Teruel existe, Nàstic (0-2)

🔊 Escoltar la notícia

Hi ha partits amb trampa. I avui li ha tocat al Nàstic rebre una bufetada inesperada, una derrota contra el cuer (0-2), que només havia guanyat un partit de 24, primer zero punts al Nou Estadi aquesta temporada i trencant una ratxa de 7 victòries i dos empats. El cuer ha vençut el líder, i a casa seva.

El Nàstic arrancava la jornada sense ser líder en haver guanyar la Ponferradina el seu duel (2-0 a la Real Sociedad B). A l’onze inicial tornaven Nacho, Trigueros i Varo a la porteria, i Recio substituïa Joan Oriol.

Els grana plantaven les seves armes amb un Alex Mula endollat per l’esquerra i abans del primer minut, una centrada seva provocava que Julen desplacés dins l’àrea i a boca de gol Pablo Fernández, però l’àrbitre s’estalviava el penal.

De nou Alex Mula, al minut 4, rebia fora de l’àrea i sense pensar-s’ho engaltava un xut que passava fregant el travesser. Només un minut després,  de nou Alex Mula tornava a generar perill en l’u contra u, en una jugada de combinacions que acabaria en un remat d’esperó de Godoy, massa suau i sense problemes per al porter aragonès.

Però Borja Martínez al minut 8 trencaria el guió del que semblava un matx plàcid, donant la primera gran sorpresa en avançar el Teruel després d’una bona combinació per la dreta, amb una centrada que Tirlea regalaria a Borja amb un pèssim refús. La pilota li quedaria sola a Borja, que davant Varo afusellaria. Conscients del que es jugaven i que el gol era fruit d’una errada, es referia el Nàstic i Andy remataria fluix a les mans de Taliby.

Als 16 minuts, nova jugada ben trenada i iniciada per Tirlea. Andy Escudero centrava per l’esquerra i el remat de Pablo Fernández feia cullera i s’enfilava amunt.

Els grana semblaven amos i senyor del mig del camp, amb un joc molt ben trenat i anunciant que podria arribar l’empat en qualsevol moment. Però la realitat era una altra. El Teruel, totalment alliberat de la pressió davant el fins ahir líder, nedava amb el vent a favor. I a més arribaria un incovenient al minut 20 quan Nacho González abandonaria la gespa per lesió i deixaria el lloc a Dufur. Començaven els avisos.

Se succeirien els atacs infructuosos del Nàstic. Pablo Fernández es desferia del defensa, centraria i Godoy faria falta en tocar un rival amb el cap mentre intentava el remat.

El que són les coses, d’un córner al minut 28 arribaria l’opció del Teruel de fer el 0-2. Gabarre rebria un rebuig de Varo i enviaria al travesser la bimba a porta buida. Un remat visitant havia estat rebutjat amb força dificultat per Varo i Gabarre no s’esperava que li arribés la pilota. Els aragonesos demostraven la seva altíssima efectivitat en el llançament de córners. Un nou avís.

Li costava al Nàstic generar ocasions, tot i el seu domini, i amb l’ocasió visitant i el pas dels minuts sense marcar mostrava símptomes de nerviosisme. En canvi, el Teruel es mostrava més ben plantat, buscant la jugada sorpresa per obrir un forat que podria ser decisiu. En aquestes, Pablo tindria l’empat al minut 36, amb un retall i remat posterior que salvaria a córner el porter aragonès. Posava una marxa més el Nàstic, que cada minut tenia opció de generar perill, principalment a banda esquerra, però la sensació de nerviosisme per voler empatar abans d’anar al descans era evident.

Objectivament, el Teruel havia tingut més ocasions de gol que el Nàstic (1-3). Quan l’estadi esperava l’empat, la sorpresa seria monumental al minut 43 quan una contra per l’esquerra donava el segon gol als visitants: Borja Romero remataria de cap una centrada de Martínez, avantçant-se de manera molt fàcil a Tirlea per d’aquesta manera repicar campanes.

Revolució a la segona part

Dani Vidal provocaria un canvi radical fent entrar tres jugadors a l’inici de la segona part. Entraven Jaume Jardí, Marc Montalvo i Marc Fernández per Oscar Sanz, Alex Mula i Godoy. Els grana semblaven mostrar més pausa en els primers minuts.

Al minut 13 arribaria la gran ocasió del Nàstic per entrar al partit. D’un córner picat per la dreta per Andy Escudero, Pablo Fernández remataria gairebé a boca de canó un gol que semblava cantat i el porter visitant faria una sensacional intervenció treient-la gairebé de dintre.

Un córner al minut 71 esperonaria la grada, però Dufur no podria rematar en condicions i el cop de cap passaria molt per sobre del travesser. La defensa aragonesa no permetia crear opcions clares, guanyava duels als davanters grana, sortia amb pausa i amb un Nacho Castillo que s’agradava amb jugades on driblava amb tota la naturalitat els seus rivals. S’agradaven fins i tot els de Raúl Jardiel , que portaven set partit sense perdre a fora de casa, i provaven xuts llunyans, almenys perquè el rival no li fes una contra.

Tirlea remataria alt quan ja expirava el partit, en una de les poques ocasions de la segona part, en un remat a la carrera fruit d’un rebuig d’un defensa. No hi hauria més opcions ni sang per generar-les. Derrota inesperada i frustrant. El Nàstic s’ha de refer a Arenteiro, on Pablo Fernández no hi podrà ser per sanció, en haver vist una groga. Una altra desgràcia.