.

La coordinadora de Junts a Reus, Anna Tarragó, i l’alcaldable, Teresa Pallarès, durant la roda de premsa d’aquest vespre. Foto: Tots21

El territori està vivint un recanvi polític generacional històric. De manera imperceptible encara, els lideratges antics es pengen a l’armari i els nous es posen a l’aparador. A Tarragona s’ha viscut amb el relleu socialista de Josep Fèlix Ballesteros per Rubén Viñuales, i a la capital del Baix Camp s’ha concretat en la figura de Teresa Pallarès, que recull el llegat -però sense sentir-se hereva- de Carles Pellicer. Aquesta tarda, a la seu de Junts per Reus (marca que cal registrar en la memòria i davant la Junta Electoral), la guanyadora de les primàries del partit de Carles Puigdemont “en un procés transparent i democràtic” (la renúncia de Victor Terradellas a jugar el partit enmig de retrets sobre la parcialitat de l’àrbitre ja forma part dels llibres d’història) ha formalitzat la seva condició d’alcaldable. Sense lligams. La seva marca és la de l’expresident de la Generalitat i la seva eina un partit nascut ara fa quatre dies.

Pallarès s’ha exposat aquest vespre a una roda de premsa amb moltes preguntes i poques respostes. No ha desvetllat res sobre la llista de cara a les municipals de maig del 2023 (“tot comença avui”), si bé ha admès que està oberta a la incorporació d’independents.”Mai s’ha tancat aquesta possibiitat”, ha afirmat, recordant que “Junts neix amb perfils ideològics molt diferents. Dins seu hi conviuen gent d’esquerres, lliberals i socialdemòcrates”. Aquesta darrera etiqueta ha estat la que ha servit per definir-se i li ha servit per marcar distàncies amb el passat encara present. Perquè quan se li ha requerit sobre si se sentia hereva de Pellicer, ha deixat clar que “hi ha diferències òbvies”. Ara bé, també ha rebut tribut als 12 anys d’alcaldia d’una persona que sempre s’ha considerat convergent remarcant que “hem de ser hàbils per aprofitar la feina feta. No hem d’oblidar que Pellicer va ser l’alcalde de l’1-O i va ser jutjat pel seu posicionament” sobre la presència de la Policia Nacional a la ciutat. Un període de predomini local, a més, del qual ningú pot discutir que ha estat marcat per una “trajectòria de molta proximitat a la ciutadania”. L’alcaldable ha explicitat en aquest sentit que “cal fer valdre la conferència de l’alcalde al Teatre Bartrina en la qual va posar al sevei de Junts la feina feta. Ens hi podem sentir identificats. Caldrà veure com acaba confluïnt”, ha deixat anar. La sensació que ha deixat és que la iniciativa, el ‘momentum’ que diria Juli Cèsar en campanya, ha passat a ser seva.

Partint d’aquesta base, el repte ara és “trobar acords justos i necessaris” amb les persones vinculades al PDeCAT (una manera subtil de donar a entendre que caldrà pensar en l’encaix dins de llistes de persones properes a l’actual batlle), però sempre deixant ben clar que el nou camí té personalitat diferenciada i “amb idees pròpies”. Amb el 155 com a trinxera de cara a futurs pactes? “Les majories s’han acabat en tots els escenaris. El que hem de fer des de Junts és treballar sentint-nos com a guanyadors” de les locals de l’any vinent. “Sobre possibles pactes ja en parlarem quan arribi el moment. És cert que el 155 és una llosa molt important”, ha admès, però deixant clar que el marge de maniobra ve condicionat per la partida d’escacs que es juga en un àmbit que supera les fronteres municipals: “No podem ser aliens a la política nacional”.

La frase té calat perquè, al capdavall, Pallarès formarà part com a secretària de Finances de la candidatura unitaria entre Laura Borràs i Jordi Turull. Aquest és el tiquet que substituirà Puigdemont en el congrés del partit el 4 de juny a Argelers (Catalunya Nord). El partit pot estar en bolquers, però Pallarès ha aprofitat per deixar clar que ella hi era des del moment del part. No només perquè, com ha rememorat, la seva incorporació va ser a partir d’una trucada directe de Puigdemont interessat pel seu perfil de persona vinculada a l’empresa privada, sinó perquè “vaig ser una de les 40 persones que van signar l’acta fundacional del partit”. Amb aquesta trajectoria impoluta, Pallarès es posa a disposició “d’un equip molt jove i molt ben preparat. La nostra força és l’equip i la transparencia. Tot està per fer. Tot és possible“.

En resum: Teresa Pallarès ja mana a l’espai post Pellicer

J.S.