.

.

TOTS 21

Els investigadors del grup de recerca TecnAtox de la URV, al laboratori, recollint mostres de microplàstics d’e les tellerines. Foto: TecnAtox-URV

Les persones adultes ingereixen uns 8.100 microplàstics de mitjana cada any quan mengen musclos, ostres, caragols marins, escopinyes, navalles o tellerines. La xifra es dispara a uns 19.400 entre els grans consumidors d’aquests aliments. Es el càlcul del grup de recerca TecnAtox de la URV a partir de quantificar els microplàstics presents en 2.300 mol·luscs recollits pels productors a tota la costa catalana. Les ostres i els musclos són els que més microplàstics concentren. Els fragments de materials polimèrics sintètics tenen entre 0,02 i 5 mil·límetres i per la mida accedeix als organismes dels mol·luscs que tenen estratègies d’alimentació de filtració actives, sobretot els que viuen a les roques o semienterrats als sediments.

L’equip investigador de la URV ha determinat la concentració, la morfologia i la composició de microplàstics en espècies de mol·luscs consumits de la costa catalana. Les ostres i els musclos tenen la concentració més elevada per mostra, amb nivells de 23 i 19 microplàstics de mitjana per individu, respectivament. Les altres espècies analitzades han presentat uns nivells de 0,5 (tellerines), 5 (caragols marins), 10 (navalles) i 10 (escopinyes) microplàstics de mitjana per mostra.

La majoria de microplàstics són en forma de fibres (74%), fragments (13%) i films (13%). En dues mostres de musclos, també es van trobar dos pellets (esferes que són la matèria primera per fer els objectes de plàstics) de polietilè, de més d’un mil·límetre. Les fibres més abundants són de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba i de mida inferior a un mil·límetre. Els fragments són sobretot de polietilè, un dels materials plàstics més produïts al món.

El grup de recerca assenyala que «encara falta estudiar més sobre els efectes dels microplàstics sobre la salut dels humans», però que alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu. «Aquests microplàstics contenen substàncies químiques i metalls com ara additius i contaminants ambientals adherits, potencialment tòxics, que poden migrar del plàstic un cop ingerits», apunta Joaquim Rovira, investigador del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la URV-IISPV.

ACN