Últim cap de setmana del festival de recreació històrica Tarraco Viva, que enguany ha recuperat la normalitat de la presencialitat pràcticament en la totalitat dels 300 actes que ofereix, si bé sense abandonar l’streaming retransmés a través del canal Youtube de TGN Cultura.
Aquesta edició s’ha escollit com a fil conductor el paper que la història i l’arqueologia poden i han de tenir en ple segle XXI. El 2022 es compleixen una sèrie d’aniversaris importants: cent anys de la descoberta de la tomba pràcticament intacta del faraó Tutankamon i de l’inici de les excavacions de les tombes reials d’Ur; dos-cents anys del desxiframent dels jeroglífics egipcis, i dos-cents anys també del naixement del descobridor de Troia. Aquestes fites i d’altres, com és la descoberta de la necròpolis de Tàrraco, s’han posat damunt la taula per plantejar-s la importància que té la mirada al passat de l’antiguitat en la nostra societat i realitat actuals.
Us destaquem els següents actes de l’agenda d’aquest dissabte:
LA FONA BALEAR. APRÈN A FER LA TEVA PRÒPIA FONA. A càrrec Lluis Livermore – Federació de Tir amb fona-Unió excursionista de Menorca. Camp de Mart, a partir de les 12:00 hores. Preu de l’entrada: 2 euros
La fona (o bassetja) és un dels ginys més antics del món, amb un ús que està documentat a molts indrets del planeta. Està especialment vinculada a pobles dedicats a la pastura i a la caça, on pot cobrir múltiples necessitats. Els talaiòtics de Menorca, enrolats com a mercenaris en els exèrcits cartaginesos i romans, empraven la fona com una arma perillosa. Anaven a la batalla amb tres fones trenades amb espart o cànem: una de llarga distància fermada a la cintura, una de curta distància al cap o al coll i una d’abast intermedi a la mà.
Un dels millors tiradors del món mostrarà diverses tipologies de fona i de projectils, i ensenyarà a trenar una fona i a llançar amb la tècnica dels menorquins (pilotes de tennis).
LES TOMBES REIALS D’UR. UNA DE LES CIVILITZACIONS MÉS ANTIGUES DE LA HUMANITAT. A càrrec de Rafa Pérez. Antic Ajuntament, a partir de les 12:30 hores. Preu de l’entrada: 2 euros
El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Irak). Leonard Woolley va ser el director juntament amb la seva dona Katherine Woolley i la seva ma dreta; Max Mallowan qui, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip va aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsylvania i el British Museum. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions mes antigues de la humanitat: la dels sumeris.
Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces que corresponen a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvetllades durant el festival.
- L’estendard d’Ur: guerra i pau fa mes de quatre mil anys.
- Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon
- La petjada d’una tragèdia; un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia
- La Ilíada i l’Odissea; o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia
- La pedra de Rosetta; la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte
MUNUS: UN VIATGE ANTIC. HADES, CARONT I LA RECREACIÓ DE L’INFRAMON A L’AMFITEATRE. A càrrec d’Ars Dimicandi. Auditori Camp de Mart, a partir de les 17:00 hores. Preu de l’entrada: 2 euros
Els jocs de gladiadors estan a punt de començar i apareix un personatge amb una màscara blava horrible i un gran martell als braços. És Caront, el barquer de les ànimes. Al seu costat, amb una forca de dues dents, hi ha Hades, déu dels morts. Què hi fan, a l’amfiteatre romà? Valeri Flac explica com les lluites de gladiadors eren un viatge a l’inframon. Només els que demostressin heroisme serien dignes de travessar la porta infernal, sanavivaria, i tornar a la vida. Els covards, per la libitinaria, desapareixerien per no tornar mai més.
Basant-se en fonts antigues, Ars Dimicandi mostra com era la representació de l’inframon a l’amfiteatre. Un espectacle que aprofundeix, com ningú ho ha fet mai, en l’autèntic significat ritual dels munera gladiatoria.
HEINRICH SCHLIEMANN. JO TROBARÉ TROIA! Monòleg a càrrec de Marc Pinyol Gelabert. Muralles-Cos de Guàrdia (entrada i sortida per l’entrada de Muralles del Portal del Roser) A partir de les 17:00 hores. Preu de l’entrada: 3 euros.
Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna.
Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.
LA BODA DE CLEÒPATRA. PER QUÈ ES VOL CASAR LA REINA D’EGIPTE? Monòleg a càrrec d’Assumpta Mercader. Muralles-Cos de Guàrdia (entrada i sortida per l’entrada de Muralles del Portal del Roser) A partir de les 19:00 hores. Preu de l’entrada: 3 euros
Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?
Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.
ESCALES DEL PODER. EL GOVERN DE ROMA I LES ELITS D’UNA PROVÍNCIA ROMANA. A càrrec de Projecte Phoenix. Escales romanes Torre dels Advocats, 19:00 hores (c/ Ferrers esquina Baixada del Roser). Gratuït amb reserva prèvia a: oficina@tarracoviva.com
El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.
Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.
TUTANKAMON I CARTER. DOS NOMS I UN SOL DESTÍ. A càrrec d’Argos Tarragona. Casa Canals (entrada i sortida per les escales del Portal de Sant Antoni). A partir de les 20:00 hores. Preu de l’entrada: 5 euros
Els camins d’un faraó desconegut i d’un arqueòleg controvertit es van creuar ara fa cent anys. L’activitat vol posar en relleu el lent procés que va permetre demostrar l’existència del faraó nen que va guiar el seu poble des d’Amarna de nou cap a Luxor. Així mateix, es vol mostrar el llarg i accidentat camí que va seguir Howard Carter fins a arribar al moment culminant de la seva carrera. Per primera vegada es descobria una tomba intacta d’un faraó de l’antic Egipte.
L’arqueòleg més insospitat va fer la troballa de la tomba del faraó més inesperat. Enguany se celebra el centenari del moment clau en què l’arqueologia esdevingué una professió científica valorada socialment i amb una popularitat mai vista fins aquell moment.
GLORIA CIRCI. ELS FANTASMES DEL CIRC DE TÀRRACO. A càrrec de Thaleia, grup de recreació històrica de Tarragona. Circ Romà, a partir de les 21:00 hores.
De la mà d’una arqueòloga, coneixerem el circ de Tàrraco i les persones que li donaven vida recorrent-ne les voltes per gaudir d’un espectacle i a més millorar la seva pròpia existència. Ens exposarà com van anar les excavacions arqueològiques que es van dur a terme al llarg dels anys i què ens han aportat (i continuen aportant avui dia), unes dades que ens permetran endinsar-nos en els secrets de l’edifici i en la seva història. Els relats que s’expliquen del circ són nombrosos, i les pedres parlen per narrar-nos les vides de personatges tan peculiars com el de Mara, una bruixa que oferia els seus serveis fabricant tauletes de maledicció, o Euthyches, un auriga que va morir a Tàrraco.
TALIA I LA FORÇA DE DIONÍS. L’ARQUEOLOGIA TEATRAL, AL SERVEI DE LA REFLEXIÓ CONTEMPORÀNIA. A càrrec de Zona Zàlata – Aula Teatre URV. Auditori del Camp de Mart, 21:30 hores.
Des de les històries narrades a la vora del foc i les danses rituals fins als grans escenaris, les persones sempre hem tingut la necessitat d’explicar-nos i de comunicar-nos. Ens ha calgut buscar respostes a tot allò que no entenem i que ens agradaria capir, no només des dels sentiments i les emocions sinó també des del raonament lògic i des de la racionalitat.
Aquest espectacle ens mostrarà de manera sintetitzada l’evolució dels gèneres teatrals clàssics: del ritual grec a la farsa atel·lana, de la farsa a la comèdia i a la poesia inspiradora de les pantomimes. Un recorregut divertit a través del teatre romà. I tot això acompanyat d’una reflexió sobre com perdura i es mostra l’essència del teatre clàssic en les formes contemporànies. L’arqueologia teatral, al servei de la creació escènica actual.
TUTANKAMON I CARTER. DOS NOMS I UN SOL DESTÍ. A càrrec d’Argos Tarragona. Casa Canals (entrada i sortida per les escales del Portal de Sant Antoni), 20:00 hores
Els camins d’un faraó desconegut i d’un arqueòleg controvertit es van creuar ara fa cent anys. L’activitat vol posar en relleu el lent procés que va permetre demostrar l’existència del faraó nen que va guiar el seu poble des d’Amarna de nou cap a Luxor. Així mateix, es vol mostrar el llarg i accidentat camí que va seguir Howard Carter fins a arribar al moment culminant de la seva carrera. Per primera vegada es descobria una tomba intacta d’un faraó de l’antic Egipte.
L’arqueòleg més insospitat va fer la troballa de la tomba del faraó més inesperat. Enguany se celebra el centenari del moment clau en què l’arqueologia esdevingué una professió científica valorada socialment i amb una popularitat mai vista fins aquell moment.
DURA EUROPOS. LA CIUTAT MESOPOTÀMICA ENGOLIDA PEL DESERT. A càrrec de Septimani Seniores. Muralles-Espai Fortí Negre (entrada i sortida per l’entrada de Muralles del Portal del Roser), a partir de les 21:30 hores.
Dura Europos era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l’Eufrates. Isidor de Càrax diu que van construir-la els macedonis entre els anys 300 i 280 aC. Els romans la van conquerir a partir del 65 aC, i els sassànides la van prendre el 256. Els romans finalment la van abandonar i, després d’haver quedat despoblada, el desert la va acabar cobrint de sorra.
Un soldat britànic que cavava trinxeres durant la Primera Guerra Mundial en va descobrir les restes. A la dècada dels anys vint del segle xx s’hi van començar les excavacions. Des de llavors s’hi han trobat temples grecs, romans i palmirens, i el més antic dels establiments de culte cristià identificats a tot el món, molt ben conservat. Comentarem la importància de les troballes arqueològiques i s’escenificarà un dels murals que s’hi van localitzar.
Redacció
Equip de redacció
