Toc d’alerta de VOX a Tarragona amb una demostració de força

🔊 Escoltar la notícia

El procés independentista i la seva reacció està portant inhabituals companys de viatge a Tarragona. Primer van ser els indignats i les seves acampades i concentracions al votant del 15-M de 2011. Després fou la monja Teresa Forcades, que en ple marasme de la crisi econòmica i de la mà dels primers inputs independentistes, va omplir el Camp de Mart el juny de 2013 amb la seva resposta alternativa. Més tard arribarien l’ANC i Òmnium amb actes massius i Ciutadans regant amb públic els mítings, i les manifstacions de Societat Civil Catalana. I l’any passat es tornava a omplir un recinte per escoltar Josep Borrell argumentant contra els números del procés: ple a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona.

El fenomen d’acció-reacció ha viscut aquest matí una escena inesperada al mateix indret on Borrell bramava contra Junqueras amb l’aparició d’un polèmic actor no convidat: VOX, la formació política situada a la dreta de la dreta i que alguns col·loque sense embuts en la ultradreta xenòfoba, ha fet vessar el ‘recinte Borrell’, amb gent d’empeus i situada a l’entrada de la sala. Ha plantat la llavor VOX a Tarragona en ple marasme independentista i marianista i ho ha fet cantant l’himne espanyol un cop acabat l’acte, un fet que a Tarragona no es veia des de la transició. Sense complexos, de manera clara, sense amagar-se, com ha repetit el seu líder, Santiago Abascal. Han fet un Facebook live de l’acte que ha recollit més de 3.000 visualitzacions en una hora. Tarragona està advertida. No ha hagut autocars vinguts d’altres punts de Catalunya o de les comunitats properes per a donar vida al míting. Eren gent de la ciutat i de la província.

No preveu presentar-se a les municipals

VOX té més auditori que estructura. És una formació d’al·luvió,amb creixements exponencials com el que van viure Ciutadans i UDyD en altres moments. Tant és així que a Tarragona no creuen que puguin presentar-se a les municipals, deia a Tarragona21 la presidenta local, Isabel Lázaro. L’absència electoral de VOX, de confirmar-se, s’apunta com una bona notícia per a les forces constitucionalistes, especialment C’s i el PP. Caldria veure fins a quin punt, però.

Lázaro ha demostrat en el seu parlament que li falten taules per abordar auditoris, però Santiago Abascal té recursos suficients per aixecar auditoris. El manual de VOX frega les idees d’ultradreta, per això llisca constantment buscant no trespassar les línies vermelles. Les traspassaran si mai governen?  “Volem la supresió de les 17 autonomies” per “deslleials i corruptes”, afirma Abascal, que proposa un referèndum perquè els espanyols triïn entre “suprimir les pensions o les autonomies”.

Proposa VOX la prohibició dels partits independentistes “que han provocat el cop d’Estat”, i es basa per això en les constitucions d’Alemanya i Portugal, que les prohibeixen. És a dir, recorre a països democràtics per refermar el seu argumentari. “La unitat, ni es vota ni es discuteix”, afirma taxativament. I ha qualificat de “darrera trampa del colpista covard Puigdemont” oferir un referèndum a tot Espanya “perquè ell s’agafi al resultat que es produeixi a Catalunya”. Abascal titlla constantment de “colpistes” Puigdemont, Junqueras i el seguidors del procés, per als qui demana “màximes penes”. VOX s’ha presentat com a acusació particular en aquests casos.

Devolució de competències autonòmiques

VOX veu “molt difícil” la seva proposta per la supressió de les comunitats autònomes i com a fórmula “factible” demana “la devolució de les competències en educació, impostos, sanitat i justícia”, i de nou recorre a la democràcia per argumentar la recentralització: “La majoria dels espanyols hi estan d’acord, diuen les enquestes”. Com tot partit a la dreta de la dreta defensa les classes populars i proposa incrementar el sou dels mileuristes en un 350 per cent

L’emigració és un dels grans subjectes que provoca les sospites sobre la formació verda. De nou busquen transitar pel fil dels principis democràtics: “Proposem el tancament de les mesquites fonamentalistes, un niu de terroristes i fanàtics. La nostra societat és catòlica i cal que es respetin els nostres valors”. No parla de totes les mesquites, sinó de l”es terroristes”. Qui pot emigrar a Espanya i qui no, segons VOX? Els que es portin bé: “Estic d’acord amb (Donald) Trump que es limiti l’emigració de determinats països”, assegura sense embuts, posant l’èmfasi en la necessitat de “la capacitat d’adaptació dels immigrants” en el nou país. “Quan obro la porta de casa meva, jo discrimino; no tothom hi pot entrar”. La immigració, a la fi, “ha d’estar controlada en funció de les necessitats de l’econimia nacional”. De nou, la vella dicotomia en un partit que es reclama defensor de la tradició catòlica però que sembla no seguir el mandat bíblic d’ajudar l’estranger.

Europa

I la Unió Europea? VOX clama que no és euròfoba, però recela de l’entrada de Turquia al club de la UE i observa que seria “molt desitjable” que la Constitució Espanyola se situés jeràrquicament “per damunt” dels tractats europeus. Significativament, l’acte d’avui ha manllevat la presència de la bandera de la Unió Europea. Hi ha contraargument elaborat per donar resposta: VOX és europeïsta, però no d’aquesta Europa.

VOX se suma a un corrent d’opinió entre historiadors espanyols com Ricardo García Cárcel (‘La leyenda negra; historia y opinión’) i Maria Elvira Roca Barea (‘Imperiofobia y la leyenda negra’), que rebutgen l’existència d’un fons real en la llegenda negra hispana i la situen en el context de la propaganda dels Països Baixos -i d’Anglaterra- contra Espanya, una fòbia que continuaria en certa manera en l’actualitat i que  l’episodi belga de Puigdemont corroboraria, fent visible el suport -relatiu- de Flandes a l’expresident de la Generalitat, com Roca Barea defensava en un article publicat a El País’. Abascal ha mostrat el seu orgull de la protecció que la Corona espanyola va fer sobre els indígenes americans. No serà VOX la millor organització per expressar-ho, però entre la historiografia comença a haver dubtes sobre si la llegenda negra se sustenta en alguna cosa amb base o ha estat essencialment una exitosa operació de propaganda política dels països protestants que aleshores eren dominats pel catòlic imperi espanyol.

J. Garcia