.

Estudiants estrangers fent treball de camp a la platja de Torredembarra. Foto: Anna F-Aj. Torredembarra

Estudiants estrangers fent treball de camp a la platja de Torredembarra. Foto: Anna F-Aj. Torredembarra

Els camps de dunes experimentals de la platja de la Paella han acollit aquest dimarts i dimecres els primers estudiants europeus de batxillerat que visitaran Torredembarra en els propers mesos per a dur a terme estudis de camp en aquest indret. Es tracta de 23 alumnes de la Haia (Països Baixos) que han vingut a Catalunya en una estada organitzada per l’empresa Barcelona Field Studies Centre i que han dut a terme l’activitat als camps de dunes amb el monitoratge de GEPEC i la col·laboració de la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra. Al mes de gener, es preveu rebre 44 estudiants més provinents del Regne Unit i al febrer d’una escola internacional de Barcelona.
La platja de la Paella de Torredembarra disposa de tres camps de dunes experimentals que han servit per renaturalitzar part d’aquesta platja urbana aplicant diferents mètodes de restauració. Ara fa 10 anys que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC)  amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra va posar en marxa el projecte de conservació.
L’any 2012 es va crear el primer camp de dunes a partir d’un transvasament de sorra a la platja provinent d’una actuació del port i es van plantar 1.400 plantes de diferents espècies provinents de vivers i de la zona dels Muntanyans.
El segon camp experimental es va crear l’any 2015, amb un sistema innovador mai utilitzat en una platja urbana fins aleshores, que consisteix en l’aportació artificial de restes marines com la corretjola que arriben a la platja a causa de les tempestes de mar. La Cymodocea nodosa, o “corretjola” és una de les úniques plantes que fan flors a l’aigua de la Mediterrània i és un dels millors fixadors de sorra de les platges que existeix. Al Tarragonès, s’hi troba la praderia més gran de Catalunya, i sovint s’acumulen a la vora de l’aigua després d’un temporal. Quan aquesta planta arriba a la platja crea petits relleus on acumula sorra i això és el que facilita la fixació de plantes que acaben creant les dunes.
Pel que fa al tercer camp de dunes, es troba ubicat al costat dels altres dos, a la platja de la Paella. Aquest s’ha creat de forma natural, tan sols evitant el trepig les persones i el pas de maquinària.
Des de la creació del primer camp fins ara, s’han anat recollint dades que permeten comprovar l’evolució de les diferents tècniques de restauració utilitzades. Aquestes restauracions van permetre la nidificació d’espècies vulnerables com el corriol camanegre després de la seva execució.
L’empresa que organitza les estades dels estudiants estrangers valora la proximitat dels tres models diferents de restauració. Aquesta adjacència permet recollir i analitzar proves de successió de la vegetació dunar en una platja urbana mediterrània i aprendre sobre les tres metodologies emprades. En aquest sentit, consideren que l’estudi experimental dels camps de dunes es veu com una oportunitat única i molt interessant, no només per desenvolupar les seves habilitats d’estudi de camp, sinó també per aprofundir en la comprensió dels conceptes ecològics i de les maneres en què el litoral català es pot gestionar ecològicament, en benefici de tots”.
El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra, Joan Torras, ha valorat positivament aquesta iniciativa que servirà tant per compartir i intercanviar les dades i l’experiència adquirida durant aquests anys, com per mostrar els beneficis de tenir unes platges més naturals i resistents.
Per la seva part, Xavier Pedro, tècnic de projectes socioambientals del GEPEC-EdC, ha explicat que l’entitat ecologista aposta plenament per aquests estudis científics, necessaris per continuar endavant amb la renaturalització de les platges. GEPEC recorda que la resistència de les platges amb cobertura vegetal és considerablement més elevada que aquelles que no en tenen, i d’això resulta una major resiliència de l’ecosistema de dunes marines.
/* JS para menú plegable móvil Divi */