D’esquerra a dreta: Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte; Jordi Fortuny, president d’Ematsa i Daniel Milan, director gerent d’Ematsa. Foto: EMATSA
L’aigua és feréstega i se t’escapa de les mans. Requereix infraestructures per poder ser dominada i aprofitada pels nuclis humans. EMATSA va decidir donar joc a les institucions de la demarcació i crear aliances per radiografiar tots aquells elements històrics destinats a garantir-ne l’ús i que han acabat sent un patrimoni més del territori. D’aquesta manera, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV han culminat la documentació d’aqüeductes, molins, pous, fonts i dipòsits per a la seva posterior preservació. El catàleg recull 104 elements patrimonials relacionats amb el cicle integral de l’aigua existents des d’època dels romans fins a l’actualitat.
Segons el president d’EMATSA, Jordi Fortuny, aquest és un primer pas de cara a convertir en un futur la recopilació “en una eina pedagògica i de difusió”. Al capdavall l’empresa municipal és “hereva de la gestió de l’aigua en aquest territori” i per això també la veu com un “element cultural” que forja identitats. En definitiva, representa l’inici d’una bona amistat amb organismes com l’ICAC i l’ETSA, amb qui ha vaticinat relacions “llargues i fructíferes” per què, de fet, el catàleg ha de donar pas a l’elaboració d’un Pla Estratègic. L’objectiu final és plantejar propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.
El catàleg agrupa els municipis als quals EMATSA dona servei (Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar). El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, destacava “la col·laboració interinstitucional” que ha permès fer realitat la idea, el retorn a la societat del coneixement adquirit gràcies als esforços i diners públics invertits i la importància de l’aigua com a recurs de primer ordre en un entorn mediterrani. Les estructures de l’aigua “són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones”, argumentava.
Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor lector de l’ETSA, Josep Maria Toldrà, destacava que més enllà de muralles i temples també hi ha patrimoni, a més de les dificultats tècniques que ha suposat al llarg del temps superar els reptes de les infraestructures que han de canalitzar un recurs clau pels assentaments humans. “El catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura els serveis”, assegurava.
La tècnica del projecte, Anna Farré, ha estat la responsable de donar els detalls que han permès transformar el treball de camp (incloent entrevistes a persones com el Josep Zaragoza del Catllar, capaç d’identificar amb l’ajut de la memòria els punts d’interès del municipi) i la documentació bibliogràfica (des del catàleg de béns a protegir de Tarragona fins a la planimetria arqueològica de Tarraco o l’inventari fluvial del Gaià) en un llistat, mapat i banc de dades que representen un conjunt de 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès:
8 aqüeductes i sistemes
12 molins, sínies i altres estructures
12 conduccions i trams
11 pous
21 torres i respiralls
12 dipòsits i cisternes
28 fonts i abeuradors
Cal tenir present que no tots els elements disposen de fitxa pròpia perquè en alguns casos són reiteratius. Per exemple, la Mina de l’Arquebisbe, una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona, compta amb 9 elements ubicats en els municipis objecte de l’estudi.
Cada punt d’interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s’ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. A més, ja s’ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements a fi de crear una eina de consulta en línia de tot el document.
Reproducció d’una de les fitxes que es poden trobar al catàleg, corresponent a l’Aqueducte del Llorito.
El catàleg inclou elements de diverses èpoques: des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. La forquilla històrica és per tant molt ample. El Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l’Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta (ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona) són del període medieval. I, el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà. Farré, en tot cas, dedicava un especial interès a destacar la història de l’Aqüeducte del Llorito, és a dir, el relat “d’un projecte fracassat però que pot ser vist com un conte”.
Enllaç al catàleg complet: https://www.ematsa.cat/wp-content/uploads/2020/07/CATALEG_ELEMENTS_PATRIMONIALS_EMATSA_2020.pdf
(El catàleg està disponible per consulta i descàrrega a la web d’Ematsa: https://www.ematsa.cat/responsabilitat-social-corporativa/)
J.S.
Equip de redacció
