.

L’alcalde, Pau Ricomà, durant la roda de premsa telemàtica compartida aquesta tarda ab el conseller Xavi Puig.

Sense recurs possible i amb cap altre escenari que no sigui redactar-ne un de nou, només queda mirar endavant un cop el puzle de 10.000 peces que tant de temps havien costat fer encaixar ha quedat fet miques. La nova situació en la que queda no tant l’equip de govern actual, sinó tota la ciutat de Tarragona en major o menor mesura per la sentència del Tribunal Suprem que anul·la en la seva totalitat l’actual Pla General Urbanístic vigent des de 2013, obliga els dirigents del consistori a fer gala de prudència. Com l’emprada aquesta tarda en roda de premsa urgent convocada per l’alcalde, Pau Ricomà, i el responsable de l’àrea de Territori, Xavier Puig, per fer una primera valoració dels efectes purament tècnica i sense retrets a l’anterior equip de govern. “A partir d’ara ens tornem a regir pel POUM del 1995 i les seves modificacions posteriors”, confirmava en primer lloc el batlle davant “aquest marc inesperat”. “Ens hem posat en contacte amb Urbanisme de la Generalitat per veure quins expedients ja iniciats poden continuar tramitant-se, i ens han garantit la seva col·laboració absoluta per fer front a aquesta situació”, afegia deixant clar també que la resta de grups municipals han estat informats en una reunió extraordinària de la comissió de Territori.

De la convocatòria amb els mitjans queden titulars a ressaltar de forma gairebé telegràfica, perquè els dubtes encara s’imposen a les certeses. Caldrà una nova redacció del POUM que comptarà amb la Generalitat com aliada i que podria estar acabat en “pocs anys, menys de la meitat del que va costar aprovar el del 2013”, en vaticini de Ricomà. Per poder fer front a la feinada caldrà no només contractar més personal per l’àrea de territori de l’Ajuntament sinó que “ens plentegem la incorporació d’un gerent per l’àrea d’Urbanisme. És una possibilitat que està clarament sobre la taula” confirmava Puig “perquè no només permet alleugerir la feina del polític de qüestions tècniques sinó que també pot ser una bona aportació a nivell organitzatiu”.

A l’hora de la juguesca de quins cromos queden i quins falten a preguntes dels periodistes, precaució en gairebé tot excepte plans parcials molt puntuals, que poden tirar endavant perquè tenen acabada la tramitació, iniciades les obres i no entren en col·lisió amb el planejament del 1995. Entre ells, el PP-10 (l’antic iKEA, ara el complex comercial i de lleure Ten Brinke), el PP-1, el PUA-14 (destinat a descongestionar la Rambla Vella relligant la zona dels Músics amb la de l’Avinguda Catalunya), el del Pou Boronat (“està aprovat definitivament i no hi ha raons per pensar que pugui quedar tocat”, segons Puig) i el Pla d’Actuació 58. Però en tot cas, i aquest és el ròtul de neó que acompanyarà tot aquest maldecap, amb el suport, beneplàcit i ajut d’una Generalitat “amb la qual tenim molt bona relació i parlem el mateix idioma” perquè caldrà pràcticament el seu tutelatge per dictaminar normes urbanístiques transitòries fins a l’elaboració d’un nou POUM.

També hi ha hagut temps per definir, en la mesura del possible, els grans temes urbanístics amb nom propi. Ricomà no ha estat definitiu sobre si es replantejarà la Budellera o no, encara que ha deixat caure que aquest pla parcial “ni cohesiona ni respecta el medi ambient”, jugant així a un replantejament del projecte en el nou pla general. A més, ha reiterat la necessitat de que CLH (empresa que va presentar el recurs detonant de l’actual situació) marxi del centre de la ciutat. I finalment, en el cas de La Savinosa, Ricomà ha recordat que la qüalificació dels terrenys com equipaments era la mateixa en els dos plans urbanístics..”Estem en el mateix escenari”, ha afegit, si bé deixant oberta l’opció de no fer costat en la seva integritat a la proposta que pugui realitzar la Diputació en temes claus com el d’una hipotètica limitació dels accessos de la ciutadania a l’espai.

Ricomà ha afirmat que “si bé estem en una situació difícil de gestionar, estem també davant de l’oportunitat de deixar de reginr-nos per un POM amb criteris anteriors a la crisi econòmica del 2008 i més propi del segle XX i redactar-ne un propi del segle XXI, amb respecte a les persones, participació ciutadana, cohesionador de la ciutat i sostenible”. Puig ha transmés aquesta mateixa filosofia, però ha estat més prosaic a l’hora de concretar. “No ens podem fer trampes al solitari. No és una bona notícia i és clar que genera incertesa” sobre els possibles interessats en invertir en la ciutat.

Cronologia de la carrera judicial del POUM

La Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat –en data del 26 d’octubre de 2020, però notificada ahir 16 de novembre- el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya contra una sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –en data del 13 de febrer de 2018- en què anul·lava aquest instrument de planificació urbanística per l’omissió d’un tràmit que consideren substancial.

Aquesta sentència considerava que faltava un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs. Dies després, en concret, el 16 de març el ple de l’Ajuntament de Tarragona aprovava presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem davant la sentència que donava la raó a la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) en contra el seu trasllat.

Tant el Tribunal Suprem com el TSJC consideren que falta un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs, en concret, sobre el Pla de Millora Urbana de Campsa, el 40 CLH.

Aquest recurs s’inicia per un recurs presentat per la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) sobre els terrenys que té al costat del riu Francolí.

(Seguirà ampliació)

J.S.