Tarragona modifica el POUM per eliminar 200 punts de la ciutat amb regles urbanístiques poc clares

🔊 Escoltar la notícia

Si participes d’un joc de taula on les regles tenen forats d’interpretació perquè estan mal redactades, els jugadors no sabran a què atenir-se i la partida serà un desastre. El mateix passa en tots els aspectes de la vida, i l’urbanisme no n’està exempt. La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha donat llum verda a una modificació puntual del POUM de Tarragona que evitarà precisament això. És a dir, “aquells punts” de la geografia urbana tarragonina que es trobaven dins del planejament actual sotmesos “a normes indeterminades, poc clares i que, per tant, podien generen inseguretat” entre propietaris o inversors. El regidor responsable de l’àrea de Territori, Xavier Puig, explica en aquest sentit que “en el mapa de com ha de ser la ciutat que emmarca el pla general, es diu a tot arreu què es pot fer i què no. Però hi havia fins a 200 punts estesos per tota Tarragona on hi havia aquesta mena de forats” normatius. Un exemple seria l’antiga discoteca de l’Arrabassada. “El local ja no hi és, però el solar continua. Així que, què si pot fer?”.

El problema radicava en el fet que en aquestes zones, en la seva majoria edificacions antigues encara que en algun cas emblemàtiques, la regulació fins ara només estipulava que “es podia fer allò que es podia fer en els anteriors plans generals”. Una referència grisa i poc concreta que estava resumida en una clau administrativa anomenada 14a1. Amb la santificació del text refós per part de la Generalitat “el que hem fet és afegir una lletra darrera d’aquesta clau per fer correspondre cada un dels punts a un ús molt determinat com poden ser el d’habitatge, plurifamiliar, unifamiliar o hoteler”. La modificació determina doncs els paràmetres de parcel·la i edificació, a més dels usos que s’hi possibiliten, incorporant-los gràficament i normativament al POUM. I alhora, aquesta concreció en la tipologia també determinarà “que allò que es pugui construir sigui molt similar al que hi ha ara o a l’entorn”, tal com afirma Puig.

J.S.