TARRAGONA 21

De vegades, el vocabulari es queda curt. “Agraïment infinit” és massa breu per expressar el que sento cap a tot el personal de l’Hospital Sociosanitari Francolí. Podria estar repetint la paraula “Gràcies” mil cops, podria omplir totes les pàgines d’aquest diari, però encara no seria suficient per compensar la gran feina que aquest equip humà fa amb tots els pacients.

La meva mare ha estat set mesos en aquest hospital. Set mesos de vivències tan intenses i doloroses es fan llargs, però gràcies a l’entrega, l’amabilitat, els somriures i l’estima de tot l’equip, se suporten molt millor. S’acaba sentint que el personal sanitari és part de la família i, en aquests moments tant durs, les seves abraçades reconforten tant com la del parent més estimat. Quan la medicina diu que ja no hi ha solució, l’afecte es converteix en la millor medecina i la família del Francolí ho sap posar en pràctica d’una forma excel·lent.

Òscar, Cinta, Antònia, Bàrbara, Montse… Me’n deixo molts, però tots us podeu sentir al·ludits. Si tothom fes la seva feina amb la vostra dedicació, el món seria un lloc molt millor per viure-hi. Des d’allà on estigui la mama, us envia tot el seu amor. N’estic segura.

Atentament,
Mercè Alasà Espina

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies