TOTS 21

Foto de família dels membres del Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició de la URV. Foto: Cedida

Anaven ben encaminats. Una organització internacional ha validat els resultats de la investigació duta a terme per un grup de recerca de la Universitat Rovira i Virgili. Sospitaven que un fàrmac, la sarafloxacina, inhibia la replicació del SARS-CoV-2, el virus causant de la COVID-19. S’hi van posar a treballar en el cas l’endemà del confinament total decretat a Espanya el mes de març i al juny ja tenien resultats. No han descobert la lluna, però sí un meteorit que pot portar oxigen.

Afrontar aquesta pandèmia mundial, que no sorprèn tant als investigadors -és la tercera vegada en el segle XXI que algun tipus de coronavirus creua la barrera de les espècies, recorden-, no és només una tasca de cercar la vacuna perfecta. paral.lelament cal buscar un fàrmac o uns fàrmacs que ajudin al tractament. Així va succeir amb la Sida: ‘No convé jugar-s’ho tot a una carta’, afirmen.

Això és el que estan fent a la Universitat Rovira i Virgili en un treball mutidisciplinar on és necessària la col.laboració d’informàtics, bioquímics, químics, experts en genomes i fins i tot professionals del Centro Superior de Investigaciones Científicas. Al segle XVIII, una conjunció de científics situats a diferents parts del món va poder determinar la distància entre la terra i el sol gràcies que van observar tots alhora el temps que trigava el planeta Venus a passar per davant del sol, en un fenomen que només passa un cop al segle. ‘Estem en una situació similar quant a col.laboració internacional’, corroboren Gerard Pujadas i Santi Garcia-Vallvé, els investigadors que co-dirigeixen el Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició de la URV.

Què han trobat aquests científics? Han demostrat ara que un nou fàrmac, la sarafloxacina, ‘també té capacitats inhibidores de la M-pro (un enzim clau en la replicació i la transcripció del virus responsable de la COVID-19). La iniciativa internacional de validació experimental, COVID Moonshot, n’ha fet els estudis per comprovar-ne la bioactivitat i els resultats confirmen que és el tercer fàrmac dels set identificats per aquest grup de recerca que inhibeix M-pro. Els resultats experimentals amb la sarafloxacina han demostrat també que la seva capacitat per frenar la replicació del virus és encara més elevada que els dos fàrmacs antinflamatoris que s’havien validat inicialment’.

El virus té un proteïna, la M-pro, que és una proteasa que el virus utilitza per processar les seves pròpies proteïnes, necessàries pel cicle vital del virus. Inhibir la M-pro inhibeix el desenvolupament del virus. Com a resultat de l’estudi de la URV s’havien predit que set dels 6.466 fàrmacs que s’havien detectat després de fer un cribratge computacional podien tenir la capacitat d’inhibir la M-pro. Els resultats d’aquestes set molècules es van compartir amb la iniciativa internacional COVID Moonshot, que inicialment en va validar dues (carprofen i celecoxib) per comprovar in vitro la capacitat per inhibir la M-pro.

Les conclusions obtingudes van ser que amb una concentració de 50 µM (micromols per litre) de celecoxib o de carprofen, totes dues molècules són capaces de disminuir l’activitat in vitro de la M-pro (amb una inhibició de l’11,9% pel celecoxib i del 4,0% pel carprofen). Ara però han demostrat que aquest antibiòtic d’ús veterinari, la sarafloxacina, presenta una bioactivitat encara major, del 20% a una concentració de 50 µM. ‘Tot i no tractar-se d’inhibidors molt potents, l’estudi indica que aquests tres compostos es poden utilitzar com a punt de partida per dissenyar-ne de derivats encara més potents’.

Segons Gerard Pujadas, aquesta nova confirmació apunta que la metodologia computacional dissenyada a la URV “és altament efectiva per detectar inhibidors de la M-pro en bases de dades moleculars”. Per tant, “a banda de per a reposicionar fàrmacs autoritzats, aquesta estratègia computacional també podria ser utilitzada per a buscar nous fàrmacs pel tractament de la COVID-19 en altres bases de dades moleculars”, apunta l’investigador. S’espera que les quatre molècules restants siguin seleccionades properament per COVID Moonshot per comprovar-ne també la bioactivitat.

Tenir la mascareta a la tauleta de nit

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 i arran de la propagació la comunitat científica treballa per descobrir un tractament eficaç contra el virus responsable de la malaltia. Trobar fàrmacs que puguin inhibir la infecció causada pel SARS-CoV-2 és un pas essencial mentre s’espera la vacuna que pugui frenar l’expansió del virus. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició de la URV va fer un cribratge computacional per predir si hi ha cap medicament autoritzat per tractar alguna altra patologia que pugui inhibir la proteasa principal del virus (M-pro).

Pujadas creu que ens haurem d’acostumar ‘a tenir la mascareta a la tauleta de nit’. De fet, consideren que no és el més mortal que hem tingut. Altres, com l’èbola, eren devastadors, amb taxes de mortalitat mitjanes de més del 80%%, però la diferència és que no van sortir d’Àfrica. ‘Es coneixen més de 100.000 genomes del SARS-CoV-2, alguns idèntics entre ells i d’altres que inclouen mutacions. No és el mateix el virus que va aparèixer a Wuhan que el d’ara’, afirma el seu company d’investigació Santi Garcia-Vallvé. Predir com mutarà és una tasca central per poder desenvolupar fàrmacs i vacunes que siguin efectius també a mitjà termini.

Els experts relativitzen aquest virus: ‘Tenim una sort relativa, amb l’ajuda de la mascareta, la neteja de mans i distància social ho aturem’. Això no passa en altres virus, com el zika, ‘del que és molt més difícil evitar-ne els contagis, perquè es propaga mitjançant la picadura dels mosquits, i que afectà Rio de Janeiro en plenes Olimpiades’.

L’estudi del Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV l’han liderat els investigadors Gerard Pujadas i Santi Garcia-Vallvé, hi han participat els investigadors Aleix Gimeno, María José Ojeda-Montes i Adrià Cereto-Massagué, i els estudiants de doctorat Guillem Macip i Bryan Saldivar-Espinoza, a més de l’estudiant Júlia Mestres-Truyol (alumna del doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular de la URV).

No acaba aquí la seva feina: ‘Hem sol·licitat conjuntament amb altres grups de la URV un projecte a una convocatòria de la Generalitat, anomenada Pandèmies 2020. En aquesta sol·licitud col·laborem amb el grup de recerca de Nutrigenòmica (també del Departament de Bioquímica i Biotecnologia), un grup de recerca del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques i un del Departament de Química Orgànica i Química Analítica per tal d’intentar que els fàrmacs que trobem siguin encara més potents. És una tasca multidisciplinaria on, entre d’altres coses, necessitem predir amb intel·ligència artificial cap a on mutarà el M-pro i necessitem algú que faci les molècules’. És la col·laboració muldisciplinar que reclama aquest virus, aquest planeta Venus que se’ns ha creuat en el nostre camí.

Jaume Garcia