Un documental de Canal Camp recupera la història dels mítics aplecs de Paretdelgada

🔊 Escoltar la notícia

Un espectacular documental de Canal Camp (‘Paretdelgada: un fil d’esperança’) , la televisió pública de La Selva del Camp, recupera en 40 minuts la història dels sis aplecs de l’ermita de Paretdelgada que es van celebrar entre 1959 i 1964 i que van esdevenir un esclat de catalanisme i un crit de llibertat contra la dictadura de Franco.

Pels aplecs, organitzats per una modesta entitat local, la colla sardanista Germanor, hi van desfilar des de Raimon -que cantaria ‘Al vent’ quan encara no era massa conegut- als Setze Jutges o Salvador Escamilla, mentre s’hi interpretava la Santa Espina, la lletra de la qual estava prohibida pel règim. Les trobades van esdevenir multitudinàries i punt d’arribada de gent de tot Catalunya i de més enllà justament quan molts actes amb rerefons polític eren prohibits. Però La Selva quedava lluny dels centres de poder barcelonins i suposaven una possible sortida de reivindicació sense tants riscos.

Tot un univers de llibertat i catalanitat s’hi van fer presents fins que en 1965 un cúmul de dificultats, entre elles les que posava el propi règim -que havia estat humiliat en l’edició de 1964, quan el parlament del cardenal Benjamín de Arriba y Castro va ser silenciat en ser tallat el cable del micròfon- van suposar el seu final. Però l’entitat s’ha compromès a recuperar-lo en 2024, coincidint justament amb el 60è aniversari de la darrera edició.

El treball és obra del director de Canal Camp, Antonio Mellado Cardoner, i del productor del mateix canal, Lluís Cuartero, i en ell s’hi reprodueixen nombroses fotografies de l’època, algunes inèdites, en gran part procedents del fons cedit per Isidre Fonts Masdeu -promotor principal dels aplecs i creador junt a la seva esposa de la libreria Gaudí, de Reus-, a més d’un conjunt d’entrevistes a supervivents dels aplecs, al cronista local Joaquim Masdeu i a la lingüista reusenca Agnès Toda. Ambdós han publicat treballs sobre l’Aplec de Paretdelgada.

Ha estat un passi, el viscut la tarda de diumenge al Castell de Paborde de La Selva, farcit d’emocions, especialment per les persones que ja no hi són i apareixen al documental en fotografies en blanc i negre. La sala d’actes del Castell s’ha omplert a vessar per seguir el documental, que de fet inicia el cicle de tres activitats de commemoració dels aplecs que tindran lloc aquest mes d’octubre a La Selva.

Roser Vallverdú, presidenta de la colla sardanista Germanor, ha estat l’encarregada de presentar l’acte, que ha comptat també amb els parlaments de l’arxivera de Reus Elisenda Cristià, que ha situat el context històric i l’impacte nacional i ideològic que va tenir l’aplec selvatà com a punt de trobada de la lluita antifranquista des de la catalanitat, uns aplecs que refermaven “la idea cultural de Catalunya i dels Països Catalans”.

De fet, en certa manera, des des aplecs de la Selva va començar a parlar-se del que Joan Fuster definiria com a Països Catalans. A l’acte també hi ha intervingut el diputat provincial Josep Baiges, el pare del qual fou compositor de sardanes, la regidora delegada Neus Bové i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresseras i Ribas.La jornada ha clos amb la inauguració d’una exposició dels aplecs.

Per cert, el responsable de tallar el micròfon al cardenal fou el selvatà Lluís Maria Sunyer. Ho desvetlla el documental. I tothom hi va estar d’acord.

Jaume Garcia