.

Borrell es va inscriure a la borsa de voluntaris i es va formar en aquest atasca per la il·lusió de formar part d’un esdeveniment olímpic i ajudar als demés. Foto: David Aymerich.

“Jo crec que no són la part més importants dels Jocs”, comença amb contundència Xavier Borrell, voluntari dels XVIII Jocs Mediterranis. “No perquè no siguin importants, sinó perquè no són els més importants”, matisa al respecte ràpidament. “El més important és l’organització d’atletes, però jo crec que si que té –el voluntariat– dos factors importantíssim a tenir en compte”, exposa per explicar la funció de la borsa de voluntaris a Tarragona 2018, segons la seva opinió.

“Sense els voluntaris tot el que és el servei, l’atenció”, en definitiva, “tot el que és l’organització, baixaria en picat”, detalla des de la seva experiència personal Borrell. “Necessites personal que faci una sèrie de tasques que gràcies als voluntaris es poden fer amb una superioritat tremenda”, segueix opinant mentre estructura un discurs que dona novament, resposta al primer factor exposat. “Els voluntaris són personal no retribuït que per l’organització d’aquest esdeveniment, els Jocs, es veu bonificada”.

Una dada que a vegades no es té en compte, però que és ben certa al voltant de Tarragona 2018, ja que el cost de l’esdeveniment ha sigut molt inferior que a les últimes edicions i, en tot moment, mesurant mil·limètricament on, quan i com calia fer les inversions assignades i necessàries. “És un tema d’il·lusió, d’emoció, de participació, de voler que les coses surtin bé, de fer lluir la imatge de les diferents seus”, afirma Borrell tancant la seva opinió de per què els voluntaris són molt importants als Jocs, però no són el factor més important.

Els voluntari Xavier Borrell (darrera) posa amb els companys Jordi Parisi (esquerra), Esther Cruz i Anna Magadan (centre) i Josep Mª Martorell (dreta) a les oficines de Tarragona 2018. Foto: David Aymerich.

“No exactament així”, repeteix Borrell, que comparteix la teoria que en reflexiona al respecte. Els voluntaris són la part més important en l’organització dels XVIII Jocs Mediterranis, però són la part, a vegades no visible, que farà possible que els atletes gaudeixin del latent protagonisme que els pertoca a Tarragona 2018. Una gran cita olímpica que gaudirem ben aviat, exactament en 70 dies (menys de 3 mesos), a la ciutat de Tarragona i les seus organitzadores.

Borrell també destaca allò que el va fer decidir-se a ser voluntari, la seva “il·lusió de participar en un esdeveniment que doni una imatge adient de les seus dels Jocs” va ser determinant a l’hora d’apuntar-se a la borsa de voluntaris. Borrell volia “donar d’alguna manera aquest suport que podem donar per ajudar a la participació d’una sèrie de gent que vol participar als Jocs” i, ara, pot afirmar que “jo sóc un d’ells”. “Conèixer més gent és complementari, però quan ho decideixes, penses: si puc donar un cop de mà, molt millor”, raona Borrell.

Un voluntari que afirma que ha “après a estar dins d’una organització i considerar que no és fàcil portar aquesta organització” des de la seva gestió a les oficines del Port Esportiu ubicat al Port de Tarragona. “És molt complexa –l’organització–, moltes coses a tenir en compte, moltes persones a coordinar, estructurar-ho perquè funcioni i sigui eficaç”, explica Borrell; “tot això no es fa en dos dies i aquest és un tema que jo he après”.

Borrell també afirma haver “après a nivell de formació, seguretat, treball en equip; tot això està dins de la formació i ho hem entès al llarg dels anys per intentar que la organització surti el millor possible” i ajudar en el lloc “que a mi m’adjudiquin”. “Jo no tinc cap preferència”, explica en referència al càrrec de voluntari que podria ocupar durant l’esdeveniment. “He donat una mica les meves pautes d’on m’agradaria ser per qüestió de temps i de feina”, afirma. “Jo estaré a l’apartat de transport o logística, però on m’assignin, el que faci falta”, en definitiva.

Per acabar, quan parlem al voltant de Tarragona 2018 i el llegat que ens deixaran els XVIII Jocs Mediterranis, Borrell ens descobreix una opinió molt valuosa que no havíem trobat fins ara. “Jo crec que ens han deixat una cosa important, la cooperació entre les poblacions que són seus i les que estan al costat”, explica amb força. “Aquest sentiment que pertanyem tots a un projecte ha de marcar el nostre treball de futur quant a organització territorial. Un tema que no es considera important, però que jo crec que ho és”, tanca Borrell.

David Aymerich