Ballesteros ha destacat “la importància del consens de tot el territori. És un acord que s’hi arriba després del treball intents de tots i de tenir uns objectius que passen per donar resposta al que reclamen els ciutadans”. I ha afegit: “Un dels objectius d’aquest acord territorial és deixar de mirar les infraestructures des de cada campanar. Tarragona no renuncia a cap servei, ni a les altres prestacions. No hi ha renúncies sinó guanys perquè els usuaris trigaran 40 minuts a fer el trajecte de Tarragona i Barcelona i això significa millorar la qualitat de vida dels ciutadans”.
Per a Josep Poblet, “Vila-seca es configura com un nus ferroviari d’extraordinària importància i funcionalitat. De fet, amb aquest acord Vila-seca ocupa un paper central que li aporta un bon servei, increment de connectivitat, avantatges i grans oportunitats de futur”.
Carles Pellicer ha posat en valor que el pacte “té tres aspectes clau pels quals ens n’hem de sentir orgullosos: l’acord entre alcaldes per definir i defensar un mateix mapa d’infraestructures de transport per a tot un territori que es defineix com a àrea metropolitana; el ferm compromís de la Generalitat de Catalunya de millorar la mobilitat al territori ampliant serveis i implementant-ne de nous; i la unitat d’acció per defensar les reivindicacions del territori davant el Ministeri de Foment, amb un missatge únic i una sola veu”.
Per la seva banda, Camí Mendoza ha defensat que el consens entre alcaldes i Generalitat “és clau per aconseguir una important millora dels serveis de transport i les infraestructures del Camp de Tarragona. Hem de convertir aquesta nova línia ferroviària en una oportunitat per reformular els trens regionals i la posterior implantació del tren-tramvia, així com la millora de la connectivitat amb el servei de transport públic per carretera”. Segons l’alcaldessa de Cambrils “és imprescindible que l’Estat desmantelli les vies i integri en la trama urbana el traçat, que en el cas de Cambrils suposa una important barrera arquitectònica”.
Pere Granados ha manifestat que aquest acord “permetrà articular millor i més racionalment el transport públic i el servei ferroviari al Camp de Tarragona, segons les necessitats reals dels usuaris; i alhora permetrà a Salou desenvolupar el projecte d’Eix Cívic amb la implantació d’un sistema tramviari de proximitat totalment integrat a la trama urbana de la futura avinguda que facilitarà vertebrar una nova mobilitat interna eliminant una barrera que divideix el municipi, a més de la construcció de nous serveis i espais de qualitat urbana pels ciutadans”.
Equip de redacció
