.

Laa delegada del Govern, Teresa Pallarès. Foto: ACN

“Ha arribat el moment de Tarragona”. Nascuda a Marçà i reusenca d’adopció, Teresa Pallarès mira per tot el territori des del seu nomenament com a delegada del govern. I el puzle en el qual s’ha convertit la diàspora dels serveis de la Generalitat a la ciutat ha entrat a formar part d’una de les seves prioritats a l’agenda. Com ho havien estat d’altres predecessors al càrrec, tot sigui dit enmig de l’escepticisme general que desperten aquestes afirmacions entre periodistes veterans. “Ha arribat el moment que Tarragona tingui una seu corporativa com Déu mana. Ja ens toca a nosaltres”, continua en conversa amb Tots21. “I, per tant, la meva obligació és posar-ho damunt la taula, tant a Vicepresidència, que és de qui depenem directament els delegats del govern, com a Patrimoni. Hem de donar el millor servei als ciutadans en la línia del desplegament que ja s’està duent a terme a Barcelona que es preveu a Lleida i que Girona ja té completat de manera espectacular. Ens toca”.

“Jo mouré tots els fils que convinguin. En realitat, ja ho he fet”, assegura. “N’he parlat amb els directors” de serveis territorials “i vam fer una visita a Barcelona per deixar clar que no estem parlant d’espai, sinó de concepte de treball. No parlem de construir un edifici, sinó de concepte de treball diferent”, afegeix Pallarès. “Parlem d’espais oberts, de mobilitat de la gent del treball, de servei públic del segle XXI”. Calen, però, completar fitxes abans, com per exemple “conèixer quantes seus tenim a Tarragona i com podem optimitzar els recursos. Per a mi és molt important la gestió dels recursos públics, i ara paguem lloguers, paguem IBI dels immobles que tenim en propietat…” i un llarg etcètera.

“A mi m’agradaria -continua la delegada- presentar aquest paquet per permetre ja l’any vinent visualitzar partida dins dels pressupostos amb el títol edifici únic de Tarragona. No seran milions, sinó una part que obri el camí per poder-ne parlar. Que serà plurianual? Ho sé. Que trigarà? També. Però per fer un llarg camí s’ha de fer un primer pas”.

Pallarès és prudent i no vol aventurar costos. “Però menys de 10 o 12 milions d’euros, impossible”. La seva proposta es fonamenta “en un sòl que ja sigui de la Generalitat. Ja ens hem reunit amb Vicepresidència i Patrimoni i, per tant, parlo amb propietat. Tothom està informat i ara començarem a fer un estudi dels diferents espais i si les dades que hem plantejat encaixen. Nosaltres hem dit que calen 30.000 metres quadrats i probablement m’he passat. Poden ser 20.000 metres quadrats. Però jo el que havia de fer és pegar el tret de sortida i dir que ara ja ens plantem”.

“Hi ha uns números i unes necessitats, i la meva proposta inicial va ser la de l’antiga presó”, explica la delegada. “Hi ha temes a parlar, com el de la ubicació del centre Obert, per la qual cosa jo ja deixo a Patrimoni la decisió sobre si aquest és un bon espai o n’hi ha altres com el de la seu de la delegació o el d’Educació, que és ja de la Generalitat. En tot cas això no es fa d’un dia per l’altre. El que fem és assentar les bases”.

J.S.