.

Imatge de l’acció duta a terme al Campus Catalunya de la URV a Tarragona per part de la plataforma Precàries i Doctorands en lluita. Foto: Mar Rovira

La plataforma Precàries i Doctorands en lluita han denunciat la precarització de les condicions laborals de postdoctorats, predoctorats i professors associats de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest divendres s’han concentrat a les portes del Campus Catalunya per reclamar que es consolidi els docents associats estructurals, que es compleixi el quart any dels contractes predoctorals i finalitzi la interinitat del personal PAS. A més, també han denunciat que la virtualització del curs arran de la pandèmia ha suposat un “esforç” que no s’ha vist compensat econòmicament i que ha precaritzat encara més la seva situació.

“Si no hi ha drets laborals, no tindrem ni investigació ni docència de qualitat”, ha lamentat Elisa Alegre, personal investigador de doctorands i portaveu de la plataforma Precàries i Doctorands en lluita. Segons Alegre, si no es consolida el personal, no es pot fer una recerca de qualitat i atribueix aquesta situació a un problema de model universitari. El col·lectiu ha denunciat un “infrafinançament crònic i accentuat” que pateix la universitat des de fa més d’una dècada. Segons diuen, això afecta en la qualitat de la recerca i la docència, així com les condicions laborals i econòmiques del personal i dels estudiants.

De fet, denuncien la proliferació de les figures laborals precàries i temporals: les visitants, interines i postdoctorals, amb més càrrega docent de l’establerta, associades estructurals, personal d’administració i serveis, amb contractes a temps parcial i “infraqualificades”, o bé personal d’administració i serveis, amb contractes d’associades.

Així mateix, també lamenten que la URV incompleixi l’aplicació de l’EPIF (RD 103/2019), privant el gruix d’investigadores predoctorals del quart any de contracte, és a dir, l’equiparació dels contractes predoctorals en duració i retribució. També han lamentat que la URV sigui la universitat catalana amb més professorat associat, amb UN 63,5% el curs 2017-18, i alhora sigui la que retribueix amb el nivell més baix -nivell 1, en contraposició a altres universitats catalanes.

Per aquest motiu, han reclamat que la renovació dels contractes temporals que han acabat en aquest període excepcional i del professorat associat sigui automàtica per al curs 2020-21 per evitar la pèrdua de més llocs de treball. També han demanat que s’habilitin sistemes de compensació pel professorat per tal que reconeguin l’increment de dedicació horària que ha suposat la virtualització de la docència, així com els costos econòmics associats al teletreball.

“La virtualització no comporta menys feina, el canvi del treball a presencial ha sigut un esforç almenys del 50% més del què s’estava treballant anteriorment; per altra banda, també hem de reivindicar que estem treballant amb els nostres ordinadors i el nostre Internet, a casa i mentre altres espais laborals s’estan incorporant”, ha lamentat Alegre.

En la mateixa línia, s’ha manifestat Carlos Cercós, també portaveu de la plataforma Precàries i Doctorands en lluita: “La recerca és molt mental i el fet de treballar contínuament a casa teva, no et permet desconnectar”. També apunta que, a banda, “també ha afectat en el desenvolupament de la recerca, l’ha dificultat als laboratoris i a la gent que havia de fer treball de camp”. “Es perd la interacció professor alumne que estan rebent una docència molt més empobrida respecte la presencial”, ha completat.

Entre les demandes, també han destacat la retirada de la proposta d’aplicació “esbiaixada” del decret Wert, RD 14/2012 que va anunciar la Junta de PDI de l’ordre del dia del proper Consell de Govern del 2 de juliol (i successius) que consisteix en passar de 24 a 32 crèdits el PDI que no té un tràmit de recerca actiu. “Han reduït crèdits en algunes assignatures sobre el paper; això significa que la mateixa feina està menys reconeguda, per tant, serveix per reduir personal i per devaluar la qualitat docent”, ha assegurat Cercós.

Mar Rovira – ACN