.

Enguany se celebra el centenari de Manuel de Pedrolo.

Amb el títol ‘Manuel de Pedrolo. Procés d’addicció creixent // Aproximació a Pedrolo’, el tècnic Enric Garriga Martí oferirà una xerrada sobre la vida i la obra de l’escriptor segarrenc per inaugurar el curs acadèmic 2018-2019 del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. La xerrada tindrà lloc dimecres, 17 d’octubre, a les 7 de la tarda, a l’Espai Kesse.

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, Segarra, 1918 — Barcelona, 1990), del qual enguany se celebra el centenari del naixement, ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana de tots els temps: “amb setanta-dues novel·les, tretze llibres de contes, quinze obres de teatre, tres reculls de poesia i nou d’articles i proses diverses […] als quals caldria afegir una cinquantena de traduccions. En síntesi, vull dir que de bracet amb Pla i amb el referent llunyà de Llull, Pedrolo és l’autor més prolífic i amb una voluntat més totalitzadora de la literatura catalana”, en diu Isidor Cònsul.

De família aristocràtica, de jove Pedrolo renega de la seva classe social i es decanta per l’existencialisme, el marxisme i l’independentisme, que conformaran els eixos ideològics i polítics de la seva vida i de la seva obra. Precisament aquest biaix de la seva producció li conferirà el carregós “honor” de ser l’escriptor català més censurat del segle XX.

Manuel de Pedrolo té una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es declara independentista i recull aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es descontradiuen.

La seva immensa feina com a escriptor es veu recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 és guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És també soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys, del 1984 al 1989, convoca el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.