Imatge reivindicativa dels Xiquets del Serrallo davant el nou local pendent
Els Xiquets del Serrallo segueixen reclamant un local social on poder assajar. Ara han llançat una nova reivindicació a les xarxes socials amb un comunicat sota el títol ‘Sense local, ens sentim despullats’ i una imatge il·lustrativa acord amb el missatge:
Comunicat
“Encara que sembli mentida, a Tarragona encara hi ha una colla castellera que assaja al carrer. Aviat farà 26 anys que els Xiquets del Serrallo no tenim local d’assaig i actualment som l’única colla (no universitària) de Catalunya sense un local d’assaig. 26 anys de tracte discriminatori i un greuge amb comparació amb les altres colles de la ciutat a les que l’Ajuntament ha facilitat un espai on assajar. Ni tan sols la proclamació dels Castells com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO i el seu reconeixement mundial han fet canviar aquesta situació.
Si és cert que “els castells que es fan a plaça són un reflex de com s’assaja”, podríem dir que nosaltres fem “castells passats per aigua”. Assajar sota la pluja, el fred i el vent i en uns horaris gens habituals, no és la millor manera de portar castells a plaça ni d’educar castellerament a la nostra canalla. Com hem d’ensenyar als nostres crios valors castellers com l’equitat i la igualtat quan ells estan assajant descalços sota la pluja mentre la canalla de les altres colles tenen un local d’assaig a cobert?
Passar cada dia per davant del local que l’Ajuntament ens ha promès que algun dia serà nostre i veure com encara no s’hi està fent absolutament res, ens desespera, ens humilia i ens relega a castellers de segona classe.
Algú pot pensar que tampoc passa res per assajar al carrer… res més lluny de la realitat! Tenir un local d’assaig és tenir un punt de trobada, una seu social, un lloc on poder fer activitats extra castelleres, on poder vestir-te i dutxar-te, un lloc on poder assajar a l’esguard de les condicions meteorològiques i el sabotatge dels veïns, on tenir a la canalla protegida d’accidents de trànsit, on poder celebrar els èxits i plorar els fracassos… en definitiva, tenir local és tenir una llar.
Pot una família nombrosa viure a precari en un hostal tota la vida? I tant, però la seva qualitat de vida, les seves aspiracions futures i la seva dignitat es veu fortament trepitjada i massacrada. A nosaltres ens passa el mateix!
No tenir una llar on sentir-nos com a casa vulnera els nostres drets i ens fa sentir despullats, nus davant una injustícia i avergonyits davant la resta de companys castellers. La nuesa ens fa menys vergonya que la injustícia, la burocràcia i la incompetència que fan perdurar aquesta situació!”
