D’esquerra a dreta, els catedràtics Jordi Ginebra, Manola Brunet i Àlex Arenas. Foto: URV
La Generalitat ha comptat amb el coneixement de tres investigadors de la URV per a què formin part de la vintena de persones que integren el Grup Horitzó, un comitè d’experts que assessorarà el Govern en polítiques R+D+I. Jordi Ginebra, catedràtic al Departament de Filologia Catalana; Manola Brunet, catedràtica al Departament de Geografia i Àlex Arenas, catedràtic al Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques es troben entre les personalitats escollides per la seva rellevància en l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa de diferents àrees del coneixement, edats, i perfils de carrera professional.
Aquest comitè es va constituir el passat mes de maig i la primera reunió es va fer ahir dilluns amb l’objectiu de debatre i realitzar propostes sobre el disseny de les polítiques d’R+D+I del país. La consellera de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat, Gemma Geis, va posar en valor la creació del grup Horitzó i va assegurar que aquest comitè d’experts és “l’avantsala del Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) que preveu la futura Llei de la Ciència catalana, pendent de l’aprovació després de l’estiu”. La consellera va explicar que “els reptes que té la ciència d’aquest país no podien esperar gaire més i per això vam crear el Grup Horitzó, que haurà de començar a aterrar el que ja ens marca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”.
En futures reunions d’aquest ens assessor de l’Executiu català en matèria de polítiques científiques i innovació, els membres del grup avançaran en la definició de les línies estratègiques prioritàries en R+D+I i en la redacció d’un document de conclusions amb mesures a contemplar en el marc del desplegament de la futura Llei de la ciència de Catalunya (LCC). També aportaran la seva expertesa pel que fa a la identificació d’àmbits d’actuació, planificació i finançament preferents.
El grup es mantindrà fins a l’aprovació i el desplegament de la LCC, moment en què lliurarà les seves reflexions a l’òrgan consultiu previst en la nova llei, el Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT).
Informe sobre l’estat de la ciència a Catalunya
Coincidint amb la primera reunió del Grup Horitzó, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) va fer públic l’informe L’estat de la ciència a Catalunya, un estudi encarregat des del Departament de Recerca i Universitats per avaluar els principals indicadors del sistema de recerca del país, fer-ne una diagnosi i proposar accions per a la seva millora.
L’informe parteix de l’anàlisi dels elements clau que han permès Catalunya esdevenir un pol de coneixement i talent a Europa al llarg de les dues darreres dècades, tant en la recerca científica desenvolupada a les universitats com en els centres de recerca, grans infraestructures científiques i parcs científics del país. Així mateix, també posa l’atenció en les mesures que caldria introduir al sistema de coneixement per garantir la continuïtat dels indicadors de qualitat científica i capacitat de captació de fons competitius de recerca, en aspectes com ara l’increment de la inversió pública i privada en R+D+I, el suport a la carrera professionals dels investigadors o la millora en l’àmbit de la transferència i la innovació.
Així, l’informe destaca com a principals punts forts del sistema de recerca català el seu dinamisme, tant pel que fa a la publicació científica com a la gestió de projectes de recerca i la formació de personal investigador. També posa en valor la capacitat del sistema català de captació de fons competitius espanyols i europeus, i el fet que les polítiques de recerca endegades fa 25 anys han permès que Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un pol de coneixement i talent. El document posa també en valor cinc condicions de contorn favorables a l’ecosistema de recerca com són l’aprovació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), la recuperació d’una conselleria de Recerca i Universitats, l’estratègia europea de l’European Green Deal, els projectes Next Generation i la futura Llei de la Ciència catalana.
En els aspectes a millorar, el treball alerta de l’envelliment de les plantilles de personal docent i investigador, la dificultat dels joves per iniciar i consolidar una carrera científica i la més que difícil conciliació familiar i laboral, que afecta sobretot al talent femení. Així mateix, es pronuncia a favor d’internacionalitzar més les plantilles i fomentar la captació i retenció de talent internacional. En l’aspecte del finançament, l’informe posa en l’èmfasi en la necessitat d’incrementar substancialment la inversió pública i privada en R+D+I, ara mateix per sota dels indicadors de la mitjana europea.
Geis va remarcar que l’estudi detecta “una manca d’agilitat i autonomia en la gestió de l’R+D, una creixent burocratització en els procediments i una manca de sinergies entre la recerca pública i la indústria”.
El treball també posa èmfasi en l’adequació d’iniciatives transcendents per al progrés del sistema català de coneixement, ja en desplegament i que apliquen gran part de les propostes suggerides, entre les que es compten l’aprovació de la Llei de la Ciència de Catalunya, l’augment del pressupost per a polítiques científiques del Departament de Recerca i Universitats o el desplegament per part del Govern dels acords consensuats en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC).
Redacció
Equip de redacció
