D’un temps ençà posar-se a veure el Telenotícies, perquè es vol estar al corrent del que passa, quasi bé representa una penitència, un càstig, una tortura. Ben bé sembla que no passa res al món que no sigui una desgràcia o una noticia desagradable.
Obrim amb un bloc dedicat a explicar l’actualitat de la política, necessària i apassionant en sí, però que cada dia que passa és fa més difícil d’entendre, de pair i que, ideologies a part, és totalment impossible quedar-te impassible i no indignar-te… Tant si les notícies són d’aquí, d’allà, o ‘d’aqullà’.
Xavier Guarque
Es pot seguir amb les diferents formes en què ja es manifesta el canvi climàtic, i que a base dels noms d’accidents, més o menys naturals, fins ara desconeguts, però que bruscament hem après, ens avisa que espavilem a preparar-nos i prevenir-los perquè a partir d’ara els fenòmens extrems formaran part de l’habitual, malgrat el discurs dels negacionistes de la crisi climàtica.
Sense deixar destensar l’ambient, entrem de ple en les notícies del món, i ens acabem d’esfreir quan veiem que sembla que estigui en mans d’un parell de personatges que s’han auto-concedit el dret de reaccionar atacant, matant, destruint, perdent així tota raó, davant del que consideren una provocació del veí per fer-ho…
O d’un altre, menys salvatge però igual de perillós, que sembla que es creu l’amo del món i que el pot fer anar segons les seves dèries i excentricitats. Que es pot baralllar amb qui sigui, si no amb armes amb aranzels, perquè, amb l’excusa de “America first”, es creu que no necessita res de ningú.
I, entre uns i altres, sense que ningú s’hi oposi frontalment, es trasbalsa econòmicament el món, es claudica davant la imposició d’augmentar la despesa en armament, diuen per defensar-se, i es perllonguen unes guerres, que realment són invasions, amb unes imatges inimaginables que tothom mira, ho condemna, però que ningú es capaç d’aturar.
Sembla que amb l’actualitat esportiva ens relaxarem, però el cert és que en això també ja es comença a necessitar una molt bona predisposició per saber destriar el que es esport de l’espectacle i el negoci.
Sort que acabem amb el temps i el seu pronòstic, i respirem a fons, perquè si ha plogut, si plou o si plourà, o si farà vent, o si farà una calor que ens torrarà, ja resulta més abastable pel nostre fetge i cervell.
Si ja se sap que el que “ven” més a l’audiència és el desastre i el morbo, i que, per altre banda, no volem que ens enganyin, no queda altre que fer el cor fort i seguir ulls oberts.
Xavier Guarque
Equip de redacció
