.

Imatge d’una reunió telemàtica de la taula de Treball de Comerç. Foto: Ajuntament

La consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, María José López ha anunciat aquest dilluns 14 de juny, d’acord amb el sector comercial de la ciutat i en el marc de la taula de Treball de Comerç, el llançament de la campanya SOM CIUTAT Bons TGN, la tercera fase de la campanya Som Comerç TGN, després de l’app Som Comerç i el marketplace Som Comerç TGN Market, iniciat aquest mateix mes de juny. D’acord amb els representants del comerç local presents a la taula, la campanya començarà el proper mes de setembre.

Els Bons Tgn funcionaran per mitjà de la coneguda l’eina digital app Som Comerç Tgn. El funcionament previst és que els usuaris de l’app Som Comerç TGN s’hi puguin descarregar els bons, que es descomptarien de l’import total de compres d’un mínim de 15 €, fetes a comerços adherits a la campanya, tots pertanyents al municipi de Tarragona. Cada usuari disposarà d’un límit de nombre de 10 bons (i per un valor màxim d’euros limitat a 50 €) per comprar a Tarragona. 

Per a persones que no tinguin accés a Internet s’habilitaran dos punts per vingular el seu DNI a l’aplicació de manera que puguin utilitzar els bons només fent servir el DNI als comerços. Es tracta, segons explica María José López, d'”una mesura que pretén pal·liar la bretxa digital i universalitzar els Bons Tgn fent-los accessibles a tothom”. Els Bons Tgn aniran també acompanyats de formació a comerços en col·laboració amb l’EMDET i una potent campanya publicitària per explicar-ne el funcionament.

La campanya permetrà la inscripció i participació de negocis urbans (persones físiques o empreses) que tinguin establiment físic al municipi de Tarragona, que tinguin menys de 50 treballadors (màxim 49), que estiguin inscrites i donats d’alta en alguns dels epígrafs d’activitats de l’IAE previstes en les bases, que estiguin registrats i donats d’alta a l’app Som Comerç TGN i que manifestin adhesió a la campanya i a les bases de participació.

La campanya SOM CIUTAT Bons Tgn, i la seva concreció en la figura Bons Tgn, es proposa com una mesura pública de suport competitiu als negocis urbans de Tarragona i de sostenibilitat a les economies familiars de Tarragona, principalment. L’articulació de la campanya implica aprofitar l’aposta municipal de transformació digital conjunta que es deriva de l’activació a Tarragona de l’app Som Comerç TGN, instrument competitiu, d’adhesió voluntària per registre tant de ciutadans com de negocis, a la qual es pot incorporar qualsevol negoci urbà de Tarragona, i que basa la seva utilitat en servir per a fidelitzar i gratificar als compradors, i incrementar les vendes.

La fórmula municipal per canalitzar el suport al comerç als negocis urbans de Tarragona és per via de la subvenció a les compres locals, amb el suport operatiu de l’entitat col·laboradora Cambra de Comerç de Tarragona, i amb una dotació global en aquesta primera edició de Bons Tgn de 600.000 euros: 500.000 € en concepte de subvenció directa al projecte i 100.000 euros en despeses de gestió i impuls del projecte. Es calcula un impacte econòmic i de revitalització per transaccions econòmiques derivades de l’ús dels bons Tarragona, de al menys 1.500.000 €.

El projecte compta amb la Cambra de Comerç de Tarragona com a partner gestor, amb Fidelización Moneder SLU com a soci tecnològic i amb els negocis urbans adherits a l’app Som Comerç TGN com a partners operatius.

Noves àrees de promoció econòmica urbana (APEUS)

Durant la mateixa taula de Comerç, la consellera María José López ha anunciat l’obertura d’un període de difusió i informació adreçat al comerç i la ciutadania en relació a les àrees de promoció econòmica urbana (APEUS) en base a la Llei 15/2020 aprovada per la Generalitat de Catalunya per poder activar aquest instrument de competitivitat territorial en favor dels negocis urbans, i especialment per als comerços urbans de les ciutats de Catalunya.

A partir del suport normatiu català, l’Ajuntament de Tarragona, de la mà de dos tècnics de comerç, ha estat des de començaments del 2021, i durant sis mesos, treballant en un primer informe d’interpretació de la Llei i de proposta d’aplicació pràctica per a la ciutat de Tarragona de la potencial creació de diversos APEUS. Bàsicament s’han classificat les possibles implantacions d’APEUS a Tarragona, en APEUS estratègics i en APEUS no estratègics però d’alta especialització comercial.

Una APEU es defineix com una àrea geogràfica ben delimitada, d’un o diversos municipis, on les activitats empresarials i l’administració local es posen d’acord per promoure i dinamitzar la zona a partir d’un pla d’actuació que s’ha d’adequar a les finalitats d’interès general. Aquest model de gestió públic-privada es basa en què el sector privat executa iniciatives adreçades a augmentar la competitivitat i millorar l’entorn urbà sota la tutela de l’ajuntament, però sempre de manera addicional als serveis que corresponen a aquest.

En la darrera Taula de Treball de Comerç de Tarragona d’aquest dilluns s’ha explicat als assistents què són els APEUS i s’han perfilat els trets explicatius d’aquesta nova forma de treball i de col·laboració públic-privada que ha d’ajudar a posicionar comercialment Tarragona i properament s’activaran des de l’Ajuntament de Tarragona diferents webinars (d’uns 30-45 minuts) d’explicació dels APEUS adreçats a col·lectius específics com són els comerciants, associacions de comerciants, propietaris, associacions de veïns i altres entitats i persones interessades (emprenedors i inversors), per apropar aquesta figura competitiva a la ciutat.

Així mateix, es pretén preparar per a finals de juny o començaments de juliol d’aquest any, una jornada webinar d’APEUS Tgn, que estarà organitzada per l’Ajuntament, més tècnica i àmplia en continguts i objectius, i configurada en diferents blocs temàtics sobre els APEUS, ordenats en conferències i taules rodones, amb la participació de representants de la Generalitat de Catalunya (direcció general de Comerç), Cambra de Comerç de Tarragona, PIMEC, entitats comercials i experts en matèria comercial i d’estratègies d’ordenació urbana comercial.

Redacció